Des dl col·legi Sant Jordi a l’antiga
estació d’autobusos de Tarragona, hi havia aproximadament 1 km. Poca distància
per a un jove d’uns 15 o 16 anys. Malgrat tot, un cop a l’any solíem
agafar un taxi que ens hi portés.
Arribada l’època de vacances, una vegada
acabat el curs lectiu, retornàvem a casa amb tota la roba, llibres i resta
de material que havíem anat acumulant durant els 9 mesos precedents. Massa
càrrega per a portar-la al coll. Així, entre 3 o 4 companys llogàvem un
taxi per a que ens ajudés a transportar-ho.
Mentre entràvem al taxi, el taxista em va dir:
-“No tanquis la porta”.
Com què la porta no es podia quedar oberta, vaig entendre que el que pretenia era tancar-la amb suavitat, així que amb tota la cura del món, la vaig tancar. Llavors, es va girar cap als meus companys que anaven seguts al darrere i els hi va dir:
-“Deu d’estar sord”.
En acabar la curta carrera, varem baixar del taxi i recollirem l’equipatge que el taxista treia del maleter. Acabada l’operació, el taxista tornà a pujar al seu vehicle i es va allunyar del lloc amb la porta del davant oberta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada