LES PREGUNTES DEL DIA 20-12-2012

Ben cuinat! 

El pacte entre CiU i ERC, és antinatura, tal com afirma l’Enric Millo, diputat i dirigent del PPC? 

 

I encara una altra: Seria natural un pacte entre CiU i el PPC? 

 

En contra del que pensa Millo, CiU i ERC tenen molt més coses que els uneix que no que els separa (sobre tot amb Convergència): la primera de totes és que, tot dos, són partits nacionalistes. Les dues formacions es van presentar a les eleccions amb un objectiu comú: fer una consulta sobiranista.

Si fem un anàlisi més en profunditat, ens en adonarem que ERC, des de fa molts d’anys, ha apostat molt més fort que CiU per fer una consulta que pugui portar a Catalunya cap a la independència. Per a posar un exemple, aquí teniu un titular del Periódico: ERC obté la consulta per al 2014.  

La línia editorial del Periódico tampoc es mostra d’acord amb la afirmació de Millo, ja que, a l’editorial d’avui titula: CiU i ERC firmen el pacte més natural.

Possiblement, Millo ho veu des del punt de vista que CiU, com el PP, són dos partits de dretes que apliquen polítiques de dretes que van en contra de les classes més populars com per exemple la classe treballadora, pensionistes, petits empresaris (la majoria autònoms), etc.

Quina sort  la de CiU que té on escollir!

Manel Ferré es nega definitivament a rescindir el contracte de lloguer del servei de rehabilitació

El lloguer ja ha costat 459.000 euros a l’Hospital i el muntant total arribarà prop de 2 milions d’euros el 2017

Manel Ferré va tancar definitivament la porta a la rescissió del contracte de lloguer del servei de rehabilitació, el passat dilluns en el transcurs d’un Consell d’Administració de l’Hospital. La reunió es produí després de la insistència del PSC i d’haver-ho sol·licitat per escrit. A la reunió a la que s’invità als representants de l’empresa propietària del lloguer, es tractà en dos punts i per separat, la possibilitat de rebaixar el preu del lloguer per tal d’adaptar-lo als preus actuals de mercat per una banda i per l’altra la possibilitat de rescindir el contracte i reubicar el servei en alguna de les plantes lliures de l’Hospital.

A la primera possibilitat els representants de l’empresa es van negar a rebaixar el preu del lloguer al·legant que amb aquests diners paguen la hipoteca del local a una entitat bancària. El que no van concretar es si es referien a la hipoteca dels baixos de 500 metres quadrats o del tot l’edifici on està ubicat el servei de rehabilitació, perquè amb 15.000 euros mensuals es poden pagar capitals hipotecaris molt alts ... Tot i així estaven en el seu dret ates que el contracte està vigent i no inclou cap clàusula de revisió. Volem recordar en aquest punt que Manel Ferré va amagar l’existència de l’esmentat contracte als Consellers de l’oposició com ja hem denunciat en diverses ocasions. Hem de dir que en aquests moments a Amposta hi ha plantes baixes de mil metres quadrats ubicades en carrers principals de la ciutat, disponibles per 3000 euros mensuals, és a dir, 5 vegades menys que el estem pagant.

Tancada aquesta via es discutí, també a petició del PSC, la possibilitat de rescindir el contracte i  reubicar el servei en alguna de les plantes lliures de l’Hospital. Manel Ferré, que disposa de majoria absoluta dintre el Consell d’Administració es negà al·legant si fèiem això perdríem els 459.000 euros que ja portàvem pagats a l’empresa propietària del local. La posició de tots els grups de l’oposició fou unànime: es preferible no recuperar aquest capital a pagar tres vegades més, que és el que queda pendent dins el 2017. Els nostres càlculs ens diuen que amb un cost d’uns 300.000 euros es podria adaptar una de les plantes lliures de l’Hospital per acollir el servei de rehabilitació i alliberar d’aquesta manera un milió llarg d’euros compromesos amb el lloguer i dedicar-los a mantenir el nivell retributiu dels treballadors de l’Hospital o reforçar els serveis i els equipaments existents.

Hem de recordar en aquest punt les hemeroteques on Manel Ferré deia el 2009 que la ubicació del servei de rehabilitació al Carrer Amèrica era provisional, a l’espera de la construcció de la nova residència de gent gran que havia d’alliberar l’actual edifici-residència ubicat al costat mateix de l’Hospital. En aquell moment afirmà que l’actual residència de gent gran seria la seu definitiva del  servei de rehabilitació i on també s’ubicaria la Llar Municipal de Jubilats que s’ha quedat petita.

Des del PSC volem manifestar un cop més la nostra indignació per la manera en que Manel Ferré, president del Consell d’Administració, alcalde de la ciutat i a la vegada treballador del propi Hospital, ha gestionat aquest tema que esta suposant una vergonyosa i immoral sagnia 15 mil euros mensuals. Ocultació d’informació, mala gestió, manca de transparència i abús de la seva majoria absoluta, són els qualificatius que millor defineixen aquesta esperpèntica història.

Mentrestant, estem esperant que el Manel Ferré ens digue qui va autoritzar l’adjudicació d’un contracte de 30.000 euros pel lloguer d’una grua a l’empresa MAGFEN CENTRIC vinculada a un alt responsable de l’Hospital, i no que el justifique dient que era l’oferta més barata o que reconegue a que a l’empresa propietària del local del servei de rehabilitació se li han adjudicat contractes per valor de més 5 milions d’euros, en els darrers anys, entre obres de remodelació de l’Hospital i les obres del futur CAP d’Amposta adjudicades des de l’any passat i anunciades a bombo i plateret en plena campanya per les municipals.

La notícia al Diari de Tarragona.  

La “herencia” de Franco está en el ADN del PP

El  jefe de los tramposos, llamado Mariano Rajoy Brey, de nuevo manipuló a sabiendas. Lo hizo con naturalidad porque en la derecha lo normal es mentir. Y el es un maestro del engaño. Afirmó que su victoria electoral llegó “tras siete años de parálisis  y de desaciertos”.
Puede aceptarse  que, durante los tres últimos años de Gobierno socialista, José Luis Rodriguez Zapatero y sus ministros no acertaran en la lucha contra la crisis económica, financiera y política.
El rehén
Pero sería pertinente que Rajoy Brey nos dijera qué Gobierno  europeo ha sabido acabar con la crisis. Sin embargo, no lo dirá: primero porque lo ignora y  después, porque él mismo está comprobando hasta qué grado es rehén de la UE, de los mercados, de los grupos de presión, de las agencias de calificación y de Ángela Merkel. O sea, del Gobierno alemán.
Un monigote, políticamente hablando
Zapatero fue amordazado y aun así tuvo el coraje de marcharse, aunque a trancas y barrancas. Rajoy, en cambio, es un monigote – políticamente hablando-, pero su gestión además es mucho peor que la de su antecesor en la Moncloa.  Zapatero intentó proteger a los débiles. Rajoy ha rebanado dinero incluso de los pensionistas.
Pertinaz embustero
En todo caso, Rajoy ha demostrado que es un pertinaz embustero. Los cuatro años de la primera legislatura de Zapatero fueron muy positivos desde numerosos puntos de vista. Negarlo no sólo es una osadía, sino una canallada. Los ataques populares contra Zapatero fueron monstruosos. ¿O es qué ya no recuerda usted, señor Rajoy, que le derrotó en las urnas con una mayoría holgada?
En fuera de juego
Usted, tras las elecciones generales, se quedó en fuera de juego y estuvo a punto de que no pocos de los suyos lo empujaran al abismo.  Salvó la piel por los pelos y porque consiguió sobrevivir en el turbio Congreso de Valencia, gracias, entre otros conmilitones, al presunto delincuente y cacique castellonense, Carlos Fabra, que se puso de su lado.
Su recurso favorito
Ayer regresó a su recurso favorito, que es el de pasar la cuenta de la crisis a los socialistas. Vulneró la verdad sin escrúpulos. Fue el PSOE el que “socavó el Estado del Bienestar”, señaló el Gran Embustero. Entre sus barbaridades sobresale la siguiente: “El PSOE carga con una culpa histórica [...] Nos dejó un déficit de bancarrota, su herencia y aquí está buena parte de nuestros males”.
Lo que silencia el presidente del Gobierno
Pero lo que silencia Rajoy es que su partido arrastra otra “culpa histórica” y otra “herencia”. La “culpa histórica” de la derecha española es el apoyo que sigue dando, casi siempre, al dictador. La “herencia” es la de Franco. Su ADN no es democrático. Y eso, señor Rajoy, se les nota mucho.

Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM

CATALUNYA DAVANT LA NOVA LEGISLATURA

Amb la constitució del Parlament, s’inicia la 10èna legislatura catalana, possiblement, la més complexa i complicada fins ara.

L’encara President en funcions Artur Mas va voler finalitzar de forma sobtada la 9èna perquè pensava (ell) que trauria un molt bon resultat. Que la ciutadania s’oblidaria de les retallades que havia aplicat en quasi dos anys de mandat i que es conformaria amb la pastanaga que significa caminar cap a un estat independent. Però a l’hora de la veritat és va demostrar que els electors catalans no són babaus i van castigar durament l’actitud prepotent de Mas que va voler acaparar l’èxit de la manifestació de la Diada sense haver-hi anat.

Els resultats electorals poc van fer variar el panorama polític entre els teòricament dos bàndols: els que es mostren a favor d’una consulta d’autodeterminació (que no ha de portar necessàriament a la independència) i el que no hi estan. Cal matisar però, que el PSC està a favor sempre que la consulta sigui legal, es a dir, dintre del marc constitucional, mentre que CiU, ERC i les CUP, volen tirar pel camí del mig: promouran la consulta encara que no tingui l’aprovació de Madrid.  

Al menys que hi hagi una desfeta de darrera hora, tot fa pensar que CiU, la força guanyadora de les eleccions i ERC, la que va obtenir uns millors resultats si els comparem amb els anteriors de fa dos anys, acabaran subscrivint un pacte electoral. Un pacte que, com es diu vulgarment, sembla el part de la burra, o sigui, és molt més llarg i complicat del que es podria preveure, al menys per part de CiU.

Auguro que per a CiU serà una llarga i feixuga legislatura. Fins ara, els republicans, s’han caracteritzat per posar entrebancs allà on hi hauria d’haver consens. I és que les coses s’han de fer al seu gust o no es fan. Amb l’arribada de l’actual president del partit Oriol Junqueras no ha canviat el seu modus operandi. ERC voldria estar al govern, però sense mullar-se. Tal com va dir un ciutadà d’un poble del nostre territori: Signo, però no em comprometo a res...  

Personalment, sóc del que penso que serà una legislatura difícil. Si durant els propers 4 anys no es fa la consulta sobiranista, serà considerat un fracàs per molts de ciutadans que, el passat 25-N, van votar en aquest sentit. Però a part d’això, caldrà buscar sortides a la crisi, la qual cosa, en els dos anys precedents, no s’ha fet. L’executiu de Mas s’ha dedicat a gestionar (malament) les transferències de fons que li han arribat de Madrid, retallar de partides que s’haurien d’haver considerat intocables i posar tiretes en algunes ferides obertes, com per exemple, l’euro per recepta.

Però fins que Catalunya esdevingui un estat independent, serà necessari refer els ponts que s’han trencat durant els darrers temps i no sembla, que amb l’actual actitud de CiU i, per suposat, amb la manera de ser i fer dels republicans, això no serà fàcil. Com tampoc ajuda gens a l’hora de superar l’actual situació tenir a Madrid un govern del PP poc disposat (per no dir gens) a fer concessions, per a recuperar el diàleg perdut.

El pitjor de tot és que, mentre els polítics intentaran solucionar totes aquestes situacions (ja es veurà si amb èxit o no), els ciutadans de Catalunya seguirem patint els mals derivats de les desavinences y els interessos partidistes de les distintes formacions polítiques.

Anem-nos preparant.