PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. SANT MATEU DEL MAESTRAT III

La película de Rajoy y Mas puede acabar muy mal para todos (un article de l'Enric Sopena)

¡Cuánta indecencia política comparten CiU y PP! Todo este tinglado que ha organizado Artur Mas en torno a la independencia catalana no es más que una especie de farsa para embaucar a gentes de buena fe.

Pretende presumiblemente Mas que sirva la ofensiva secesionista, tal como están las cosas, para salvar no a Cataluña -que no necesita para nada a mesías de ningún género-, sino a Convergència i Unió.
La Rusia de Putin
Va dando tumbos Mas. El otro día se fue a Moscú, a la Rusia de Putin, un tramposo semidictador. De Rusia se desgajaron la mayoría de los países que se integraron obligatoriamente en la URSS tras la caída del muro de Berlín. ¡Menudo ejemplo para Cataluña, que hace unos cuarenta años que ha vivido con unas libertades nunca vistas ni en Cataluña ni en España!.
Palmeros convenientemente engrasados
Le ocurre a CiU que no tiene garantizada, ahora tampoco, ni mucho menos, la mayoría absoluta, aunque sus palmeros mediáticos -convenientemente engrasados- digan lo que más convenga a los intereses nacionalistas. Sin mayoría absoluta, ojo, Sr, Mas.
Razones que son obvias
El PP, por su parte, ha perdido una vez más una gran ocasión para demostrar que su eje político es la dignidad y la ética. ¿Cómo explica Rajoy que, habiendo votado catorce ayuntamientos catalanes -donde cogobiernan CiU y PP- a favor de la independencia, no dimitieran de inmediato los ediles y altos cargos populares por razones que son obvias?
Estulticia aventurera
Estos concejales del PP prefirieron continuar en sus escaños antes que marcharse a sus casas para exhibir la coherencia de sus convicciones. Esa coherencia popular ni está ni se le espera. Vendieron su dignidad y su ética a cambio de un poder no mucho mayor que un plato de lentejas. Entre los separatistas y los separadores o se frena tanta estulticia aventurera o la película protagonizada por Mas y Rajoy -que hace carantoñas a los catalanes, a buenas horas mangas verdes- puede acabar muy mal para todos.
Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM

TERRA DE TOTS I DE NINGÚ

Diumenge 28 d’octubre, el Periódico de Catalunya començà una sèrie de petits reportatges per terres frontereres entre Catalunya i les territoris limítrofes d’Espanya.

La primera etapa sortia de l’Aneto (Aragó), passava per Vilaller (Catalunya) i acabava a Pont de Montanya (Aragó) encara que el topònim correcte sigui Puente de Montaña (tal va dir Rosa i va incorporar posteriorment el diari); la segona etapa era entre el Campell (Aragó) a Alfarràs (Catalunya); a la tercera es sortia de el Torricó (Aragó) es passava primer per Almacelles (Catalunya), passant per Fraga i Torrent de Cinca (Aragó) i acabava a Massalcoreig (Catalunya); la quarta etapa, que van titular "La frontera separa, la cultura uneix" transcorria entre La Freixneda i Vall-de-roures (Aragó); en la cinquena i penúltima es visitava el Tossal dels Tres Reis (entre l’Aragó, Catalunya i el País Valencià); i, finalment, la darrera etapa (publicada ahir) anava des d’Ulldecona a Vinaròs. 

A l’etapa del Matarranya van entrevistar a Octavi Serret de la Llibreria Serret de Vall-de-roures. Si no la coneixeu, us diré que és, possiblement, la llibreria de les nostres comarques on podeu trobar més llibres relacionats amb el nostre territori. I no us preocupeu, sinó podeu desplaçar-vos, podeu visitar-la on line. La Llibreria Serret també es caracteritza per la gran difusió que fa de la nostra cultura, fent tota mena d’actes com, per exemple, la presentació de llibres d’autors ebrencs o de temàtica relacionada amb les nostres comarques.

En los dues darreres rutes me’n vaig adonar que quan la periodista parlava del territori del Sénia, emprava l’article la, com si es referís a la població. Segurament per desconeixement de la nostra realitat. Igual que l’amic Paco Itarte, el qual, avui mateix, escrivia que sempre es diu que Catalunya acaba a l’Ebre, oblidant així la comarca del Montsià. Jo mateix m’he queixat d’això públicament moltes vegades; la darrera ja fa uns anys. A l’altre costat de l’Ebre no tant sols està el Montsià, sinó també la Terra Alta, una part de les comarques del Baix Ebre i de la Ribera d’Ebre. De fet, pràcticament la meitat de les Terres de l’Ebre. No obstant, li he dit al meu bon amic Paco que no vull pensar que després de tants anys ho facin per ignorància. Jo crec que tothom sap que Catalunya no acaba al riu Ebre, però si a les comarques de l’Ebre. Si quan parlem del territori del Sénia ens referim a un ampli territori que comprèn poblacions de tres comarques dels tres regnes històrics: el Matarranya (Aragó), el Montsià (Catalunya) i el Baix Maestrat (País Valencià), quan es parla de l’Ebre igualment ens podem referir al conjunt de les 4 comarques que composen les Terres de l’Ebre.

A la darrera etapa, amb el títol de "El riu que desbarata fronteres" van entrevistar al grup Pepet i Marieta (composat per 3 ulldeconencs i 3 benicarlandos), un bon exemple de l’harmonia que hi sol haver entre la gent d’una part i l’altra del riu Sénia.

I, finalment, van entrevistar als germans Pablo (Paco i Vicent), pescadors de Vinaròs.

A la pregunta sobre que opinava sobre una hipotètica Catalunya independent, Paco Pablo va dir: Lo que voldria és una frontera allà (Catalunya) i allà (València) Sóc vinarosenc.

Per a mi que vaig treballar 5 anys a Vinaròs entre Cerámicas Lores i Juan Chaler, aquesta resposta no m’ha sorprès gens. La frase ni català ni valencià, vinarosenc!, la vaig escoltar moltes vegades de la boca d’alguns companys.

Els amics Joan Panisello i Jesús Ávila Granados fent una presentació a Vall-de-roures.

Pepet i Marieta (amb els Quicos): El Sénia no es frontera. 

UN RECORREGUT PER 5 COMARQUES

La plaça Major de Prades.

No ho faig cada dia, encara que no va ser la primera vegada. Ahir varem fer una petita escapada i sense sortir cap moment de la demarcació de Tarragona, passarem per 5 comarques.

La sortida va Ser des d’Amposta (el Montsià) Només sortir agafarem l’eix de l’Ebre. Més o menys a l’alçada del barranc de la Galera varem entrar a la del Baix Ebre.

Des de Tortosa continuarem per la mateixa carretera remuntant el riu. Abans d’arribar a Móra la Nova varem desviar-nos cap a la dreta para entrar a la comarca del Priorat. Deixarem enrere Falset i continuarem direcció a Reus.

En arribar a Riudecols (el Baix Camp) agafarem la carretera cap a Ulldemolins.

L’antic restaurant Populetos, ara els Cups de Poboleda (el Priorat) va ser la nostra “parada i fonda”. Quan era el Populetus ja havíem estat alguna vegada. 

Ja per la tarda continuarem el viatge fins Prades (el Baix Camp) la nostra destinació.

Visitada la vila vermella encara tinguérem temps per a pujar a Albarca (Cornudella del Montsant)

Després retorna cap a casa no sense parar-nos aquesta vegada a Falset on, al contrari del que podríeu pensar, no va ser per comprar vi, sinó per a comprar carn a la carnisseria Llorens que ja coneixíem d’altres vegades.

L’APUNT. Avui i demà entre la Morera delMontsant i Scala Dei (que és una pedania) podeu visitar la 4a Festa del Vin Blanc (així, tal com ho he escrit) 

Plaça del Forn d'Albarca.