La dreta espanyola ha perdut la confiança
amb Mariano Rajoy. Rajoy està sol, al menys més sol que mai. Com
sol dir l’amic Enric Insa, qui realment mana dintre del PP és la FAES
i al cap d’aquesta fundació està el funest José María Aznar. Aznar va
posar a Rajoy allà on és i Aznar el traurà quan cregui que ja no serveix.
Llavors Mariano serà com un drap brut que s’acaba tirant a les escombraries.
La majoria de mitjans de comunicació
propers al PP es mostren obertament a favor d’un canvi de lideratge. El
Mundo del PJ Ramírez ja fa temps que ha va dient. La ruptura d’aquest
mitjà amb l’actual president ja es remunta a mesos enrere.
I ja no parléssim del grup Intereconomia
(televisió, diari la Gaceta) que des de fa temps voldrien veure a Rajoy
allunyat del govern.
Els motius són diversos (al menys 2)
Principalment el desgast que ve patint el govern pràcticament des de que
va prendre possessió i la política antiterrorista.
A ningú sé li escapa que fins ara el
govern de Rajoy ha fet tot allò que va criticar quan era a l’oposició
i que va dir que, en cas de governar, no farien. L’altre dia, en un acte
de sinceritat (?) Rajoy va dir que ell no voldria fer el que està fent,
però el condiciona la situació del país. Personalment aquestes declaracions
no em satisfan gens ni mica, ja que Rajoy i els seus sabien perfectament
quina era la situació.
Zapatero va apujar l’IVA, va retallar
els sou als funcionaris i va prendre les primeres mesures anticrisi. No
és que el justifiqui (ni molt menys!), però si ho dic és perquè si el govern
anterior va fer el que va fer i va avançar les eleccions per a que el govern
que sortís de les mateixes pogués elaborar els pressupostos de 2012 a la
seva mida, que no em digui ara Rajoy que no sabia en quina situació es
trobaria Espanya!
L’enrenou sobre el terrorisme ve donat,
sobre tot, per part de l’ala més dretana del partit (si no és extrema
dreta, poc se’n falta) La tensió acumulada va sobreeixir quan va sortir
a la llum el cas de Uribetxebarria Bolinaga, el pres d’ETA malalt de càncer.
Amb l’exministre de l’Interior en temps
d’Aznar Jaime Mayor Oreja al capdavant, acompanyat de personatges com
Alejo Vidal-Quadras o la lideresa Esperanza Aguirre, s’oposen enèrgicament
al Ministre de l’Interior Jorge Fernández-Diaz i ara, a sobre, comptem
amb la col·laboració inestimable del Ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón.
Imagineu-vos la situació: Si el govern
ja està afeblit i alguns dels seus membres estan enfrontats, el resultat
és un govern que no té capacitat per a governar. Si Rajoy estigués fort,
que sàpigues que compta amb el suport del partit, donaria un cop de puny
sobre la taula i destituiria a aquells ministres díscols. Però en l’actual
situació no pot fer-ho.
Mentre, la guerra interna entre els diferents
pesos pesants, ja ha començat. Segon opinen alguns experts en política
nacional, hi ha gent dintre del PP que pensen que a Rajoy li queden dues
afaitades i que, en veure que els socialistes no remunten, es veuen capacitats
d’encapçalar un nou projecte pepero.
Des del meu punt de vista seria més del
mateix o potser pitjor encara.
