LES FOTOS DE L'ESTIU. L'ARRIBADA DELS CORREDORS DE LA CURSA POPULAR IV

LA FLORETA (EL PIROPO) -microrelat-

De joves teníem el teatre “Argentino” mitificat. Des de ben petits n’ havíem sentit a parlar als nostre pares que, de tant en tant, quan per festes de Tortosa muntava el seu envelat, hi anaven.
En aquells anys que quasi tot estava prohibit o acabava censurat, l’Argentino, pensàvem, representava la llibertat (sexual, d’expressió?) No ho sabíem segur.

L’any 76, possiblement el darrer que l’Argentino va arribar a Tortosa, amb 18 anys, vàrem voler veure “en viu i en directe”, què s’hi representava.

Recordo que estava situat al costat del parc Teodor González i que hi vaig anar amb un grup d’amics, alguns d'ells més joves que jo. Finalment, després d’un estira i arronsa amb els porteres, ens van deixar entrar a tots.
Durant la vetllada, una cantant força atractiva i amb un vestit molt suggerent, va cantar una cançó que portava per títol “Provocando un piropo” (la traducció al català seria: “provocant una floreta”)

El vestit, com una granota de tul molt ajustada al cos, transparent per un costat i, a l’altre hi havia com unes fulles de vinya (o d'heura) que s’allargaven i li tapaven les parts més pudoroses.

A les artistes del teatre de “varietés” els hi agrada provocar al públic i per això, sovint, hi mantenien un diàleg. Així, l’artista, de tant en tant, parava la cançó i es dirigia a algun dels homes de la primera fila amb un “Tírame un piropo”. Mentre un li deia “guapa”, un altre “tía buena”...
Finalment un li digué: “Tinc un moixó!”. La vedette li va demanar que li digués en castellà. El senyor de la primera fila li va dir: “¡Tengo un pájaro!”. Llavors li va demanar si li voli ensenyar.
Si no l’aturen, l’home ja s’enfilava a l’escenari.   

PD. N'hi havia un altre que es deia "Teatro Chino de Manolita Chen" i es diu que la tal Manolita era un home...  

Per saber més:  http://larevistamusical.blogspot.com.es/2008/09/los-teatros-ambulantes-de-revistas-iii.html

SELECCIÓ D'ACUDITS GRÀFICS DEL DIA 18-08-2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 18 (dissabte)

S’HAN ACABAT LES FESTES. POBRE DE MI?

Quan s’acaben les festes de San Fermín a Pamplona, els mossos entonen el pobre de mi com a comiat. Val la pena acomiadar-se de unes de les pitjors festes que recordo?

Ahir, dos dies abans del que era habitual, cosso iris i focs, el final de festa tradicional a Amposta.

Què voleu que us digui de les carrosses? Només entenc que hi vagi tanta gent perquè a aquella hora no hi ha cal altre acte i moltes famílies acudeixen a veure a les filles i netes amb el vestit llarg de pubilla.  

Quan es parlen d’alternatives a l’actual model de festa major, sempre me’n recordo que quan vaig arribar a Amposta es guarnien molts de carrers, la qual cosa fomentava el bon veïnatge. Tampoc estaria malament fer carrosses artístiques per a implicar associacions, entitats o simplement grups d’amics.

Un model basat amb els toros i el ball, perdoneu-me, però em sembla caducat.

I què dir dels focs? Ara us sorprendre. Els darrers 5 minuts van valer la pena. Al menys em va quedar un bon regust de boca. Acabat dels focs i després de passar per la terrassa del bar dels Xiribecs, tota una novetat d’aquet any, per escoltar sons cubans, varem passar per primera i última vegada pel recinte del ball. Hi arribarem a la mitja part quan la gent ja hi tocava el 2, però encara vaig poder gaudir d’una bona companyia i d’un moments de música. 

EL FUTBOL QUE VE

Ja us podeu anar acomiadant del model tradicional de futbol d’aquest país. D’ara endavant, qui vulgui veure el Barça o el Madrid, s’haurà de rascar la butxaca, ja que tots seran de pagament, ja sigui pel Canal Digital + o per alguna de les plataformes especialitzades. Com sabeu, em vaig donar de baixa del Plus i no em penso donar d’alta de cap canal de pagament. Serà la meva manera de fer boicot al futbol que, juntament amb els del PP, viuen una altra realitat.

CALOR SUFOCANT

Per aquests dies s’anuncia una calor sufocant amb elevades temperatures. Ahir anunciaven per TV3 que retiraven les barbacoes de la zona d’esbarjo del Mas de la Franqueta, al terme d’Horta de Sant Joan. Un fort aplaudiment per a qui ha tingut la idea. I ho dic seriosament, no en conya.

El mes d’octubre de l’any passat hi varem anar juntament amb els nens i educadors de lo Carrilet i la direcció va demanar a l’autoritat competent si hi podíem fer foc. Tot i ser, com he dit abans, a l’octubre, ens van dir que no, que encara hi estava prohibit. Hi va haver gent que no van preguntar res i quan hi arribarem, les barbacoes estaven totes enceses. Per tant, davant l’incivisme, el millor és clausurar-les per evitar-ne mals irreparables. 

MEDICAMENTS FORA DE LA SS

El BOE d’ahir publica una llista de 407 medicaments (si no me’n recordo malament) que s’exclouen de la cobertura de la Seguretat Social, alguns d’ells molt populars. És una forma més de repagament sanitari. A l’increment del percentatge (del 30 al 40 i més) i a l’euro per recepta, ara caldrà rascar-se la butxaca quan el metge ens recepti algun dels medicaments inclosos a la llista. Popularment es diu paga que és gat. I és el que estem fent des de fa mesos... Des de quan? Des de que Rajoy (amb la inestimable col·laboració de la Merkel) dirigeix els destins d’aquest país.