DIARI DE L’AGOST. DIA 7 (dimarts)

DERROTA INTENCIONADA? 
Ahir es va a tornar a tancar el dia sense medalles. Ara bé, la delegació espanyola va obtenir diversos diplomes olímpics. Qui no es conforma és perquè no vol.
Vaig veure el final del partit de bàsquet entre Espanya i Brasil, els minuts on la selecció estatal pitjor va jugar. Diuen alguns que Espanya es va deixar guanyar peT a no enfrontar-se amb els Estats Units a quarts i així, com a mal menor, es creuaria en una hipotètica semifinal. Sigui que es va deixar guanyar, sigui que Brasil la va derrotar en tota regla, el joc d’Espanya em va sembla lamentable. Veurem avui contra França. 
 
LA UPC A MART
L’ona espacial americana Curiosity va aterrar a la superfície de Mart, la qual cosa ha representat un gran èxit per a la NASA. Amb la Curiosity hi va viatjar un xip que controla els sensors de vent fabricat per la Universitat Politècnica de Catalunya (la UPC) Per tant, tot un èxit també per a la tecnologia catalana. Felicitats!!
 
TANCAT PER VACANCES
Sembla ser que les oficines de l’Ajuntament d’Ulldecona tanquen quinze dies per vacances. No conec cap precedent a l’administració pública. No m’han dit si la mesura s’ha pres per estalviar o es deguda a d’altres circumstàncies.
 
CONCERT SOLIDARI
De pedra em vaig quedar quan vaig llegir un cartell on s’anunciava un concert solidari de grups ebrencs en benefici de la secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aldea. Vagi per davant que tothom és lliure de fer el que vulgui (mentre no sigui mal), però des del meu punt de vista em sembla del tot improcedent. La fallida de la secció de crèdit va ser deguda a una mala gestió del seu gerent i, segurament, d’algun soci de l’entitat que no va exercir el control que calia.

Si critiquem que entitats financeres que han estat rescatades amb diner públic (cosa que no s’ha fet am la de l’Aldea), tampoc em semblaria lògic que es fes un concert a favor dels clients d’aquestes entitats o els “damnificats” per les participacions preferents.

Tinc una companya de treballa que quan li vas a vendre loteria de Nadal d’alguna partit, sindicat o associació sempre diu que un any ella també en farà a benefici de la seva família. És el mateix. 
 
ADÉU A LES VACANCES PAGADES?
Ahir em van arribar diversos correus electrònics (un del meu propi sindicat) parlant de que el govern del PP està estudiant eliminar les vacances pagades. Vull pensar que es tracta d’un “bulo”  que ni tan sols arriba a la condició de globus sonda. Sense ser lletrat, crec que això aniria en contra del dret internacional. Intentaré no pensar-hi més. 
 
ELECCIONS AL NOVEMBRE?
Això al menys apuntava aquest matí la Cadena Ser. Ahir Obama, el president dels Estats Units (en coneixeu cap més?) va trucar a Rajoy preocupat per l'estat de l'economia espanyola i encara més que es pugui acabar ressentint l'americana. Van estar parlant ½ hora i sembla ser que entre les mesures que el va “convidar” a prendre estaria fer eleccions el mes de novembre. I tots sabem que Obama mana molt. De confirmar-se, el govern de Rajoy, seria el més curd de la història de l’Espanya democràtica.

VAL LA PENA ESCOLTAR-LO

Sabino Cuadra, diputado de Amaiur, en el debate sobre los recortes 

RAMON, UN FUNCIONARI DESENCANTAT (com tants)

Vaig trobar-me am Ramon, professor d’Educació Física a l’entorn del Centre de Tecnificació d’Amposta. Li vaig preguntar si estava de vacances i em va dir que “mig, mig”. Em va explicar que per al curs que ve, a la seva secció i haurà menys professors (crec que recordar que em va dir 4,5 menys –perdoneu si no són tants-)
El vaig veure desencantat, decebut de com estan funcionant les coses. “Per al curs que ve estrenem cou institut i no tinc cap il·lusió... “ –em va dir-.
Conec a Ramon des de fa molts d’anys. La nit que el vaig conèixer estava sopant amb la meva colla del poble durant el sopar del bou de la festa major. Mentre algun amic i jo mateix varem marxar a deixar les taules, a Ramon el van xopar tot. Llavors era típic tirar-se aigua i Ramon no la va poder esquivar. A ma mare li va fer tanta pena que el va convidar anar a casa per a deixa-li uns pantalons meus. Només hi havia un petit problema: no se’ls podia cordar i li sobraven camals. I és que Ramon era i és, una mica més doble que jo, però també més baix.
Ramon em va seguir explicant que fa uns anys va fer uns projectes per al nou institut: un d’excursionisme, un altre sobre un taller de bicicletes...
-“De tot allò, no es farà res... El nou director no s’ha implicat...”. –Em va continuar dient-.
I encara més sorprenent: “L’institut compta amb una  cuina i un menjador que, de moment no funcionaran...; potser a la cuina acabarem fent el taller de bicicletes”. Cal deduir que s’ha fet una despesa innecessària , com ha passat en tantes i tantes coses.

Quan comenci el curs Ramon farà la seva tasca pedagògica sense deixar que l’afectin les circumstàncies. És un bon educador i sap que l’educació dels joves és primordial i ha de passar per sobre de tots els problemes que hi puguin haver.

Però d’altres, estic segur, que no pensaran igual i la seva actitud negativa anirà en detriment de l’ensenyament dels nostres joves.
Qui en té la culpa? Mai s’hauria hagut d’arribar al punt que estem i, imagino, que estarà condicionat a la forma de ser de cada individu. Els qui, com Ramon siguin educadors per vocació, se seguiran entregant amb cos i ànima oblidant-se de que el govern els ha retallat el sou. En canvi, a d’altres que han arribat al món de l’ensenyament buscant una sortida professional per a guanyar-se la vida, potser no pensen igual.  

SELECCIÓ D'ACUDITS GRÀFICS DEL DIA 6-08-2012