LA CORRUPCIÓ ALS GENS

Acudit de Ferreres publicat al Periódico de dimarts.

Fa anys vaig escoltar: A Espanya qui no roba és perquè no pot. Una frase molt contundent però que demostra a la perfecció la forma de ser d’una gran part de la societat nostre país.  

Si fem una mirada retrospectiva ens en adonarem ràpidament que, durant els primers anys de la democràcia ja es van produir casos de corrupció política. Amb els cassos Filesa,Malesa i Time-Export,  es va destapar un entramat corrupte de finançament il·legal del PSOE. Josep Maria Sala, Carlos Navarro i Aída Álvarez, tots ells càrrecs orgànics del partit, van patir pena de presó. Ha estat dels pocs que han residit en un centre penitenciari.

Després d’aquell cas n’han anat sortint molts més que han esquitxat, sobre tot, el PP, el PSOE i CDC, però també a d’altres partits com UM (Unió Mallorquina), UDC (Unió Democràtica de Catalunya), etc.

Si hem de posar noms a tots aquests casos, qui no se’n recorda del cas Naseiro de presumpte finançament iil·legal del PP o Treball que va esquitxar a UDC en temps on Ignaci Farreras era el conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya o els més recents: l’entramat Gürtel amb ramificacions per mitja Espanya, el Palma Arena a Mallorca, l’EMARSA (l’empresa pública d’aigües de València) o el Brugal a Alacant, tots ells relacionats amb càrrecs públics el PP.

A Catalunya el més famós va ser el cas Palau (o Millet, del cognom de la persona que estava al front del Palau de la Música)  que va afectar el partit dels presidents Pujol i Mas i on, presumptament, hi va haver finançament il·legal per part de Convergència a part d’altres delictes com apropiació indeguda, malversació de cabdals públics, falsificació documental, etc. Per aquest cas, a CDC sé li va embargar la seva seu per a poder fer front les possibles responsabilitats penals.

Els ajuntaments tampoc s’han escapat dels casos de corrupció, la majoria de les vegades lligada a temes urbanístics i immobiliaris. Recordeu l’operació Malaia, possiblement el més mediàtic de tots i que va afectar el de Marbella? O el cas Pretòria, a Santa Coloma de Gramanet, on hi havia implicats de diversos partits polítics, entre els quals es trobaven Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, íntims col·laboradors de Jordi Pujol. El darrer cas destapat fins el moment  ha estat el Neptú, on, entre d’altres, ha estat imputat l’alcalde de Sabadell Manuel Bustos per presumpte tràfic d’influències.

Però ha estat el cas Bárcenas, l’extresorer del PP que tenia 22 milions d’euros dipositats en bancs suissos, el que ha acabat d’indignar la ciutadania. Mai com ara, el PP s’havia vist tan afectat. Abans ho havien estat institucions diverses governades pels populars (Generalitat Valenciana, Ajuntament i Diputació d’Alacant, Diputació de Castelló, Govern de Mallorca...), però el partit com a tal sempre se’n havia pogut sortir amb més o menys èxit.

L’opinió generalitzada de la ciutadania és que mai o quasi mai passa res als polítics i famosos imputats per casos de corrupció i, quan se’ls condemna, ja està el govern de torn per a indultar-los. Normalment surten molt ben parats de tots els processos. Algú es pot creure que condemnaran Iñaqui Urdangarin, el gendre del Rei? O que a la Infanta Cristina sé l’acabi involucrant en el procés del seu marit?

De vegades has d’escoltar opinions com aquestes:

Això abans no passava...

Tot això ens ho ha portat la democràcia...

Evidentment hi discrepo. Abans, com ara, de corrupció també n’hi havia, el que passa és que la majoria dels casos no sortien a la llum, potser perquè tampoc hi havia els mitjans de comunicació que hi ha ara; a part d’altres coses, es clar.

Però vull recordar tres casos molt sonats que es van produir en plena dictadura franquista: MATESA, SOFICO o la fallida del Banc de Siero que va acabar amb el pare i un dels germans de Rodrigo Rato a la presó.

Per cert, sabeu quin significat sé li donava irònicament a MATESA: Ministros Asociados Timo Estampita Sociedad Anónima.    

QUART ASSAIG DELS SIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA IV

El PSC denuncia un increment d’1,78 milions d’euros en les obres d’urbanització de la zona del Centre Comercial a Amposta

El grup municipal del PSC ha denunciat un sobre cost d’1.784.951 euros en les obres d’urbanització del voltant de la zona comercial, projecte conegut també com Pla de Millora Urbana del Cementiri. Aquestes obres van ser promogudes conjuntament per una Junta de Compensació integrada pels propietaris dels terrenys; l’Ajuntament d’Amposta, que posseeix el 33 % de la superfície, i l’empresa promotora del Centre Comercial, propietària del 66 % restant.

El projecte inicial tenia un cost de 2.600.662 euros i contemplava diversos capítols de moviments de terres, construcció de clavegueram, pavimentació, abastament d’aigua, subministrament elèctric, enllumenat públic, jardineria, xarxa de reg, senyalització vertical i horitzontal, mobiliari urbà i altres partides menors, que suposaven la urbanització completa dels carrers i zones verdes que envolten el centre comercial. La zona urbanitzada en qüestió és el sector que queda delimitat per la C12, l’avinguda Aragonesa, el Cementiri i el Col·legi del Sagrat Cor de Jesús.

Des del Grup Municipal, tal com ha assenyalat el seu portaveu, Antoni Espanya, es va fer un seguiment de les obres per assegurar-se que s’executaven totes les partides previstes inicialment en el projecte, “atès els antecedents d’alguns dels promotors particulars i per vetllar pel bon destí dels prop dels 858.000 euros que l’Ajuntament d’Amposta havia d’aportar com a copropietari del 33 % dels terrenys”. En detectar que algunes de les partides previstes en el projecte inicial no s’havien executat, els socialistes van impugnar la recepció d’obra per part de l’Ajuntament el setembre del 2011. “Durant quinze mesos hem estat esperant una resposta per escrit de l’equip de Govern a la nostra al·legació, que encara no s’ha produït, però gràcies a la nostra insistència finalment, fa pocs dies, en una comissió informativa municipal d’Urbanisme els tècnics municipals ens van informar dels detalls de l’execució de l’obra”, ha apuntat.

Segons Espanya, “la nostra sorpresa fou comprovar que el cost final de l’obra ascendia a 4.385.613 euros, és a dir, 1.784.951 euros més del pressupostat inicialment”. Aquest sobre cost, ha explicat, el justifiquen per problemes d’alimentació elèctrica sobrevinguts amb FECSA, la factura del qual ascendeix a 718.000 euros; per altres partides en concepte d’honoraris tècnics, controls de qualitat, una escultura i una intervenció urbanística a l’avinguda Aragonesa, i per  altres increments de partides addicionals del projecte inicial que en conjunt sumen 1.066.203 euros més.

Això vol dir que la xifra final que l’Ajuntament ha aportat al cost de la urbanització ha estat de més d’1.400.000 euros, és a dir, 543.000 euros més del previst inicialment. “Aquests diners han sortit de les butxaques de tots els ampostins i ampostines a través dels seus impostos”, ha lamentat Espanya, que ha subratllat: “No qüestionem els números fets pels tècnics municipals, que ens mereixen la màxima credibilitat, però hem de denunciar la mala planificació d’aquesta obra que ha suposat un increment del 70% respecte al pressupost inicial. Aquesta xifra és injustificable des de qualsevol punt de vista i denota una clara deixadesa de funcions pel que fa a la planificació i el seguiment polític de l’obra”.

Segons els socialistes, un cop més els interessos d’alguns, “en aquest cas dels promotors particulars de l’obra”,  han prevalgut sobre els interessos generals, “amb la total connivència de l’alcalde”. “Al final han estat els soferts ciutadans els que a través dels seus impostos han finançat aquest increment exagerat de l’obra, que hem de recordar que beneficia a uns particulars molt concrets”, ha reblat el portaveu socialista.

Per aquest motiu, des del PSC es demana formalment a Manel Ferré que clarifiqui aquest sobre cost elevadíssim del projecte inicial i que doni explicacions els més aviat possible “en benefici de la transparència que els recursos públics es mereixen especialment en uns moments com els actuals”.

STOP LLEI WERT: La massificació a les aules de primària

Segons el Ministre d’Educació Wert l’augment de ràtio a les aules és positiu per a l’alumnat perquè es socialitzen millor i per als mestres perquè tenir més alumnes a l’aula implica estar més ocupats i evitar la monotonia i l’avorriment. Segons algun regidor del nostre ajuntament de Vinaròs, l’augment de ràtio afavoreix que els pares i mares puguen triar el centre educatiu dels seus fills i filles. Pensem que la realitat és ben diferent i que un augment de ràtio només en Infantil suposa, entre altres coses:

Els centres i les aules en concret no estan adequades per atendre les necessitats de l’alumnat. No disposar de suficient espai per a organitzar les activitats metodològiques pròpies de l’etapa com ara el treball per racons, en petits grups, el joc lliure, treball en formats grans com din A3 molt adients per a les característiques dels alumnes d’Infantil, etc. la qual cosa repercuteix en l’estat d’ànim dels xiquets i xiquetes que es mostren més neguitosos i irascibles.

El treball d’hàbits d’autonomia i higiene personal tant bàsic i important en aquesta etapa es veu afectat entre altres motius perquè, s’augmenta el temps dedicat a aquestes activitats i, en conseqüència es resta d’altres aprenentatges, convertint a l’escola en un centre assistencial més que educatiu; un exemple és que tenim dos vàters a cada aula per a més de 25 alumnes.

Les característiques dels nens d’aquesta etapa fan difícil que siguin capaços de mantenir el temps d’espera sense que es creen conflictes entre ells. Un altre exemple és quan un grup de xiquets i xiquetes està al bany i altres esperen fora, l’atenció de la mestra o mestre està dividida.

Els mestres ens trobem amb la dificultat d’atendre i adaptar-nos a molts i diferents ritmes d’aprenentatge. Per tant, el ritme d’aprenentatge es veu ralentitzat degut a la diversitat que trobem dintre d’un aula i del poc temps que disposem amb tanta massificació. Si a més, ens trobem amb alumnat amb Necessitats Educatives Especials, les dificultats per atendre’ls correctament s’agreugen.

Encara que no ho sembla, l’Etapa d’Educació Infantil és fonamental i implica la construcció dels pilars sobre els quals es sustentaran els futurs aprenentatges de les etapes posteriors. Us convidem a fer una reflexió sobre aquestes qüestions que plantegem i la seua relació amb la qualitat de l’educació que de tant es parla i tant ens preocupa a nosaltres, els professionals que treballem per millorar-la cada dia i que ens trobem cada vegada amb més detractors i detractores en els diferents estaments de la societat actual.

Assemblea de Professors Baix Maestrat contra les retallades