diumenge, 5 d’agost del 2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 5 (diumenge)




I SI PASSEM PER ALT EL DIA D’AHIR? (olímpicament parlant)
Ahir dissabte va tornar a ser un dia sense medalles, però el pitjor de tot va ser el mal paper que van fer alguns dels nostres. Que la parella de tennis Ferrer. López ho tindria molt difícil, ja m’ho pensava, ja que el dia abans va fer molt d’esforç per acabar perdent, però la gran patacada sé la van donar els nois del bàsquet. Perdre contra Rússia no entrava als pronòstics i ara, des del meu punt de vista, les opcions de medalla són paupèrrimes, al menys que facin una proesa.

SEGONS L’ALCALDE, EL TURISME CREIX A AMPOSTA
Em van dir que aquesta setmana va parlar el nostre ancalde. No, si parlador ja ho és, ja, però com vaig dir no fa molts, menteix quasi tant com parla (imagineu-vos!)
Va adaptar la frase d’Aznar de “España va bien” per “Amposta va bé”. I es va quedar tant ample. Mentre que la realitat és totalment diferent, ja que tanquen comerços i fàbriques com les de Antaix. També va dir que el turisme ha augmentat un 33 %. Bé, abans venien 3 i ara venen 4! (o no és això un 33 % d’augment) Tret dels càmpings, on està el turisme? I encara una pregunta molt més important: què els oferim? Realment estem preparats pera que vingui el turisme? Personalment penso que no. Amposta des de fa molts d’anys i d’això en té bona part de culpa els governs de CiU (per no dir tota), es mira massa el melic o s’obre poc cap a l’exterior. Amposta va malament, sinyor ancalde. 


ERC DEMANA CREAR UNILATERALMENT L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA CATALANA
?? Començar un text amb dos interrogants no és gaire normal. I és que quan ho vaig llegir, de seguida se’m van plantejar una sèrie de dubtes difícils de resoldre.
Primerament l’Agència Tributària Catalana ja existeix, però té molt poques competències, això és veritat. Però de qui és la culpa que no es recapti més per l’Impost de Successions i Donacions. Durant el darrer tripartit, qui va pressionar per a que fossin exemptes de tributació la majoria de les herències. Però no és el cas. Mirem cap el futur.
Ara, qui recapta tots els tributs és l’Agència Tributària (espanyola), on jo treballo. I quin és el procediment? Primerament s’hauran de donar d’alta amb l’imprès corresponent i a partir d’aquí hauran de començar a tributar trimestralment: IRPF, IS, IVA (principalment) Les entitats financeres, que són les que fan de mitjanceres entre el contribuent i l’Estat són les encarregades de fer arribar els diners al Tresor Públic.
Per tant, per a poder gaudir d’una Agència Tributària Catalana amb totes les competències, no seria prou en que es fes de forma unilateral, ja que hauria d’existir la voluntat dels contribuents de donar-se de baixa de l’espanyola i alta en la catalana, I aquell que no ho fes? A part, s’haurien de crear nous models de tributació, que els bancs hi col·laboressin, etc., etc. Personalment em sembla molt difícil.

QUI PAGA MANA
El govern de Rajoy ha advertit a l’agrupació de consumidors FACUA que tregui de la seva pàgina web totes les crítiques que fa la política de retallades de Rajoy, amb l’amenaça de treure’ls la subvenció i fins i tot il·legalitzar-la com a associació. Aquí es demostra que qui paga mana i sinó, té poden ofegar econòmicament. NO VOLIEU PP, JA EL TENIU!!
Passa el mateix amb els sindicats? És evident de que no gaudeixen d’una total llibertat, a part de que la manca d’afiliats (que els comportaria un finançament suficient) els resta molta força i d’això se’n aprofita el govern.
Us imagineu una vaga general que durés setmanes o tal vegada mesos?

LES FOTOS DE L'ESTIU: AMPOSTA III







UN TAXISTA POC PRUDENT (microrelat)




Des dl col·legi Sant Jordi a l’antiga estació d’autobusos de Tarragona, hi havia aproximadament 1 km. Poca distància per a un jove d’uns 15 o 16 anys. Malgrat tot, un cop a l’any solíem agafar un taxi que ens hi portés.
Arribada l’època de vacances, una vegada acabat el curs lectiu, retornàvem a casa amb tota la roba, llibres i resta de material que havíem anat acumulant durant els 9 mesos precedents. Massa càrrega per a portar-la al coll. Així, entre 3 o 4 companys llogàvem un taxi per a que ens ajudés a transportar-ho.
Mentre entràvem al taxi, el taxista em va dir: 
 
-“No tanquis la porta”.

Com què la porta no es podia quedar oberta, vaig entendre que el que pretenia era tancar-la amb suavitat, així que amb tota la cura del món, la vaig tancar. Llavors, es va girar cap als meus companys que anaven seguts al darrere i els hi va dir:
 
-“Deu d’estar sord”.

En acabar la curta carrera, varem baixar del taxi i recollirem l’equipatge que el taxista treia del maleter. Acabada l’operació, el taxista tornà a pujar al seu vehicle i es va allunyar del lloc amb la porta del davant oberta.