divendres, 19 de juliol del 2013
LA FRASE MÉS POPULAR DELS POPULARS
Donde dije digo, sigo diciendo digo,
aunque lo diga Diego (perdón Luis)
Alfonso Alonso, jeràrquicament el número
3 del PP insisteix Sobre que Rajoy no ha de comparèixer a donar explicacions
al Congrés perquè, des de la setmana passada no s’han produït novetats
significatives.
Carlos Floriano, així com la resta del
PP, no consideren que sigui cap novetat significativa que Luis Bárcenas
hagi declarat davant del jutge haver fet pagaments a Rajoy i de Cospedal
en diner negre procedent de la caixa B del seu partit.
Tampoc deu de ser cap novetat significativa
que Bárcenas li hagi entregat al jutge un llapis de memòria on consta diversa
informació sobre el diner negre que va moure durant anys l’extresorer
del PP.
També és un detall sense importància
que Federico Trillo hagués pagat amb diner negre del partit els advocats
que van defensar els militars responsables de contractar l’avio Iak-42
que es va estavellar quan es dirigia a l’Iraq i que, com a conseqüència
d’aquest accident, van morir 75 persones entre militars espanyols i tripulació,
els cossos els quals, van ser identificats a corre-cuita comenten errors
greus.
El propi Federico Trillo, primer president
del Congrés i, posteriorment, Ministre de Defensa amb Aznar, surt diverses
vegades durant la declaració de Bárcenas. Explica l’extresorer que, personalment,
li va portar un sobre com a compensació de la pèrdua d’honoraris que significava
el canvi de càrrec davant les queixes del dirigent popular.
Tampoc és rellevant que el PP, sempre
amb el diner negre fruit del finançament il·legal, pagués la campanya electoral
del líder opositor de Guinea Equatorial Severo Moto.
Com es pot veure, els sobres es feien
servir per a tot. Des de pagar sobresous als càrrecs del PP (per cert,
algú em va dir que Josep Piqué també n’hauria cobrat), sinó també per
a fer pagaments amb la intenció de no deixar cap tipus de rastre.
El s populars, amb Mariano Rajoy al capdavant,
seguiran insistint amb la seva innocència i la delinqüència de Bàrcenas;
seguiran dient que la seva compatibilitat és clara i que està auditada
pel Tribunal de Comptes; seguiran negant haver cobrar sobresous amb diner
negre procedent del finançament il·legal del partit... Però el veredicte
popular ja està emès i encara que Rajoy no dimiteixi i no es convoquin
eleccions anticipades, la majoria del poble espanyol, aquest cop no els
hi perdonarà i, sentencio: Qui la fa, tard o d’hora la paga i Rajoy i
la resta del PP ho acabaran pagant!
Bárcenas no actuava sol
¿Quin és l'origen del milionari patrimoni de Luis Bárcenas?
Molts sospitem la resposta, però qui la va posar per escrit divendres
en un acte, citant informes de la Fiscalia Anticorrupció, és el jutge Pablo Ruz:
els «quantiosos fons» procedeixen de «comissions vinculades a
adjudicacions públiques que hauria dipositat en comptes a Suïssa».
L'afirmació és important perquè el jutge descarta altres possibilitats
que, interessadament, està filtrant el PP. Els milions de Bárcenas no surten dels donatius anònims, no són fons robats al partit, no provenen d'honorables inversions ni de vendes de quadros: són comissions d'adjudicacions públiques, segons Ruz. Ja que Bárcenas no
va tenir poder executiu directe en cap administració -no podia firmar
contractes públics ni requalificar-, aquestes comissions només les va
poder cobrar amb l'ajuda d'alcaldes, regidors, consellers autonòmics i
ministres de la seva organització. Bárcenas es menjava els grans de raïm de dos en dos, i ningú deia res perquè d'altres els agafaven de tres en tres.
Si el jutge Ruz l'encerta i són comissions, el tresorer només es va poder forrar amb la complicitat d'altres càrrecs públics d'aquest partit incompatible amb la corrupció, que té per president Mariano Rajoy, l'home que va ascendir a tresorer Bárcenas i després, quan va ser assenyalat per la justícia, el va protegir. Ara, quan Bárcenas recupera la memòria a la presó, Rajoy s'amaga del Parlament, mentre els seus portaveus proclamen la seva excepcional transparència, la seva inqüestionable honradesa i la seva irreprotxable honorabilitat, amb elogis tan pilotes que farien posar vermell Kim Jong-un.
¿Què farà aquest dilluns Bárcenas? Té tres opcions. Pot admetre el que ja confirmen els pèrits: que els papers els va escriure ell durant anys. Pot tornar a negar-ho o pot intentar guanyar temps i no declarar, mentre els seus advocats busquen una altra sortida. Fa uns dies, Bárcenas estava decidit a admetre davant el jutge el que ja ha explicat a la premsa off the record: que els sobresous en negre van existir, que el PP es va finançar il·legalment durant dècades i que existeixen proves documentals que recolzen aquesta comptabilitat B. Però ara dubta.
És trampós argumentar que l'única responsabilitat que es jutja és la penal. La muralla amb què el PP intenta contenir l'escàndol consisteix a reduir els fets a un problema judicial. Saben que els sobresous en negre són com a molt una falta administrativa, que el suborn és difícil de provar i que la majoria dels casos ja estan prescrits; és dubtós que el jutge Ruz cridi Rajoy a declarar. Però, ¿pot mantenir-se a la Moncloa el president que va apadrinar Bárcenas i va posar la mà al foc per ell? ¿A quin cost?
Si el jutge Ruz l'encerta i són comissions, el tresorer només es va poder forrar amb la complicitat d'altres càrrecs públics d'aquest partit incompatible amb la corrupció, que té per president Mariano Rajoy, l'home que va ascendir a tresorer Bárcenas i després, quan va ser assenyalat per la justícia, el va protegir. Ara, quan Bárcenas recupera la memòria a la presó, Rajoy s'amaga del Parlament, mentre els seus portaveus proclamen la seva excepcional transparència, la seva inqüestionable honradesa i la seva irreprotxable honorabilitat, amb elogis tan pilotes que farien posar vermell Kim Jong-un.
¿Què farà aquest dilluns Bárcenas? Té tres opcions. Pot admetre el que ja confirmen els pèrits: que els papers els va escriure ell durant anys. Pot tornar a negar-ho o pot intentar guanyar temps i no declarar, mentre els seus advocats busquen una altra sortida. Fa uns dies, Bárcenas estava decidit a admetre davant el jutge el que ja ha explicat a la premsa off the record: que els sobresous en negre van existir, que el PP es va finançar il·legalment durant dècades i que existeixen proves documentals que recolzen aquesta comptabilitat B. Però ara dubta.
És trampós argumentar que l'única responsabilitat que es jutja és la penal. La muralla amb què el PP intenta contenir l'escàndol consisteix a reduir els fets a un problema judicial. Saben que els sobresous en negre són com a molt una falta administrativa, que el suborn és difícil de provar i que la majoria dels casos ja estan prescrits; és dubtós que el jutge Ruz cridi Rajoy a declarar. Però, ¿pot mantenir-se a la Moncloa el president que va apadrinar Bárcenas i va posar la mà al foc per ell? ¿A quin cost?
dijous, 18 de juliol del 2013
ESTAT DE DRET O DEMOCRÀCIA SEGRESTADA?
El president del govern espanyol Mariano
Rajoy s’escuda darrere de l’estat de dret per a no haver de
respondre A les poques preguntes que els hi deixen fer als periodistes. Durant
la compareixença d’ahir juntament amb el primer ministre polonès, la Moncloa va
pactar amb el diari ABC les preguntes menys comprometedores que sé li
podien fer al president i així poder-se’n sortir sense dir res, tal i com ens
té acostumats (desgraciadament)
Estat de dret o democràcia segrestada? Quan un apel·la massa sovint a l’estat de dret, és que, a la
pràctica, no n’hi ha. Per tant, seria molt més procedent parlar de democràcia
segrestada, ja que el Partit Popular, fent valer la majoria absoluta que té
al Congrés dels Diputats impedeix que Rajoy pugui donar explicacions en
seu parlamentària.
Segons les enquestes, la majoria dels
ciutadans d’aquest país creuen que a Espanya existeix una corrupció
generalitzada. I no només per part del PP, sinó també d’altres partits com el
PSOE, CiU o PSC. Però des del meu punt de vista cap dels casos que ha esquitxat
a la resta de partits és de la magnitud del que afecta la direcció del PP (Gürtel
+ Bárcenas)
Quan l’any 2011 el PP va guanyar les eleccions
legislatives ja estava de merda fins les orelles (perdoneu-me
l’expressió però és així mateix) El cas Gürtel s’havia iniciat molts
d’anys abans amb total connivència amb diferents presidents autonòmics,
alcaldes i altres càrrecs públics populars. Posteriorment s’ha sabut que,
també, des dels anys 90 va existir al si del PP una pràctica generalitzada de
pagament de sobresous en B als seus càrrecs i dirigents. Hi ha qui fixa
la data d’inici d’aquestes pràctiques coincidint amb l’entrada d’Aznar a
la presidència del partit.
Amb aquests antecedents, un partit polític mai
hauria d’haver guanyat les eleccions; però ho va fer, la qual cosa converteix a
tots els que li van donar suport en còmplices de l’estafa més gran que ha
passat ami a Espanya i, hem de tenir present que se’ns va estafar a tots
els ciutadans d’aquest país: del primer fins a l’últim, ja que incrementar el
cost de l’obra pública i dels esdeveniments organitzats per la trama corrupta,
suposava un desemborsament extraordinari de cabdals públics de l’administració
conxorxada.
De tots aquests afers Mariano Rajoy
nega saber-ne res i si ho sap, calla. No sé que és pitjor no saber res,
la qual cosa demostraria que és un babau que no s’assabenta del que està
passant al seu costat o callar, perquè aquest fet significa un insult la
intel·ligència col·lectiva de tots els espanyols de bona fe (aquí he d’excloure
a tots els votants del PP que, a pesar de tot, segueixen donant suport Rajoy
i, per tant, els converteix en doblement culpables)
El que sabem és que Rajoy evita parlar
de Bárcenas y d’un cas de corrupció que ha tocat de ple la línia de
flotació de la nau del seu govern; per aconseguir el seu propòsit, el
president del govern fa ús de tots els tripijocs que té al seu abast: des de
fer les intervencions usant una pantalla de plasma per a no acceptar preguntes
compromeses a manipular les rodes de premsa com la d’ahir amb la complicitat
del diari ABC, afí als postulats del PP.
Un president que trontolla i que es nega a
donar cap tipus d’explicació als ciutadans d’aquest país, mentre cada dia que
passa surten noves proves en contra seva, acaba deteriorant la imatge
d’Espanya, una imatge que només fa uns mesos defensaven a capa i espasa
i, fins i tot, culpaven a l’oposició de deteriorar-la. És que no se’n adonen? O
se’n van ells o el poble espanyol els ha de fer fora amb els mitjans
democràtics que té al seu abast, com per exemple les manifestacions i
concentracions pacífiques davant les institucions que governen i les seus del
partit de les diverses ciutats i pobles.
Per què no els hi apliquem de la seva
pròpia medicina? Del váyase Sr. González o Zapatero
dimisión: RAJOY: PEL BÉ D’ESPANYA, VAGI-SE’N JA!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)