Tito
Vilanova no assolirà el rècord de Guardiola de guanyar 6 títols en un any, ja que la súpercopa
espanyola la va perdre a les primeres de canvi contra el Madrid. Però sinó
recordo malament el Barça de Guardiola no van guanyar-la fins al cal d’un any
de jugar junts, ja que l’equip venia de no guanyar res la temporada anterior.
Aquest títol, segurament, és el menys
important de la temporada. Malgrat aquest petit contratemps, el començament de
la temporada porta camí de batre altres rècords: 22 punts a la lliga de 24
possibles (7 partits guanyats i un d’empatat), tres de tres a la lliga de
campions... Algú en dóna més?
Ja sé que alguns partits s’han guanyat
sofrint: Sevilla, Corunya, a casa contra el Cèltic... I què, però si de guanyar
es tracta, el Barça els va acabar guanyant i això diu molt de l’esperit de
lluita dels jugadors del planter.
Ara voldria fer una pregunta que no té
resposta: Hauria patit tant el Barça si haguessin jugat Puyol i Piqué o sempre
un dels dos? El capità Carles Puyol
dóna molta confiança i seguretat a l’equip i encara ara, és un jugador
imprescindible per al Barça. Només la mala sort de les lesions (fractura de pòmul
i braç) l’han deixat a la grada més partits dels que ha jugat.
I ara anem on volia arribar. A tot aquest contra
temps sé li han de sumar les lesions de Alves,
Abidal, Thiago Alcàntara, Alexis Sánchez,
Cuenca, etc.; o la expulsió de Mascherano. No obstant això el jugadors
de la cantera que les han substituït el jugadors que no han pogut saltar al
camp, ho han fet de forma extraordinària.
Montoya ha demostrat que pot ser un dels millors laterals drets del país; de
fet ja ha és internacional sub-23 amb la selecció espanyola. Quan Tito va decidir que jugues Marc Bartra contra el Cèltic, aquest fa
ver un partit extraordinari i va demostrar que té fusta de central i que pot ser el recanvi natural de Carles Puyol quan aquest decideixi
penjar les botes.
Encara hi ha un altre jugador a qui no he
mencionat i que penso que també pot arribar lluny. Em refereixo a Cristian Tello.
Sovint em pregunto que deuen pensar (i no
diuen) els aficionats d’altres equips d’Espanya i del món quan veuen jugar al
Barça de la forma que juga i guanyar partits i títols amb 8 i 9 jugadors fets
al planter. Fixeu-vos que per una vegada m’he deixat de nomenar els millors i
de tots, els millor del món o, perquè no dir-ho tres jugadors de la pedrera que
bé poden estar entre els 5 millors del món en la actualitat.
Però el bonic és que puguin tenir recanvi.
Substituir a Messi serà impossible,
al menys a curt termini, però a Xavi,
Iniesta, Busquets, Cesc (feliçment recuperat) i Pedro, potser no tant.
L’arribada de Neymar, segurament per a la temporada que ve, culminarà un planter de
somni. De vegades penso que si no serà, fins i tot, contraproduent que recali
al Barça. Assumirà el rol de estar pel darrere de Messi? Caldrà veure-ho.
El model Barça s’ha posat de moda al món i ja
hi ha equips que miren d’imitar-lo. Els equips grans sospiren per contractar Guardiola quan aquest vulgui tornar a
entrenar i altres com el Manchester City han fitxat a cop de talonari un
directiu com Ferran Soriano y ara un tècnic com Txiqui Beguiristain. S’hauria d’haver
patentat el model i cobrar drets per imitar-lo.
I tot això amb un entrenador que també és de
casa. Tito Vilanova ha demostrat ser
un alumne avantatjat de Guardiola
que, a la vegada, va posar en pràctica tot el saber de Cruyff.
Algú en dóna més?
VISCA EL BARÇA!!
