LES FOTOS DE L'ESTIU. ELS GUANYADORS DE LA CURSA POPUAR D'AMPOSTA II!

RECORDANT JOAQUIM BLUME

Durant les dècades dels anys 50, 60 i 70, l’esport donava poques alegries al règim, tret del Madrid que guanyava un any sí un altre també les Copes d’Europa de futbol i de bàsquet (perdó baloncesto)

Pocs esportistes individuals aconseguien destacar i quan assolien alguna gesta, per petita que fos, se’ls considerava herois nacionals. Per aquella època, en arribar uns mundials o unes olimpíades, les medalles que s’aconseguien eren una o no cap...

Em venen a la memòria alguns d’aquells esportistes: el gimnasta Joaquín Blume, els ciclistes Federico Martin Bahamontes i Luis Ocaña, l’atleta Mariano Haro, els tennistes Manolo Santana i Manolo Orantes, el nedador Santiago Esteva, els boxejadors José Manuel Ibar Urtain, José Legrá i Pedro Carrasco, Guillermo Timoner (que encara que també era ciclista, ho era d’una especialitat ben diferent), el futbolista Luis Suárez, l’esquiador Paquito Fernández Ochoa, el pilot de motos Angel Nieto i pocs més.

El gimnasta Joaquín Blume va guanyar diverses medalles d’or als Jocs del Mediterrani de 1955 celebrats a Barcelona i al Campionat d’Europa de 1957 a París. El seu millor aparell eren les anelles on el seu “crist” és difícil de superar. Va morir prematurament l’any 1959 a l’estavellar-se l’avió d’Iberia on viatjava en companyia de la seva dona i d’altres atletes., que també van morir.  

Federico Martín Bahamontes (l’Àguila de Toledo) va ser el primer espanyol en guanyar un Tour de França l’any 1959 i també va guanyar diversos premis de la muntanya tant al Tour de França com al Giro d’Itàlia.

Mariano Haro era com el Poulidor del ciclisme: quasi sempre quedava segon. Era un bon fondista que destacava, sobre tot, en les proves de cross on acabava amb fang fins les celles. Va participar en campionats del món de cross, europeus d’atletisme i als JJ.OO. de Montreal de 1976. 

Manolo Santana va guanyar dos Rolan Garros (1961 i 1964), un US Open (1965) i un Wimbeldon (1966) Retinc una imatge de l’equip espanyol de la Copa Davis envoltant la famosa “ensaladera”, però que mai van arribar a guanyari. L’equip format per Santana, el català Gisbert, Arilla i Couder va disputar la final a Austràlia l’any 1965.

Manolo Orantes va prendre els testimoni de l’altre Manolo, però al seu palmarès només hi ha dos títols importants: l’obert dels EE.UU. de 1975 i el Màsters de 1976.

El reusenc Santiago Esteva va ser el precursor de la natació espanyola, al menys en el que respecta a medalles. Va ser el primer nedador espanyol que va guanyar una medalla en uns europeus, concretament els celebrats a Barcelona l’any 1970 (de fet en va guanyar 4: 2 de plata i 2 de bronze)

Luis Ocaña (Priego Cuenca) es va haver d’exiliar amb la seva família a França de ben petit. L’any 1970 va guanyar la Vuelta a Espanya i el 73 el Tour de França. Va ser contemporani de tota una llegenda del ciclisme: Eddy Merckx (5 Tours, 5 Giros i una Vuelta) En aquell temps va destacar un equip: la Societat Esportiva Kas amb corredors com Andrés Gandarias, José Manuel Fuente, el Tarangu (2 Vueltas), Domingo Perurena, Miguel María Lasa, José Pesarrodona, etc.  

La boxa era un dels esports més seguits, potser perquè era un dels pocs esports que donava títols mundials. Urtain (el Morrosco de Zestoa), el cubà Legrá i Carrasco van assolit el títols de campions del món de les seves categories.  

Guillermo Timoner era mallorquí i si bé era ciclista, la seva especialitat fa anys que s’ha deixat de practicar. Va ser 6 vegades campió del món de “persecució transmoto”. Després d’ell un ciclista català i de les nostres comarques Miquel Espinós (era fill de Tivenys) també va aconseguir grans resultats: 3r al campionat del món de l’any 1974 i 2n al del 75.

Luís Suárez va jugar amb el Depor abans de fitxar pel Barça que el va traspassar a l’Internazionale de Milà, on fa triomfar. Va guanyar la Pilota d’Or el 1960 (de fet és l’únic jugador nascut a Espanya que la té); amb l’Inter va guanyar la Copa d’Europa de 1964 i, el mateix any, l’Eurocopa amb la selecció espanyola.

Espanya quasi mai ha destacat en proves d’esquí. Per això, quan l’any 1972 PaquitoFernàndez Ochoa va guanyar un or al JJ.OO. d’hivern de Sapporo (Japó), tots van pensar que va ser fruit de la casualitat. Però l’any 1974 fa guanyar una medalla de bronze al campionat del món.

El pilot de motos Angel Nieto ha estat l’espanyol que més títols mundials ha aconseguit: u total de 13 (o 12 + 1, com li agrada dir a ell), però tots en cilindrades petites. Els va guanyar entre 1969 i 1984.

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 27-08-2012

Les restes d'un  suposat "botellón" a la Ràpita, prop del port recreatiu i al costat mateix del pavelló. 
Al menys podrien replegar les botelles i tirar-les a un contenidor de vidre!!!

DIARI DE L’AGOST. DIA 27 (dilluns)

UN BARÇA RESULTADISTA
2 partits, 6 punts. A Seguir així.
Ahir, al Reyno de Navarra de Pamplona el Barça no va fer el seu millor joc, tal vegada condicionat per l’alineació que va treure Vilanova amb jugadors com Xavi i Mascherano a la banqueta i sense jugar ni un sol minut. El Barça va patir tot el partit. L’1 a 0 que va posar l’Osasuna al marcador va ser difícil de superar i a punt va estar de posar el 2 a 0, No és que el Barça no hagués pogut marcar abans, ja que ocasions de gol en va crear, però si la sort hagués afavorit l’equip navarrès, capgirar el marcador hauria segut, pràcticament una fita impossible.
El gol de l’empat ve d’una estranya jugada amb polèmica inclosa i fins i tot un fora de joc. El gol el fa Messi amb una rematada de davanter centre clàssic. El mateix Messi va posar l’1 a 2 definitiu.
L’àrbitre va expulsar al jugador de l’Osasuna Puñal i a l’entrenador blaugrana Vilanova, a tots dos per protestar. Tal com va dir Vilanova, va posar el llistó molt baix, ja que, si un entrenador no pot queixar-se, què és el que pot fer? (A part de dirigir el seu equip, evidentment) 
 
UN MADRID DESDIBUIXAT
El Madrid està irreconeixible aquest començament de temporada. Un empat a casa contra el València (1-1) i una derrota (2-1) pràcticament també a casa (Getafe és com una pedania de Madrid, amb tots els respectes) fa que en dos partits només hagi sumat 1 punt i que se situï a 5 del Barça. Qualsevol barcelonista sospira per a què això duri moltes jornades de lliga i que aplani el camí de la victòria final. Però no serà així, ja ho veureu. Dintre d’unes jornades el Madrid agafarà la seva millor forma i el Barça, segur, patirà alguna ensopegada, la qual cosa reduirà l’avantatge o, fins i tot, el Madrid pot superar el Barça a la classificació (esperem que no)  
Cristiano Ronaldo sintetitza el joc apàtic del vigent campió. Molt haurà que millorar si vol guanyar la Pilota d’Or. 
 
RUTH I JOSÉ
Els dos xiquets desapareguts o millor dit, que el seu pare va fer desaparèixer, des d’avui sé sap que van ser escanyats amb quasi tota seguretat.
Fa un temps van trobar uns ossos a una finca dels seus iaios paterns, però els primers anàlisis van descartar que fossin humans. Només la insistència de la família materna i la contractació d’un forense independent, han esclarit un cas força complicat.
Davant de fets com aquest un no es pot quedar indiferent. Cóm, un pare, por arribar a matar els seus propis fills? No hi ha càstig humà contra un fet tan abominable com aquest. Ni la cadena perpètua que demana molta gent pot arribar a fer-li pagar l’assassinat de les dues criatures innocents. 
 
TURISTA RAJOY
A partir d’avui Rajoy viatjarà per mitja Europa tal com va fer el seu homòleg grec Samaras la passada setmana. Em sembla que el viatge serà més per plaer que per treball i si és per treball, serà del tot inútil, ja que si fins ara de solucions més aviat poques, res fa pensar que, a partir d’ara les coses puguin canviar.
La seva vicepresidenta, la Loyola Sáez de Santamaria, amb la seva verborrea de costum, va dir que Espanya vol ser protagonista en la recuperació econòmica d’Europa. Ha, ha, ha...! Perdoneu que sé m’escapi una riota. Protagonista de què? Estem en cap situació de ser-ho? Espanya, com Itàlia, Grècia o Irlanda, s’haurà de conformar en anar a remolc de les decisions (grans o petites –m’inclino més per petites-) que prendran d’altres països com Alemanya, França i fins i tot Noruega.
 
BALDANA
Sabeu que al Baix Ebre, a la botifarra d’arròs, de ceba, d’arròs i ceba o de carn, l’anomenen baldana. És un dels pocs trets diferencials que tenim els ebrencs.

Baldana és el sobrenom que es va posar un jesusenc amb qui me les vaig tenir fa ja uns quants anys per Internet. No recordo el motiu que va originar els nostre rifi rafe, però al final va acabar tot com una picada de fesols.  Vaig deduir que, com jo, Baldana era socialista, no obstant em va semblar que era d’aquells que vol estar en possessió de la veritat absoluta. A partir d’aquell fet, les nostres relacions són inexistents. Casualment, a partir del blog la marfanta de Gustau Moreno me’n he assabentat qui s’amagava darrera d’aquell sobre nom. I ho he fet perquè ara ja és públic (ignoro quan va decidir-se a revelar la seva identitat)

Amagar-se darrere d’un nom fictici per criticar als altres és un fet força freqüent. D’aquesta manera ningú pot conèixer les vergonyes d’un que, com tothom, segur que té.
He estat intentat de demanar-li amistat al Facebook (on surt amb el seu nom real) diverses vegades ja que conec a Baldana des de fa més de 30 anys. Ara estic segur que no ho faré.
He de confessar que per culpa d’Internet i de les seves diferents eines, he trencat amb molts d’amics i alguna amiga. El que més m’indigna és quan algú d’aquest ha usat sobre noms per a   portar-me la contrària o intentar desprestigiar-me.
S’ha de ser valent i donar la cara, la covardia és pròpia dels mesquins.