divendres, 28 de desembre del 2012

El independiente Artur Mas no depende ni de su partido, sino de ERC

¿Por qué Artur Mas ocultó el cuadro del Rey en la sala Sant Jordi del Palau de la Generalitat, donde tomó posesión de su renovado cargo? ¿O es que el retorno de la Generalitat -prohibida drásticamente durante la dictadura franquista- no es consecuencia de la Constitución española de 1978? Uno de sus ‘padres’ fue Miquel Roca Junyent, entonces número 2 de Convergència, brillante parlamentario y un nacionalista pragmático, nada radical o excluyente.
Eso, años después, supuso su caída en desgracia. A Roca se lo cargó Jordi Pujol hasta conseguir que abandonara la política activa. Le acusaron los jóvenes talibanes de CDC de no ser nacionalista sin fisura alguna. Cuando la Constitución fue votada en referéndum, el mayor número de votantes favorables a la Carta Magna se dio en Cataluña. Esa Constitución, firmada por Juan Carlos I, ha sido la garantía de la democracia española y, asimismo, de la catalana.
Colisiones de barcos, choques de trenes
Mas, mientras tanto, va amenazando al personal con colisiones de barcos, nueva metáfora, similar a la de los choques de trenes. Dice el líder mesiánico –políticamente un neoliberal tirando a pijo- que debe evitarse tamaño accidente, pero él ya no es más que un títere en manos de ERC. Aunque quisiera echar para atrás, lo tendría muy difícil. La llave de la gobernabilidad está en el bolsillo de Oriol Junquera, que es quien mandará y por encima de Mas, el gran perdedor en las urnas del 25 de noviembre de 2012.
Pescador en río revuelto
Tales elecciones se hicieron dos años después de la primera legislatura, lo que indica la falta casi absoluta de estabilidad del Gobierno de CiU. El desastre como gestor de Mas es un dato objetivo. Pensó que disfrazarse de independentista le llevaría al paraíso. Se equivocó de arriba a bajo. Le importa muy poco que todo esto transcurra en medio del diluvio que invade a Cataluña y a España, a través de la crisis. Le gusta, al parecer, comportarse como un pescador en río revuelto.
Imagen de héroe catalán
Exige el líder soberanista que no le pongan “verjas a la expresión o voluntad” del pueblo catalán. Tal vez pensaba al decirlo que se refería no a verjas, sino a rejas. Sabe que proyectarse como un mártir por la causa independista le serviría para redondear su imagen de héroe catalán. No busca tanto la salvación de Cataluña, como la suya. Su independencia es ahora mismo enormemente frágil. El independentista Mas no depende de su partido, sino de Esquerra Republicana de Catalunya. Pronto va a saber dónde se ha metido. De estelada en estelada hasta la derrota final.
Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM

Después de las pensiones, a por el SMI

Después de haber mantenido viva su esperanza hasta el último minuto, Mariano Rajoy dejó a los jubilados con un palmo de narices hace dos semanas, al escamotearles la actualización de sus pensiones, que este año han vuelto a sufrir una notable merma de poder adquisitivo. Al presidente del Gobierno no le importó entonces infligir un nuevo golpe a la economía de nuestros mayores, en cuyos bolsillos ya había metido la mano con decisiones tan injustas como la subida del IVA o el copago de algunos servicios sanitarios.
Pues bien, dentro de su persistente política de castigar a los colectivos más vulnerables, Rajoy pretende ahora que los trabajadores peor pagados de España pierdan capacidad de compra en 2013, por efecto de una subida del salario mínimo interprofesional (SMI) de sólo el 0,6%. Si el Gobierno mantiene la intención que transmitió la semana pasada a los interlocutores sociales, quienes cobran el SMI mondo y lirondo percibirán el año que viene 645,30 euros al mes, en vez de los 641,40 que actualmente se embolsan.
En los doce meses justos que lleva en el poder, esta es la segunda vez que el PP se ceba con el salario mínimo interprofesional, para satisfacción de los empresarios, únicos a los que la medida en realidad beneficia. Por decisión de Rajoy, el SMI ha permanecido congelado en 2012, después de subir de forma significativa durante las dos legislaturas de José Luis Rodríguez Zapatero, que aun así no llegó a cumplir su objetivo de situarlo en 800 euros mensuales.
Además de ser la retribución más baja para una jornada completa que la legalidad española permite, el salario mínimo interprofesional sirve de referencia para la fijación de diversas cantidades, entre ellas las que abona el Fogasa cuando las empresas tienen deudas con los trabajadores y no pueden pagarlas. El SMI, por otra parte, es considerado un elemento básico de subsistencia; de ahí que no se pueda tocar ni siquiera en procedimientos de embargo, y eso, en los tiempos que corren, tiene su importancia.
Precisamente por la trascendencia del SMI, que excede incluso el ámbito estrictamente laboral, su revalorización anual está preservada en el Estatuto de los Trabajadores, siendo el primer criterio aplicable para ello la evolución de los precios al consumo. Ese texto legal prevé incluso que el importe del SMI sea objeto de revisión semestral en el caso de que el IPC desborde las previsiones del Gobierno. Cosa que Rajoy, siguiendo su inveterada costumbre, se ha vuelto a pasar por el arco del triunfo.

dijous, 27 de desembre del 2012

PUIG LI TREU CREDIBILITAT AL NOU GOVERN



Les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch
No m’agrada el nou govern, però vagi per davant que encara que no haguessin posat a Puig de conseller, el govern tampoc no m’hauria agradat.
Cóm es possible que Mas no sàpiga formar un govern sense Puig? O és que aquest és imprescindible més pel que sap i pel que aporta. De vegades a certes persones val més tenir-les prop de tu per a controlar-les millor. És el que pensa Mas? Molt probablement.
Una pregunta sobre Puig: És un superhome? Amb Pujol va ser conseller de Medi Ambient primer i de Política Territorial i Obres Públiques després (tots dos càrrecs amb Pujol) i amb Mas d’Interior durant dos anys i ara d’Empresa i Ocupació. Sap de tot!!  
Tampoc m’agrada que en temps de retallades mas hagi optat per crear una nova conselleria. Això vol dir més despesa què, evidentment, s’haurà de buscar d’un altre lloc. Dels interins? De l’ensenyament, de la sanitat? O potser de tot plegat.
També he de dir que no he notat la ma d’ERC. Es deia, per exemple, que des d’ERC no els agradava la continuïtat del Conseller de Cultura Ferran Mascarell i segueix al seu lloc.
De fet, el nou govern, en la majoria de conselleries, no serà tan nou. Continuen la majoria dels antics conseller i, segons diuen, n’hi qui han guanyat pes, com per exemple Mas-Colell i, sobre tot, Francesc (Quico per als amics) Homs. No sé si us en heu adonat, però en el moment de prometre el càrrec, Homs li ha picat l’ullet a Mas com a prova, entenc jo, de complicitat. Ser l’home fort, vol dir alguna cosa més? Serà el nou candidat de CiU quan Mas decideixi deixar-ho? Potser a CDC no veuen a l?oriol Pujol preparat encara? O serà per una altra cosa?
Una vegada més Mas s’ha oblidat de les Terres de l’Ebre. Ni Ferré ni Bel i això que semblava que l’alcalde d’Amposta entrava en alguna travessa. De totes formes estaria bé que sé sabés qui va filtrar a la premsa el nom de Manolito. Els més malpensat opinen que va ser ell mateix qui ho va passar per a veure si així el President el tenia present. Sigui com sigui, de moment cap dels dos homes forts del territori ha entrat al nou govern, tal vegada quan hi hagi una remodelació d’aquí un temps. L’altre home fort (i també metge) Francesc (Paco per als amics) Sancho, exalcalde de l’Ampolla, tampoc ha estat agraciat en aquesta mena de rifa que ni és la de Nadal ni tampoc la del Nen. Menys mal que el govern no s’haurà constituït demà, el dia dels innocents.
Encara que parlant d’innocents, no n’hi ha de més grossos que tots aquells que esperaven alguna cosa més i no ho han obtingut. Però per a innocents, innocents, tots aquells que el dia 25-N van posar tota la seva confiança amb l’opció que representava Mas i que al final s’emportaran una gran decepció. I quan serà el final. Ara per ara encara no estic en condicions de dir-ho, però avia, ja ho veureu. Potser més del que s’espera la majoria.
Segur que no es dirà gaire, però l’actual govern de la Generalitat, també és tripartit: CDC, UDC i ERC (encara que, formalment, no hi formi part) Jo també sóc dels que penso que ERC governarà a l’ombra. Optaran (si no han optat ja) per no sortir a la fot i donar poc que parlar, però controlaran als consellers de CiU i, sobre tot, a Mas.
Els d’ERC estan convençuts que Mas complirà la seva part del pacte i que la consulta sobiranista es farà en el termini previst.
Però, i si no és així? I si de Madrid es colla el govern de la Generalitat i se’l obliga a renunciar als seus principis. A part de crear més independentistes, també crearà més desencisats. Finalment es pot entrar a una espècie d’espiral de difícil sortida. L’única alternativa tornaria a ser un avançament electoral. 
Per cert, PUIG DIMISSIÓ!!         

ELS AJUTS DE TRANSPORT DE L’AJUNTAMENT D’AMPOSTA (CONFIDENCIAL)



Com ja sabeu, el passat divendres, al saló de plens de l’Ajuntament d’Amposta es van lliurar els ajuts de transport públic als estudiants ha havien aprovat tot els curs acadèmics 2011-2012.
Segons s’especifica a les bases que regulen els ajuts, l’import de l’ajuda es fixa en un import màxim de fins el 50% de l’import total dels tiquets que degudament s’acreditin, del mitjà de transport públic emprat per a desplaçar-se durant la vigència del curs acadèmic 2011-2012 i fins a un màxim de 300 euros.
No es fixa el pressupost total de la partida destinada a aquest tipus d’ajut, per tant, la quantia que rebrà cada estudiant serà menor quants més estudiants hi hagi que aprovin totes les assignatures.
Dit això, s’ha filtrat un llistat dels estudiants i les quanties que han rebut per aquest passat curs. Hi ha qui només ha rebut 6 €. No sé sap la quantitat de diners que va justificar, però segur que és molt menys del 50% establert a les bases. Aquest estudiant, amb el 6 € podrà anar a un basar xines a comprar-se unes espardenyes, perquè, per a més, no tindrà.
Però no tothom ha percebut quantitats irrisòries. Hi ha un estudiant que tots els anys resulta agraciat amb 300 €. El quid de la qüestió és com s’ho fa? Si ho redueixen a tots, perquè no sé li redueix a ell també? Però tots sabem cm funcionen les coses a Amposta, cert?
Al final de l’acte lo sinyó ancalde fa fer-se la foto corresponent amb tots i cada un dels estudiants, bàsicament per a sortir a la Revista Amposta. Amb tots? NO!! Al menys n’hi va haver dos que no van fotografiar-se amb Manolito.
Voleu saber qui? Un mon fill i l’altra la filla d’un conegut metge que va ocupar un càrrec polític durant l’època del tripartit. No vull ser malpensat i vull creure que no els va veure, encara que amb els quasi 1,90 de mon fill i la seva manera de ser, no sol passar desapercebut.
Ha quedat clar?