UTOPIA I REALITAT

Previsiblement, Mas convocarà eleccions per al 25 de novembre. A manca de confirmació oficial, tenim l’oficiosa: CiU hauria reservat el palau Sant Jordi tot justa per al 23, dos dies abans. Tot indicar que es faria el míting final com ja s’ha fet alguna vegada.
Si aquesta setmana Mas anuncia l’avançament electoral, hem d’arribar a 2 conclusions:
1a.- El fracàs de Mas i el seu govern per no poder acabar la legislatura. Mai a Catalunya s’havia fet un avançament electoral abans d’arribar a la meitat de la legislatura.
2a.- Una vegada més prevaldran per a CiU els interessos propis sobre els dels ciutadans de Catalunya. No ens enganyem, si Mas avança les eleccions ho fa per que en aquest moments se sent fort i, els seus màxims rivals, el PSC, més dèbil que mai.
L’avançament electoral significarà, a demés, deixar inacabats diversos temes iniciats pel Parlament de Catalunya. Per una part, les comissions d’investigació (entitats financeres, salut...) i per l’altra la llei sobre consultes que s’havien compromès a aprovar. Què passarà amb aquestes comissions (on, per cert, hi ha implicats diversos càrrecs de CDC)? Hi haurà un compromís ferm de continuar-les la propera legislatura? De moment no sé sap.
En un intent d’evitar el unes eleccions anticipades, que alguns ja les anomenen constituents, Mariano Rajoy, ara, estén la ma a Mas i li ofereix diàleg i un millor finançament per a Catalunya. Com deia l’altre dia al Facebook, és que al·lucino!! Resulta que a l’agenda dels dos mandataris estava marcar en roig el dia 20 de setembre per a parlar sobre l’invent de Mas: el pacte fiscal (podria registrar-lo a l’Oficina Nacional de Patents i Marques)  
Però Rajoy no estava disposat a transigir ni Mas a baixar del carro. I en aquests casos ja sabeu que es diu: que no hi ha més sord que aquell que no vol escoltar.

Però si a Mas els esdeveniments l’han superat, Rajoy tem que li passi el pitjor. Una declaració unilateral d’independència (o d’estat propi, és el mateix) podria ser el final de Rajoy, molt criticar per la majoria dels sectors de la dreta espanyola i que molt acusen de tebi a l’hora d’adoptar decisions. Potser per això, ara, només uns quans dies després de la fracassada entrevista, li ha estès la ma al President català i li ha ofert millorar el finançament. Però Mas, amb tota segureta, ho rebutjarà.

Com deia ahir Xavier Sardà a la contraportada del Periódico, en pocs dies, Mas ha passat de vilà a heroi. Vendrà la utopia de l’estat propi amb ela que confia guanyar per golejada les eleccions, saben que una declaració unilateral és inviable i seria rebutjada pels castellans i, segurament, per la majoria de la comunitat internacional.
La realitat però, és que si, finalment, CiU obté una àmplia victòria electoral, veure referendada la seva política, sobre tot amb el tema de retallades. L’ensenyament i la sanitat públiques es veuran encara més afeblides en detriment del privat i afers com el cas Palau que esquitxa directament CDC entrarà en fase d’oblit o es considerarà tema menor i superat.
El ciutadà, una vegada més, tindrà la possibilitat de decidir que és el que vol: la utopia de la independència o la realitat de les retallades i de l’atur. El ciutadà tria, al menys que triï en consciència i que no ho hagi de lamentar després. De plors ja n’he vist prou.      

GRAVACIÓ DEL "CROWDIFUNDIG" PER A FER UN CURTMETRATGE (tercera part)

ACTUACIONS IMPRÒPIES

Pubilles d'Amposta 2009.

Tu que ets de Vinaròs, o tu que ets d’Ulldecona, o de la Jana, de Traiguera o d’Alcanar o de Benicarló. Tu que tal vegada has estat mare o pare de pubilla (digueu-li dama si voleu) o esposa o familiar de pregoner de la festa major del teu poble. Què bonic veure com proclamen a ta filla, amb vestit de gala i com li col·loquen la banda que la distingeix com una de les noies més boniques del poble! Quin honor ser el pregoner de la festa major, de fer emocionar als presents fent-los reviure records del passat i explicar-los anècdotes viscudes!

I és que les nits de la proclamació de els pubilles de la festa major, amb ball o sense i el dia del pregó que sempre dóna el tret de sortida als dies més esperats de l’any, són sense cap mena de dubte actes solemnes, d’exaltació de la bellesa, de les costums i tradicions més arrelades a la nostra terra. Res hauria de fer espatllar això, però desgraciadament, no sempre és així.

A Amposta tenim un alcalde que no entén aquesta mena d’actes. Que aprofita qualsevol moment en que disposa d’un micròfon per fer propaganda de la seva gestió, sempre des del seu particular punt de vista, es clar. Però aquest anys les seves actuacions la nit del ball de presentació i proclamació de la reina de la Festa Major i la resta de pubilles i el dia del pregó amb la presència d’autoritats, familiars, amics i poble en general, les seves actuacions van ser impròpies del màxim edil municipal.

Sense nomenar-los, l’alcalde se’n va recordar d’un dels grups de l’oposició (tampoc no ve al cas de qui, és igual) i va carregar durament contra ells, amb la mirada incrèdula del públic assistent.

I és que molts no sabien a que venien aquelles paraules, totalment fora de lloc i, segons sembla, el dia del pregó, hi va haver gent que va optar per marxar i la majoria no van aplaudir la seva intervenció.

Però no puc deixar-vos intrigats per més temps i potser és hora d’explicar els antecedents d’aquelles lamentables conductes.

Des de fa uns tres anys, l’Hospital Comarcal d’Amposta SAM (les sigles volen dir Societat Anònima Municipal, per tant, propietat de l’Ajuntament) té llogat un local d’uns 500 metres quadrats destinat a centre de rehabilitació, quan a l’edifici del propi hospital hi ha sales totalment buides. De forma sobtada, un dels grups de l’oposició se’n assabenta que s’està pagant per aquest local 15.000 euros mensuals (IVA inclòs)

Aprofitant un consell d’administració del propi Hospital, un dels consellers pregunta sobre el particular a l’alcalde que, com no, n’és el president. Als quinze dies, abans de que es reuneixi el consell, el propi alcalde/president, lliura al conseller un document amb paper oficial de l’Hospital però sense segell ni firma on, efectivament, es reconeix que s’està pagant la quantitat citada i els metros són, poc més o menys els que he dit amb anterioritat.

Quan la premsa se’n fa ressò, ràpidament, l’equip de govern convoca una roda de premsa per a desmentir-ho i, de sobte, els 500 metres passen a ser 1.000 i el lloguer a ser-ho amb opció de compra. També s’acusa als consellers dels grups de l’oposició de no assabentar-se’n d’allò que s’explica durant les sessions dels consells d’administració.

Finalment, dos dels grups, collen a l’alcalde i l’exigeixen que a la propera reunió del consell d’administració lliure la corresponent documentació per esbrinar els fets.

En un primer moment semblava que l’alcalde era contrari a fer-ho, però davant l’assessorament d’algú (suposadament del gerent de la societat), al proper consell va entregar als presents còpia de les actes així com el primer contracte i següents annexes que es van signar amb els propietari del local, que és una empresa promotora de la nostra ciutat.

Però el més increïble de tot plegat és que el gerent reconeix al consell que l’annex on els 500 metres passaven a ser-ne 1.000 i que el lloguer es convertia en un lloguer amb opció de compra, no havien passat pel consell d’administració i que l’alcalde i ell mateix tenien plens poders per a poder operar al marge del plenari del consell d’administració. 

Cal dir però, que els 500 metres que s’hi van afegir són d’altell i que a part de ser quantificats amb el mateix preu que la resta, mai han estat ocupats fins ara. Per tant, per a què s’està pagant per un local que no s’usa? I encara més. El contracte finalitza l’any 2017. Si fem números, ràpidament arribarem a la conclusió de que, al final del contracte, s’hauran pagat, aproximadament 1.750.000 euros per un local de 1.000 metres quadrats que, ara mateix, a preu de mercat, costaria uns 400.000.

On va a parar la diferència? Potser per això l’alcalde està neguitós i actua de forma impròpia en uns moments del tot inoportuns.

ELS ÁRIAS-CAMISÓN D’ESPANYA

Segurament el nom de José Eugenio Árias-Camisón no us dirà res. Si us dic que el tal Árias-Camisón és el propietari del rostidor Guadalmina de Marbella, potser alguns començareu a intuir de qui estic parlant...

Bé, la darrera pista. És aquell senyor que es va declarar insubmís quan es va aprovar la llei del tabac  i va dir que al seu establiment deixaria fumar, encara que per aquest fet va rebre més d’una sanció de la Junta d’Andalusia.

Árias-Camisón es declarava contrari al govern socialista i admirador del PP, fins al punt que va oferir dinar gratis als seus amics i clients el dia després del 20-N, amb la seguretat que els homes i dones de Rajoy guanyarien les eleccions generals. Igual li va passar a Salvador Alcaraz del restaurant el Langostino de Oro de Vinaròs que l’estiu de 2011 em va dir que a partir del dia 20 de novembre tot canviaria...    

Ara em pregunto: Què deuen de pensar els qui van confiar cegament que amb l’arribada del PP Espanya milloraria? Segueixen pensant que amb Rajoy estem millor que abans? Les polítiques que s’han aplicat fins ara, en lloc de reactivar l’economia espanyola, el que han fet  és, precisament, l’efecte contrari. Que l’economia espanyola es contregui. Diuen els responsables de l’equip econòmic del govern que, en el futur, totes aquestes mesures donaran els resultats esperats. Però abans, quants restaurants hauran de tancar?

El propietari del rostidor de Marbella tenia la seguretat que una de les primeres mesures que aplicaria el nou govern seria derogar la llei del tabac que prohibia fumar a qualsevol tipus d’establiment públic, com ara els restaurants. Una altra mesura que havia d’afavorir els empresaris era la modificació de la llei de l’IVA en l’apartat de no tenir l’obligació de liquidar les quotes repercutides d’aquest impost fins haver-les cobrat, ja que no sempre es cobra immediatament d’haver fet la venda o la realitzat la prestació de servei. Fins i tot recordo que els populars d’Amposta en van fer bandera a l’hora d’explicar les bondats del programa electoral del seu partit. Res més lluny de la realitat. Després de 10 mesos, el govern de Rajoy encara no ha derogat la llei del tabac (ni ganes tampoc!) i en el tema de les quotes repercutides de l’IVA segueix com abans, es a  dir, les hagin cobrar o no, les han de liquidar el trimestre corresponent.

Imagino que els Árias-Camisón o els Alcaraz deuen d’estar profundament decebuts amb un govern del qui esperaven tot i que no els hi ha reportat res. Però aquest sentiment és generalitzat i avarca a la pràctica totalitat de ciutadania. Son molts els qui els van votar el PP esperant trobar un lloc de treball o que els hi canviés la seva situació econòmica i, en l’actualitat, es troben en una situació molt pitjor i no només en el camp econòmic, sinó també social. La profunda decepció de la societat espanyola és molt gran.

I el pitjor de tot, ningú ens pot garantir que aquesta situació millorarà en un futur no molt llunyà. Les perspectives són, ara com ara, d’una degradació continuada de l’estat del benestar fins al punt de que, potser, dintre de poc, ja no en quedarà cap indici, només el record.