Cap de setmana intens. Ha estat un no parar. Des
de que formo part de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta et toca
anar amunt i avall quasi sense parar.
UN. Divendres (ahir em vaig oblidar d’explicar-ho)
A Amposta, per primer cop, es celebrava la Fira del Amor amb la col·laboració
de la Federació d’Associacions de Veïns. Com emplaçament es va buscar la zona
del Canalet de la Ràpita, entre el col·legi Agustí Barberà i l’auditori de la
Fira. Per la tarda, la nova colla castellera del Delta hi va ser present fent
un pilar de 4.
DOS. Dissabte es va celebrar a la urbanització
Riumar de Deltebre la festa del Turisme. Xiqüelos i Xiqüeles van traslladar l’assaig
que, normalment, es fa al pavelló firal d’Amposta fins la plaça Europa de la
urbanització deltaica. Després de l’assaig va tenir lloc una petita demostració
castellera que va complaure al públic que es va congregar per a veure el
repertori que l’ajuntament havia preparat per a l’ocasió. Com a presentador
Santi Santiago, un vell conegut que potser alguns el recordareu de quan
presentava un programa d’esports al desaparegut canal Visió 3 d’Amposta.
TRES. El plat fort. A l’embarcador d’Amposta
ha tingut lloc aquest matí l’arribada del catamarà de l’associació ecologista
WWF. Com no podia ser d’una altra manera, la Plataforma en Defensa de l’Ebre
havia convocat a la ciutadania per a que anessin a rebre’l donant així suport a
la marea blava que una vegada més ha sortit al carrer per a defensar el riu i,
de passada, el nostre territori. Aquest cop el detonant ha estat l’aprovació
del pla de conca per part del govern de Mariano Rajoy amb el Ministre Árias
Cañete com a principal valedor del disbarat ecològic que s’està plantejant fer.
He dit plantejar perquè una cosa és la intenció i l’altra ben diferent l’arribar-ho
a fer. La gent de les Terres de l’Ebre agrupats en la Plataforma en Defensa de l’Ebre ja varem
parar el Pla Hidrològic Nacional i no ens ve de nou tornar a sortir per aturar
l’actual pla de conca que, entre d’altres, compta amb el suport de la Comunitat
de Regants de la Dreta de l’Ebre.
Una vegada més, els castellers del delta, els
que a partir del bateig portarem el mateix blau que les samarretes del moviment
antitransvasament i, els que vulguin també podran lluir el nus que identifica
el moviment ciutadà, hem tornat a estar presentes a l’acte per a donar la
benvinguda al catamarà de l’associació ecologista. I com ho em fet? Amb dos
petits pilars de 3, una construcció modesta però del tot simbòlica, ja que s’han
desplegat dues banderes: una catalana i l’altra la de la PDE.
M’ha agradat retrobar-me amb els amics que
vaig fer fa anys. Segurament que si ho hagués estat per la lluita en defensa
del riu, tal vegada mai ens hauríem conegut. Però sabeu què? Encara hi ha hagut
una cosa que m’ha agradat més: veure com els nostres fills ens agafen el
relleu. He parlat amb dos germans de Tortosa i un d’ells m’ha dit que l’altra vegada encara anava en cadira de
nadó. I sense anar més lluny, el meu fill Albert, ara mateix cap de colla de
XXDD... Sabeu on estava a la primera i improvisada manifestació que es va fer a
Tortosa després de fer l’assemblea per acordar quines accions s’havien de
prendre? Just al darrere de la pancarta que va obrir la manifestació
(repeteixo, improvisada) Així es pot veure al número de l’Occidental, la
revista comarcal que va dirigir Jordi Trilla. L’Albert, amb 9 anys, aixeca els
braços ensenyant una cartolina que li vaig fer moments abans de sortir de casa
i on es podia llegir: L’Ebre és vida.
Avui us mostraré poques fotos, ja que tinc el
meu ordinador a reparar i tinc que fer mans i mànigues per a poder estar amb
tots vosaltres. Però alguna cosa us ensenyaré. Fins més tard.
