PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PENÍSCOLA IV

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 19-10-2012

Així està el carril bici de l'avinguda de Santa Bàrbara al davant del supermercat Lidl. Sembla més un carril de bici-cros. 
Ja sé que és per culpa de les raïls dels arbres, però un desperfecte així pot arreglar-se...Imagino... No?

LES FRASES DEL DIA 19-10-2012

Encara que siguin de fa uns dies (als diaris es van publicar abans d’ahir), per la seva rellevància les vull plasmar al meu blog i, a la vegada fer-vos-en partícips.

“Crec que guanyarem el referèndum perquè oferirem un futur millor per al nostre país”. Alex Salmond –Ministre principal d’Escòcia-.

“El Regne Unit no pot mantenir al seu si un país en contra de la voluntat del seu poble”. David Cameron –Primer ministre britànic-.

Aquest dies Catalunya mira cap al Nord, però molt més lluny de França. El primer moviment secessionista el trobem a Bèlgica on francòfons i valons fa anys que expressen el seu desig per viure en comunitat separades. Però una mica més al Nord encara, aquests deis, amb el pacte signat entre anglesos i escocesos, la situació ha donat un tomb possiblement tant inesperat com reivindicat.

Escòcia farà un referèndum d’autodeterminació per a segregar-se de la Gran Bretanya. Segurament serà el primer pas del desmembrament, ja que una bona part dels Irlandesos del Nord també sospiren per a poder dependre de Dublín i unificar així tota l’illa.

Però és evident que els castellans no tenen la flema britànica. Aquí, els de terra endins, són massa egoistes per a deixar-nos marxar per les bones. Catalunya, a part de ser capdavantera dintre de l’estat espanyol, fa molts anys que contribueix als sosteniment de la resta de la pell de brau.    

Per acabar us deixaré en més frases que podeu trobar a la revista Sàpines d’aquest mes d’octubre dintre de l’especial 300 anys d’espoli:

-En cinquanta anys, entre el 1729 i el 1779, els impostos indirectes del Principat van augmentar el 248%. Globalment, la fiscalitat a Catalunya va pujar un 150%.

-En 1888 cada català va pagar 4,78 pessetes, el doble que cada espanyol. El 1900 la província de Barcelona sola pagava més que Castella la Vella, Aragó i València juntes.

-El 1899 els gremis de Barcelona van decidir donar de baixa els comerços per evitar pagar impostos. La peculiar vaga es va conèixer com “Tancament de Caixes”.

-Durant la II República, la inversió pública al Principat no arribava ni a la tercera part dels impostos que l’Estat hi recaptava i el traspàs de competències era massa lent.

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PENÍSCOLA III