dijous, 17 de maig del 2012

LA FRASE DEL DIA 17-05-2012




"A Espanya no hi haurà 'corralito'".

Qui l'ha ha pronunciada? Cristobal Montoro, Ministre d'Hisenda del govern de Rajoy.

Però el més sorprenent és que quan l'ha ha pronunciada, de fons s'ha escotat a la cleca aplaudint. Ignoro on es trobava Montoro i els seus "palmeros".
A veure Montoro. Seria normal que a Espanya no hi hagués "corralito" i per tant, els aplaudiments sobraven. Ara bé, dit això, qui s'ho creu? Si quan els del PP diuen una cosa acaben per fer-ne un altra.
Mon fill em ve avisant des de fa temps i jo no el creia.

CONSULTORIA DE GUÀRDIA…



Mentre camino pel carrer o estic comprant a una botiga, és freqüent que algú s’apropi a mi i em digui: “Tu que treballes a Hisenda...”.
Després d’aquesta pregunta normalment en ve una altra, normalment relacionada amb la renda que és l’impost més comú i que afecta a més gent:


-“És què encara no m’ha arribat l’esborrany, saps si els estan enviant?”
-És què he sentit dir que estant tornant les rendes i jo la vaig presentar fa 15 dies i encara no me l’han tornat, trobes que pot passar alguna cosa?
-És què volia anar a fer la renda “allí dalt”, he de demanar hora?
-L’any passat no vaig fer la renda perquè tenien que tornar-me molt poc, saps si aquest any l’he de fer?
-He anat a fer la renda i m’ha sortit a pagar i l’any passat amb “el mateix”, hem van tornar diners, com és possible?


Però n’hi ha d’altres molt més complicades, d’aquelles que, de vegades, només un expert pot respondre i, moltes vegades, caldria fer la renda per a poder respondre amb exactitud. De vegades aquestes preguntes venen formulades per amics i coneguts, amb qui, sovint, feia temps que no en sabies res.  
Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana vaig rebre la trucada d’una coneguda que havia acudit a fer la renda a l’Administració de Tortosa i li sortia a pagar mol. Però és que l’any passat havia venut una casa el consegüent benefici. I quan s’obté un benefici econòmica, cal pagar. HI ha gent que, abans de vendre una casa o una finca, van a un tècnic tributari per a que els calculi, poc més o menys, el que haurien de pagar i, en funció d’això, acaben fixant el preu definitiu, incrementant, si cal, el que pensaven demanar.
Un amic també em va enviar un correu electrònic preguntant-me com havia de posar la venda d’un pis feta fa dos anys i què, tal com estableix la llei, va ajornar-ho fins que ha destinat els diners en la compra d’un altre pis.
Sembla ser que la condició de funcionari de l’Agència Tributària va implícit amb que has d’estar de “guàrdia” la major part del dia i obert a que et facin qualsevol consulta sobre la feina, sense reparar el lloc, el dia, o la companyia. Els hi és ben bé igual.
Una vegada un amic i company de treball em va dir que ell sempre portava a la cartera unes petites fulles informatives, de la mida d’una targeta de visita on hi figuren els telèfons necessaris per a demanar l’esborrany o cita prèvia per a confeccionar la renda. Des de llavors jo també en porto.
En canvi d’altres companys, quan algú els hi fa alguna pregunta relacionada amb la renda o un altre impost, els hi responen directament que “no ho saben, ja que no és la feina que fan ells”. I és cert, a l’Agència Tributària cadascú de nosaltres realitza unes tasques, les quals, moltes vegades, res tenen que veure d’una forma directa amb els impostos. Jo mateix, com ja vaig explicar, faig certificats.
Una reflexió. ¿Us imagineu què quan em trobés a un metge li demanés un diagnòstic sobre els símptomes que tinc o sobre un determinat medicament; o al lampista que m’expliqués com puc arranjar una avaria o fer-li a un advocat una consulta legal?        

BANYOLES. L'ESTANY IV











dimecres, 16 de maig del 2012

ARTURO I, EL CONSECUENTE

L'acudit es de Faro (Diari de Tarragona)



Ahir, Arturo MÉS, va tornar a treure les tisores per a retallar algunes de les poques coses que encara deuen quedar. Però ara mateix sóc incapaç de preveure quin serà el límit de les retallades. O dit d’una altra manera, quan es deixarà de retallar?
Deia Arturo que en cap cas es traspassaran les “línies vermelles”... Però em sembla que les línies roges són mòbils i es desplacen a conveniència dels nostres governants.
Sindicalistes de diversos sectors (sobre tot d’educació i sanitat) s’han queixat sovint de les retallades que han hagut de patir. Qui hauria afirmat fa uns anys que els jubilats acabarien pagant part de la despesa mèdica i farmacèutica? O què les aules escolars acabessin per albergar més alumnes sense necessitat de fer obres?
Sovint circula per Internet la següent pregunta: Per què anomenen “copagament sanitari” si tots els mesos se’ns descompta de la nòmina uns diner per a la Sanitat? Certament. Igual aquells que cotitzen al anomenat Regim General de la Seguretat Social, com els que son de MUFACE (la mútua de funcionaris civils de l’estat), tenim uns descomptes a la nòmina destinats a pagar les despeses sanitàries i farmacèutiques. Per tant, el “copagament” ja ha existit sempre, el que passa és que cada cop la balança es decanta més cap al costat del ciutadà.
Però Arturo Més i els seus són conseqüents amb les polítiques que apliquen, una altra cosa és que la gent sigui conscient o no d’aquest fet. No fa gaires dies CiU va donar suport al Congrés de Diputats a la llei sobre estabilitat pressupostària que va presentar el Partit Popular i també va votar a favor d’establir un marge d’endeutament.
Difícilment si acabes votant lleis a Madrid recolzant el PP, després faràs el contrari dintre del teu àmbit competencial.  
Avui, mentre Artur Més visitava el nostre territori, el seu conseller d’economia Mas-Colell anava a Madrid amb els deures fets per a quedar bé amb “l’amo” i demostrar així el grau de complicitat que tenen amb les seves polítiques de retallades.
Però jo, d’Arturo Més, aniria amb molta cuita. Per molts guardaespatlles que porti, un dia, de sobte, es podria a trobar amb algú a qui ja no li quedés res per a retallar i, per tant, res a perdre.