QUI TÉ LA RAÓ?

Té raó Homs quan diu que la Generalitat es va retardar uns dies a l’hora de pagar les quotes de la seguretat social dels seus treballadors i els hi van aplicar un recàrrec del 20%?
O té raó Montoro quan diu que no hi va haver cap retard i que tot són ganes de marejar la perdiu per part del govern català?
Que la Generalitat té problemes de tresoreria que l’impedeix fer front a una part dels seus pagaments, és de domini públic. Tothom sap que els establiments concertats (escoles, geriàtrics, etc.) pateixen retards de pagament en alguns mesos. Aquest és el motiu pel qual Catalunya ha hagut d’acollir-se al fons de rescat autonòmic.
A partir d’aquesta introducció cal fer algunes matisacions on, ni els uns ni els altres surten massa ben parats.
El govern central (el d’ara i el de Zapatero) no han estat un prodigi de puntualitat i compliment dels seus compromisos donats per una llei orgànica com és l’Estatut d’autonomia de Catalunya. A principis d’aquest any el govern català es queixava que el govern central li devia 759 milions d’euros que s’havien de destinar per a inversions. Els pressupostos per al 2013 contemplen una partida molt inferior. Per tant, i dit vulgarment, el govern central es passa pel folre els acords signats amb Catalunya.  
Sobre el govern català, disposo d’informacions no contrastades (digueu-li si voleu rumors) que afirmen que, de forma sistemàtica, no paga les quotes de la Seguretat Social ni tampoc les retencions de l’IRPF que descompta als seus treballadors.

Encara que tingui categoria de rumor, el cert és que no m’estranya gens, ja que, si no té líquid per a fer front als seus pagaments més immediats, és del tot lògic que no passi comptes amb l’Estat i que els diners que hauria d’ingressar a l’erari públic, els dediqui a d’altres coses.

Per a finalitzar vull explicar-vos una anècdota que va passar a Amposta ja uns 25 anys.
Alguns recordareu que el jutjat d’Amposta s’ubicava als baixos de la casa consistorial a la plaça d’Espanya. Quan es va ampliar al crea un jutjat nou, es va traslladar al començament de l’avinguda de Catalunya, concretament al costat d’on hi havia la bolera i on ara hi ha un supermercat (Fraga) en règim de lloguer. Després de diversos mesos (i algunes liquidacions d’IVA), Hisenda va requerir a la propietària l’abonament de les quotes d’IVA no ingressades, a la qual cosa la propietària es va justificar dient que encara no havia cobrat del Ministeri de Justícia.
Sabeu que per la llei de l’IVA les quotes facturades s’han de liquidar igualment encara que no s’hagin cobrat. Finalment sembla que hi va haver un acord entre les tres parts i Hisenda va anul·lar els recàrrecs corresponents.        

PAISATGES DE LA NOSTRA TERRA. LA TORRE DE LA CARROVA III

Las condiciones de Sheldon Adelson para la instalación de Eurovegas en Madrid

Alex Gallego al diari ARA.

El magnate de los casinos Sheldon Adelson, propietario del grupo Las Vegas Sands, ha impuesto una serie de condiciones para instalar el macroproyecto Eurovegas en España.  Sheldon, exige condiciones que convertirían esas instalaciones en un paraíso fiscal y laboral y que pueden resumirse en lo siguiente:

> · Exención del pago de las cuotas a la Seguridad Social de los  empleados de dos años.

> · Exención de impuestos municipales, regionales y estatales durante  2 años y del IBI durante, al menos, 10 años.

> · Un aval del Estado de 25 millones de euros, que solicitara al Banco Europeo de Inversiones y que, si el negocio no prospera tendrá que pagar la administración.

> · Cesión gratuita del suelo público que necesite, además de las  expropiaciones que procedan (que tendrá que pagar la administración).

> · Exclusividad en el negocio durante 10 años, o sea, que no puede  instalarse ninguna otra actividad que pueda suponer una competencia.

> · Modificación del Estatuto de los Trabajadores a fin de terminar  con la regulación de convenios colectivos con el personal empleado.

> · Modificación de la ley de extranjería a fin de poder contratar  personal extranjero que estaría sujeto a la legislación y condiciones laborales de su país de origen (por ejemplo, si es pakistaní, podría trabajar sin contrato de trabajo y en las condiciones salariales que rijan en Pakistán).

> · Cambio de legislación sobre la prevención del blanqueo de  capitales, con flexibilización de los controles. En definitiva, que el dinero con el que juegan o que ganen en las instalaciones pueda salir del país sin ningún tipo de control administrativo. Podría entrar al país dinero del narcotráfico y salir dinero español en dirección a los paraísos fiscales sin control de Hacienda.

> · Autorización para entrar en las instalaciones ludópatas y menores  de edad, circunstancias que actualmente prohíbe la ley del juego en España..

> · Modificación de la ley antitabaco, de tal forma que se pudiera  fumar en todas sus instalaciones en contra de lo establecido en el resto del estado.

> · Construcción de las instalaciones e infraestructuras que se  soliciten (ha pedido una estación del AVE, una de cercanías y el enlace con la red de metro o metro-ligero así como modificación del Aeropuerto de Barajas para llegada y salida de jet privados). En definitiva, todo esto supondrá un coste para la Administración de 2.600 millones de euros.

> · Plena disponibilidad de agua para las instalaciones, incluidos  los tres campos de golf que se pretenden construir, lo que supone una clara amenaza a los recursos hídricos de la zona.

> · Si el lugar elegido fuera el ensanche de Va llecas, el traslado  del vertedero de Va ldemingomez, lo que supondría un gasto para la administración de unos 200 millones de euros, además de buscar una localización idónea.

> A cambio de todo esto, ¿qué ofrece?

> El proyecto final, podría suponer la construcción de 12 hoteles, seis  casinos con más de mil mesas de juego y 15.000 máquinas recreativas, tres campos de golf y nueve teatros.

Todo esto se construiría si el negocio funcionara tal y como pretende.

El proyecto se inicia con 1/3 de lo prometido, a la espera de que funcione, pero la reserva del suelo, las infraestructuras, la modificación legislativa, la exacciones fiscales, el aval del préstamo y demás apartados que se han citado, deben estar listos desde el inicio del proyecto.

En el caso de que el proyecto no funcione lo abandonarían y nos dejarían con las infraestructura en desuso, tal y como ha quedado la estación de cercanías de la Warner.

Y ahora me pregunto yo... ¿ESTAMOS TONTOS EN ESTE PAÍS o qué...?

 

RAJOY ES TIRA A LA PISCINA

Anvers d'una moneda d'Euro de Malta.

Rajoy aparenta una persona prudent i tret d’algunes vegades que s’ha permès la llibertat d’aixecar el seu to de veu per exaltar algun fet concret o virtut; com aquella vegada que va dir allò de: ¡Viva el vino!
No, no és usual que Rajoy se’n surti del guió. Dilluns però, ho va fer; possiblement perquè estava fent un míting al País Basc per a demanar el seu vot per a Basagoiti en les properes autonòmiques.
Rajoy es va tirar a la piscina en afirmar que els moviments independentistes són un disbarat de colossals dimensions que apunten directament a la línia de flotació de la recuperació econòmica d’Espanya.
Més enllà del rodona que li va quedar la frase, jo vull fer una pregunta: Quins arguments objectius té per a fer una afirmació tan contundent? Evidentment cap. Són simples especulacions partidistes i, fins i tot electoralistes comparables a les que es diuen aquí quan es refereixen a la independència de Catalunya.
Estudiem-ne un altra; en aquest cas dita pel Ministre de Justícia el moderat Ruiz-Gallardón. L’exalcalde de Madrid va afirmar que si Catalunya s’independitza, ni Espanya ni Catalunya sobreviurien dintre de l’Euro. Alguns economistes opinarien que possiblement la sortida de l’Euro permetria una més ràpida recuperació econòmica, per tant, potser no seria del tot dolen. Però com en el cas anterior són meres especulacions sense cap base sòlida on sustentar-se. És que no hi ha països molt més petits que Espanya i, per suposat que Catalunya que pertanyen a la zona Euro?  
I com que no hi ha dos sense tres, García-Margallo, el Ministre d’Afers Estrangers, va opinar que el gran mosaic amb la senyera que es va fer al camp del Barça perjudica a la marca Espanya. El mateix dilluns, al programa Divendres de TV3, algú va opinar que el que hauria d’haver fer Espanya (i en aquest cas seria competència d’Exteriors) és projecta la imatge que va oferir el públic assistent al partit entre el Barça i el Madrid. Projectar al món un gran esdeveniment com un partit de futbol entre els que són (segurament) els dos millors equips del planeta, no està a l’abast de molts de països.
I què se’n desprèn de tot això? Què des de després de la manifestació de la diada, el no al pacte fiscal del president del govern espanyol i de la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions autonòmiques per al proper 25 de novembre, ha posat al govern de Madrid i a tot el PP molt nerviosos i han iniciat una campanya de desprestigi cap a Catalunya en voler-la presentar a la resta de comunitats autònomes com una de les causes de la mala situació econòmica espanyola.  

Però paral·lelament a aquestes accions oficials, els mitjans informatius establerts a la capital de Espanya han iniciat una guerra bruta contra Catalunya amb afirmacions com que un català (Ponç Pilat) va ser el responsable de la mort de Crist. Sembla ser que no hi ha cap prova concloent de que el governador romà fos nascut a Tarraco i si així fos, Catalunya, com a tal, no va néixer fins quasi mil anys després.  

I encara hi ha una tercera campanya: la que no surt als mitjans oficials i que utilitza Internet per a expandir-se. Aquesta darrera campanya estaria induint a un boicot de tots els productes fabricats a Catalunya (segons es diu els productes catalans porten un codi de barres diferent) Segurament el cava, com ja va passar fa uns anys, seria el que s’emportaria la pitjor part. 
 
UNA REFLEXIÓ: Si no volen que Catalunya es converteixi en un estat independent i afirmen que l’economia espanyola no se’n sortirà sense l’aportació catalana, no seria més adient que es promogués el consum dels productes catalans en lloc de boicotejar-los?