dijous, 12 de juliol del 2012

LA PREGUNTA DEL DIA 12-07-2012




Per què el govern de la Generalitat comprarà l’estació hivernal de Vallter 2000? 


I encara més: 

Per això si que hi ha diners?
D’on els traurà?

No ho puc entendre. Resulta que acomiada treballadors públics, redueix horari i sou als funcionaris interins, redueix sou als treballadors públics en general...
I ara, per què vol comprar a través de Ferrocarrils de la Generalitat la pista d’esquí de Vallter?
Tan imprescindible és?

Deixeu-me que sigui una mica malpensat: Qui són els actuals propietaris de l’estació d’esports hivernals?  

Manel Ferré es contradiu en les explicacions del lloguer desorbitat del servei de rehabilitació



El PSC acusa Ferré de voler confondre la ciutadania amb arguments inventats per  tapar de forma barroera la immoralitat de pagar 15.000 euros al mes d’un local de 500 metres

El PSC d’Amposta, ha acusat Manel Ferré de contradir-se en les explicacions que va donar en roda de premsa fa uns dies i de que al darrera hi ha una manifesta voluntat de confondre la ciutadania i els mitjans de comunicació. “El Sr. Ferré s’ha inventat una sèrie de raons, que fa pocs dies no existien, per justificar un lloguer de 15.000 euros mensuals que a totes llums és injustificable i immoral” ha afirmat el seu portaveu.
“El PSC pot demostrar que els 15.000 euros mensuals, o el que és el mateix, els 180.000 euros anuals, és paguen única i exclusivament per un local 343 metres quadrats, més 160 d’altell i no per 1.061 metres com ara pretén el Sr. Ferré. Les hemeroteques i altra documentació facilitada al Consell d’Administració de l’Hospital proven que la superfície que es va llogar era de 500 metres quadrats i que havia de suposar un cost de 375.000 euros en total. Aquesta és la proposta a la que el nostre grup va donar suport com a membres de l’òrgan rector de l’Hospital”.  Antoni Espanya, ha volgut d’aquesta manera contestar les afirmacions de Ferré en el sentit que el PSC també donar suport a l’operació.
Per altra banda, el PSC ha volgut desmuntar l’argument del lloguer-compra, fent una projecció del cost del local durant els 8 anys al final dels quals, Ferré va dir que el local acabaria sent propietat de l’Hospital. “En vuit anys acabàrem pagant gaire bé 1.5 milions d’euros per un local que a preu real de mercat actual no val ni la quarta part. Com s’explica, que l’ajuntament  tingue sis locals llogats,  que en conjunt sumen mil metres quadrats i que per aquests paguem un total de 5.500 euros al mes ?” ha espetat el portaveu del PSC
Massa preguntes sense resposta i contradiccions que posen en evidència la maniobra de distracció que està intentant fer el Sr Ferré per amagar informació que la ciutadania te dret a conèixer” ha declarat Espanya que ha aprofitat per tornar a demanar la paralització immediata del lloguer i el trasllat del servei en alguna de les plantes desocupades de l’Hospital o a la seva renegociació a preu actual de mercat. “Hem d’aturar urgentment aquesta sagnia que ja ha costat als ciutadans 450.000 euros. És immoral que amb els temps que corren hagin ampostins que hagin d’acudir a la beneficència, mentre es malbaraten aquesta desorbitada quantitat de diners ” ha reblat el líder socialista.
Finalment, Antoni Espanya, ha lamentat les continues sortides de to de Manel Ferré i la manca de respostes a la seva denúncia. “Fa dos setmanes que li estem  demanant transparència i que done explicacions clares i concretes i com a resposta hem obtingut evasives, arguments inventats i continus intents de desviar l’atenció. Ara ens acusa d’anar en contra dels treballadors de l’Hospital. Tot plegat mostra la situació altament incomoda en la que hem situat Ferré simplement per fer la feina a la que estem obligats com a grup de l’oposició” ha conclòs Espanya.

QUI AVALUA ELS POLÍTICS?




Entre les reformes que vol introduir el govern del PP és la d’avaluar els funcionaris en funció de la seva feina. Segons Montoro ja no n’hi ha prou amb haver hagut d’estudiar i guanyar una oposició. Si finalment es fa així, ho acceptarem, total, ja no ens ve d’aquí...
Però abans d’entrar a fons en el tema del que us vull parlar, deixeu-me dir-vos una cos més. Els funcionaris, com la resta dels treballadors tenim dret a que ens facin cursos de formació i, certament ens els fan, però una cosa és que se’ns faci un curs determinat i l’altra ben diferent és la conveniència o l’aprofitament que n’acabes traient. O dit d’una altra manera: la majoria dels cursos, finalment no serveixen de res, ja que no són específics per al feina que fas. Normalment et vas adaptant als canvis (normatius,l informàtics, etc.) sobre la marxa i a costa d’anar-ho fent.
Dit això, entrem de fons en el tema: Qui avalua els polítics?
La resposta, en aparença és molt fàcil: “Els ciutadans cada 4 anys”. Però, des del meu punt de vista és molt més complexa.
Si avui, quan només han passat 7 mesos des de la presa de possessió del govern del PP, es pogués avaluar l’acció de govern i la consulta fos vinculant, què passaria?
Amb tota probabilitat, el PP perdria la majoria absoluta i, tal vegada, totes les opcions de tornar a governar.
La formació d’un govern a la grega, encara que probable, no crec ni que fos viable ni satisfactori per als ciutadans d’aquest país que estan demanant un canvi de rumb a les actuals polítiques econòmiques.
Però a hores d’ara el país està massa hipotecat i el nou govern tindria que prendre mesures massa dràstiques per a intentar sortir-ne. I, evidentment, aquestes mesures no estarien ben vistes per la “padrina” Merkel.  
A hores d’ara, tot es tan confús que no sé si un canvi de “padrí”, ajudaria o no a apaivagar la situació.
Finalment reclamo el mateix dret que té el govern. Si ells ens avaluen, que nosaltres també poguéssim decidir si volem que ens segueixin governant o no.  

dimecres, 11 de juliol del 2012

PERMETEU-ME QUE SIGUI BARROER

El Gran Masturbador de Salvador Dalí. 



Avui, Arturo Mas, en assabentar-se de que, finalment, el govern central abaixava el sou als funcionaris (llevant-los la paga extraordinària del mes de desembre) ha tingut un gran orgasme. Tant gran ha estat l’escorreguda (sembla ser que el “formatge” que sé li havia format per tant de temps d’incontinència era molt gran) que ha omplert tot el despatx, sortint per sota de la porta.
Urgentment s’ha hagut de cridar als serveis de neteja per a treure tota l’evidència de plaer.
Els vianants que en aquell moment passaven per la plaça de Sant Jaume, en escoltar els gemecs, s’han pensat que passaven per davant d’un puticlub. Els mossos que estaven de guàrdia, sobresaltats, l’han abandonat la porta i han començat a pujar per l’escala principal per a socorre el President. Però l’ombra de Prenafeta, que encara ronda pel Palau, els ha aturat per a donar-los detalls dels fets i tranquil·litzar-los.
Trias ha sortit al balcó de la casa consistorial per esbrinar que passava. Quan ho ha comprés, ha tornat a entrar al seu despatx i li ha trucat per a demanar-li contenció. Ja era massa tard...  
Tots els qui han estat testimonis, ha comentat que la cara de satisfacció del President només era comparable al dia que Pujol el va “investir” com el seu predilecte i successor.