Com es pot veure a la foto, el camió groc està parat literalment al mig del carrer (fixeu-vos en el turisme que ha de girar cap a la dreta per a poder-se incorporar a l'avinguda de Catalunya)
dimarts, 30 d’octubre del 2012
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 30-10-2012
Com es pot veure a la foto, el camió groc està parat literalment al mig del carrer (fixeu-vos en el turisme que ha de girar cap a la dreta per a poder-se incorporar a l'avinguda de Catalunya)
Objectiu: destruir el PSC (un article de Jaume Reixach, director del Triangle)
Hi ha un fil conductor que, des dels temps de
José María Aznar i Jordi Pujol, uneix el PP i CiU: acabar amb el PSOE i,
en especial, el PSC, bastió tradicional de l'esquerra peninsular.
Aquest pròxim 25-N estan a punt d'aconseguir l'objectiu, si hem de fer
cas de les enquestes que publiquen els mitjans de comunicació. Allò
important ja no és si CiU treu o no la majoria absoluta. En el fons, és
igual si ERC puja o el PP baixa. Allò substancial -i així s'encarreguen
de subratllar-ho amb indissimulada alegria els "analistes de guàrdia"
del "sometent mediàtic"- és l'enfonsament del PSC.
Per què aquest odi contra el PSC? Per què babegen de satisfacció els nacionalistes -ja siguin de CiU o ERC- davant l'anunciada ensulsiada dels socialistes el 25-N? Per què aquesta ràbia contra els "sociates", els "progres" i els "sindicalistos"? És evident, i jo sóc el primer en criticar-ho, que el PSOE i el PSC han comès molts errors en la seva gestió de govern i han fet moltes promeses electorals que després no han complert. Però també PP i CiU han ensarronat reiteradament la ciutadania. És evident, i jo sóc el primer en denunciar-ho, que el PSOE i el PSC han caigut en la temptació de la corrupció, però és indubtable que, en aquest aspecte, el PP i CiU són els campions.
Rascant a fons, darrera l'"alegria" per l'enfonsament de les expectatives electorals del PSC hi ha un component fastigosament classista. La majoria de regidors, alcaldes, diputats i dirigents socialistes tenen un origen senzill. Gràcies a la seva dedicació a la política molts d'ells han pogut assolir un "status" social de classe mitjana -condició inherent als "catalans de pota negra"- i gràcies al suport que han rebut a les urnes han pogut exercir el poder democràtic i administrar els pressupostos públics. El paradigma que concentra aquesta "tírria classista" és José Montilla, el "xarnego" de Cornellà que, tot i parlar malament el català fabrià, va arribar a president de la Generalitat i que té una casa a Sant Just Desvern. Anatema!
Ja veurem com i on acaba el "viatge a Ítaca" del president Artur Mas, però m'ensumo -i no sóc l'únic- que el "coitus interruptus" serà dels que fan mal i que, tard o d'hora, PP i CiU es posaran d'acord en el "model fiscal". Mentrestant, les retallades dels serveis públics i el desmantellament de l'Estat del Benestar (en això, PP i CiU també van plegats) estan provocant una situació d'emergència social sense precedents en la nostra memòria col·lectiva. I el 2013 serà molt pitjor. En aquest context, i com passa a tots els països de la Unió Europea, l'alternativa és una esquerra forta i estructurada, com la que representa a Catalunya el PSC. Per això, l'objectiu prioritari de la dreta (ja sigui a través de "La Vanguardia" o l'"ABC") és matxacar i matxacar els socialistes, "menjar-los la moral", presentar-los com a perdedors "avant la lettre" i marejar-los amb confusos debats identitaris cercant la seva divisió i dispersió.
Les coses són molt clares. Dret a decidir? Sí, sempre i en tot moment, sobre tot allò que tingui transcendència pública, a la suïssa. Referèndum sobre la independència? Oi tant! Amb les idees i les posicions ben definides, sense subterfugis ni sobreentesos. Però jo també demano un referèndum, com proposen els sindicats, sobre les retallades; o sobre el conreu de transgènics, com demanen els ecologistes; o sobre la marina de luxe del Port Vell, com demanen els veïns de la Barceloneta; o sobre la MAT, com reclamen les comarques gironines.
M'entristeix que molts independentistes -de manera conscient o inconscient- siguin tan babaus que facin el joc a la dreta en la seva "croada" contra els "dimonis" socialistes. De debò creuen que a la pròxima legislatura hi haurà un govern de coalició CiU-ERC-ICV que posarà la directa cap a la independència? Quina alternativa al PP hi ha al País Valencià que no passi per un pacte PSPV-Compromís-EUPV? Quina alternativa al PP hi ha a les Illes Balears que no passi per un pacte PSIB-PSM-EU? ERC no va "tocar poder" fins que els "xarnegos" del PSC van fer el Tripartit... i bé que se'n van aprofitar per enfortir les seves estructures. En canvi, CiU, a més de destruir el PSC, té com a segon objectiu "fagocitar" ERC (com demostren els casos de Joan Hortalà, Àngel Colom, Pilar Rahola, Joan Carretero...).
Per què aquest odi contra el PSC? Per què babegen de satisfacció els nacionalistes -ja siguin de CiU o ERC- davant l'anunciada ensulsiada dels socialistes el 25-N? Per què aquesta ràbia contra els "sociates", els "progres" i els "sindicalistos"? És evident, i jo sóc el primer en criticar-ho, que el PSOE i el PSC han comès molts errors en la seva gestió de govern i han fet moltes promeses electorals que després no han complert. Però també PP i CiU han ensarronat reiteradament la ciutadania. És evident, i jo sóc el primer en denunciar-ho, que el PSOE i el PSC han caigut en la temptació de la corrupció, però és indubtable que, en aquest aspecte, el PP i CiU són els campions.
Rascant a fons, darrera l'"alegria" per l'enfonsament de les expectatives electorals del PSC hi ha un component fastigosament classista. La majoria de regidors, alcaldes, diputats i dirigents socialistes tenen un origen senzill. Gràcies a la seva dedicació a la política molts d'ells han pogut assolir un "status" social de classe mitjana -condició inherent als "catalans de pota negra"- i gràcies al suport que han rebut a les urnes han pogut exercir el poder democràtic i administrar els pressupostos públics. El paradigma que concentra aquesta "tírria classista" és José Montilla, el "xarnego" de Cornellà que, tot i parlar malament el català fabrià, va arribar a president de la Generalitat i que té una casa a Sant Just Desvern. Anatema!
Ja veurem com i on acaba el "viatge a Ítaca" del president Artur Mas, però m'ensumo -i no sóc l'únic- que el "coitus interruptus" serà dels que fan mal i que, tard o d'hora, PP i CiU es posaran d'acord en el "model fiscal". Mentrestant, les retallades dels serveis públics i el desmantellament de l'Estat del Benestar (en això, PP i CiU també van plegats) estan provocant una situació d'emergència social sense precedents en la nostra memòria col·lectiva. I el 2013 serà molt pitjor. En aquest context, i com passa a tots els països de la Unió Europea, l'alternativa és una esquerra forta i estructurada, com la que representa a Catalunya el PSC. Per això, l'objectiu prioritari de la dreta (ja sigui a través de "La Vanguardia" o l'"ABC") és matxacar i matxacar els socialistes, "menjar-los la moral", presentar-los com a perdedors "avant la lettre" i marejar-los amb confusos debats identitaris cercant la seva divisió i dispersió.
Les coses són molt clares. Dret a decidir? Sí, sempre i en tot moment, sobre tot allò que tingui transcendència pública, a la suïssa. Referèndum sobre la independència? Oi tant! Amb les idees i les posicions ben definides, sense subterfugis ni sobreentesos. Però jo també demano un referèndum, com proposen els sindicats, sobre les retallades; o sobre el conreu de transgènics, com demanen els ecologistes; o sobre la marina de luxe del Port Vell, com demanen els veïns de la Barceloneta; o sobre la MAT, com reclamen les comarques gironines.
M'entristeix que molts independentistes -de manera conscient o inconscient- siguin tan babaus que facin el joc a la dreta en la seva "croada" contra els "dimonis" socialistes. De debò creuen que a la pròxima legislatura hi haurà un govern de coalició CiU-ERC-ICV que posarà la directa cap a la independència? Quina alternativa al PP hi ha al País Valencià que no passi per un pacte PSPV-Compromís-EUPV? Quina alternativa al PP hi ha a les Illes Balears que no passi per un pacte PSIB-PSM-EU? ERC no va "tocar poder" fins que els "xarnegos" del PSC van fer el Tripartit... i bé que se'n van aprofitar per enfortir les seves estructures. En canvi, CiU, a més de destruir el PSC, té com a segon objectiu "fagocitar" ERC (com demostren els casos de Joan Hortalà, Àngel Colom, Pilar Rahola, Joan Carretero...).
Podeu llegir-lo del Triangle.
dilluns, 29 d’octubre del 2012
NO M’AGRADA EL PP
El proper 25 de novembre hi ha eleccions a
Catalunya. Quan encara falta pràcticament un mes per a votar, és segura la victòria
de CiU (falta saber si per majoria absoluta o no) i sembla que també l’enfonsament
del PSC (al menys així ho indiquen totes les enquestes d’opinió que s’han fet
fins ara)
Els altes partits somien treure els resultats
més dignes possibles. ERC espera recuperar-se amb un únic discurs. ICV-EUA, tot
i no se independentistes, s’han aferrat al dret a decidir i criticar les
retallades de CiU i el PP a la seva.
Els populars
han iniciat una campanya per a voler-nos fer creure que els agrada Catalunya. Fis ara han fet dos vídeos on es poden veure
alguns càrrecs del partit: des de Rajoy a González Pons, passant per la
Cospedal i l’Ana Botella. Curiosament no hi és el president de la FAES José
Maria Aznar; no sé si serà perquè s’ha gravat aquests dies que ha estat
ingressat per culpa d’una gastroenteritis o perquè la presència d’un personatge
així seria del tot contraproduent per al interessos del partit i beneficiós per
als qui aspiren que Catalunya pugui
esdevenir un nou estat d’Europa.
M’he mirat els vídeos i hi ha coses que m’han
cridat l’atenció, com per exemple que ara, de sobte, a tots els peperos els agradi Catalunya (al menys
els que hi surten) en un atac d’hipocresia col·lectiva. Resulta ser que els
fills de Rajoy són catalans, que Javier Arenas va viure a Catalunya, que la
Maria Dolores té molts amics aquí. González Pons (a que sé li nota que practica
poc el valencià) parla de les bones relacions de veïnatge entre catalans i
valencians i a la Botella sé li nota que no sap que dir; potser no dir molt que
posar la pota, encara que com està enregistrat, sempre s’hauria pogut suprimir.
Però a mi no m’agraden els del PP, què voleu
que us digui...
No m’agraden:
PERQUÈ MAI HAN CONDENAT LA DICTADURA
FRANQUISTA NI HAN ADMÈS QUE FRANCO ERA UN DICTADOR.
PERQUÈ VAN INTERPOSAR RECURS D’INCOSTITUCIONALITAT
CONTRA L’ESTATUT D’AUTONOMIA QUE VA PROMOURE PASQUAL MARAGALL.
PERQUÈ SEMPRE S’HAN OPOSAT QUE EL NOSTRE
IDIOMA, EL CATALÀ, PREDOMINI A LA NOSTRA TERRA, CATALUNYA, COM PER EXEMPLE QUAN
NO VOLEN QUE SIGUI VINCULAR A LES ESCOLES.
PERQUÈ ESTAVEN A FAVOR DEL PLA HIDROLÒGIC
NACIONAL I VOLIEN FER EL TRANSVASSAMENT DE L’EBRE EN CONTRA DE LA VOLUNTAD
MAJORITÀRIADEL TERRITORI.
PERQUÈ SEMPRE HAN POSAT PALS A LES RODES EN
TOT ALLÒ QUE SIGNIFIQUI PROGRÈS PER AL NOSTRE PAÍS: CORREDOR DEL MEDITERRANI,
CONNEXIÓ DE L’AVE AMB L’AEROPORT DEL PRAT.
PERQUÈ SEMPRE HAN PRIORITZAT ALTRES TERRITORIS
EN DETRIMENT DE CATALUNYA.
NO M’AGRADEN PERQUÈ ELS TROBO HIPÒCRITES I
SOVINT S’HAN VOLGUT BENEFICIAR FENT CAMPANYES EN CONTRA DE CATALUNYA EN
DIFERNTS COMUNITATS COM L’ARAGÓ, VALÈNCIA, ANDALUSIA...
PERQUÈ ELS SEUS INTERESSOS MAI SERAN ELS NOSTRES.
Per tant, diguin el que diguin i facin el que
facin d’aquí fins el dia 23 (el darrer dia de la campanya electoral), no els
cregueu. Penseu que només ens volen rentar la cara per aconseguir el màxim
nombre de vots.
EL DIA 25 VOTEU PER CATALUNYA!!
Per als qui heu vist els vídeos anteriors, aquí teniu l'antídot:
LES FOTOS DEL DIA 29-10-2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)