XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA A LA FESTA DEL TURISME DE RIUMAR I

DIARI DE L’AGOST. DIA 9

ELS TRES REGNES. Coneixeu la meva debilitat per un territori que va més enllà de les terres de l’Ebre i no forçosament cap al Nord, sinó que les meves simpaties miren cap al Sud i cap a l’Oest: els Mestrats, els Ports i el Matarranya formen part d’aquest petit país nostre.

No fa gaires dies, mentre parlava de la cadena humana que s’està preparant per a l’11 de setembre, em preguntava qui serien els qui es donarien la ma a Sol de Riu, allà on Catalunya i València es troben. Un d’ells ja se sap: el compositor i pianista Carles Santos, filla de Vinaròs, però des de fa molts d’anys un català més. Des del meu punt de vista tot un encert.

També sabeu que polítics com Jordi Pujol i Ernest Maragall, estaran al tram del Perelló, un dels més dèbils. L’Ebre revela un altre polític il·lustre que també vindrà fins el nostre territori a donar-nos suport i, de passada, reclamar la independència de Catalunya: Carod Rovira estarà al tram d’Alcanar.

Però la relació entre les Terres de l’Ebre i les comarques veïnes també es fa palesa amb la col·laboració entre les poblacions de Vallderroures i Calaceit per un costat i Gandesa i Horta de Sant Joan per l’altre, segons ens explica Josep Bayerri al seu Article Matarranya, Terra de l’Ebre que podeu llegir al darrer número del setmanari l’Ebre. I és que el patrimoni, la cultura i el art solen unir territoris sovint separats injustament per una ratlla imaginària més que real.

MÉS LOTERIA. Si ahir os deia que la Generalitat vol crear la grossa de Cap d’Any, avui el Periódico diu que també vol crear sortejos especials en dates molt simbòliques per al nostre poble: Sant Jordi (el patró), Sant Joan (el patró dels PP.CC) i la Diada. Així que en total seran 4. Consultats alguns experts sobre el tema, la majoria opinen el mateix que us deia jo ahir: no podrà desbancar a les rifes que promou l’estat, per molt que es vulgui apel·lar al sentit patriota i, evidentment, la gent no gastarà més, com a molt, del que es pensaven gastar als tradicionals sortejos de Nadal i Niño, destinaran una petita part a les rifes d’aquí.  

CASTELLERS. La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta també som protagonistes a les pàgines del setmanari l’Ebre. En una de les fotos es pot veure els dos pilars que es van fer diumenge passat per a rebre el catamarà de WWF mentre atracava al port fluvial d’Amposta. Cal recordar que la participació d’alguns membres de la colla castellera es va fer a títol personal i no com a colla pròpiament dit. Per al proper dilluns 19 d’agost hi ha convocada una assemblea per a decidir si, a partir d’ara s’anirà o no com a colla. També als actes convocats per l’ANC o altres plataformes més modestes com ara Som Països Catalans que, des de fa temps també treballen amb la finalitat d’assolir la independència dels territoris de parla catalana.    

FESTES. Però durant aquests dies, tal com recorda l’Ebre, el protagonisme al nostre territori el tenen les festes majors. És ara quan major concentració de festes es produeix: Godall, la Galera, Els Muntells, Amposta, Deltebre, l’Aldea, Paüls, etc. estan celebrant o a punt de celebrar la seva festa major.

Així que: BONA FESTA MAJOR PER ALS VEÏNS DELS POBLES QUE ESTAN DE FESTA I ELS FORASTERS QUE ELS VISITARAN.   

La delación

Arturo González

Si algo he odiado y odio en esta vida es la delación, es decir, denunciar desde el anonimato y por tanto desde la impunidad a otro ser humano por alguna conducta improcedente socialmente. Sea referido al tema que sea y sea bajo el sistema o régimen político que sea. Creo que es el origen de todos los males de la humanidad y lo más innoble que puede realizar una persona, que, de esta forma, se rebaja en su condición humana de vicios y virtudes. Es una forma ruin de venganza, de traición, de chantaje, de introducción a la tortura, bajo la disculpa y pretendida justificación de una conducta cívica.
El Estado, al que por cierto hemos concedido generosamente el monopolio doloroso de la violencia, tiene y debe tener medios suficientes, y de hecho se sobrepasa, para solucionar los conflictos por sí mismo y sin valerse de una de las más duras abyecciones en las que se puede caer. Pero nunca incitar a otros ciudadanos a la delación, sea gratuita o retribuida.
La Ministra de Empleo, Fátima Báñez, anuncia e invita a los ciudadanos a la delación anónima de quienes transgredan normas laborales, de fraude en el empleo o Seguridad Social o cobros indebidos de prestaciones. Repugnante. Convertir un país en un lugar en el que la delación sea usual e instigada por el Gobierno, convierte a este país, e incluyo a los más democráticos, en un país y una sociedad donde la desconfianza y la miseria mental son reinas. Y ello vale tanto para el amigo o amiga que te cuenta que tu pareja te engaña o acudiendo a un programa de televisión para vender confidencias y miserias de tu ex mujer, como para las más siniestras actuaciones policiales. Todos conocemos algo denunciable, pero si tan buenos ciudadanos somos deberíamos tener la fortaleza moral de hacerlo públicamente, sin refugiarnos en la ignominia e hipocresía, y arriesgarnos a la posible admonición o represalia. Se empieza denunciando, generalmente por envidia, a alguien que cobra indebidamente una retribución y se termina señalando por una mirilla a cualquier disidente político.
Sabíamos que este Gobierno no tiene vergüenza, pero no sabíamos que no concede el menor valor a la dignidad humana, al delatar a alguien por algo que seguramente nosotros haríamos si las circunstancias fueran favorables. Porque, además, ¿dónde estarían el límite o frontera de lo que somos capaces de delatar? ¿A nuestros padres, a nuestros hijos, a nuestros amigos, a nuestros vecinos, a los marginados y desprotegidos?

DIARI DE L’AGOST. DIA 8

LA GROSSA CATALANA DE CAP D’ANY. Sense cap mena de dubte, avui serà un dels temes més comentats: Catalunya tindrà la gossa d’Any Nou a imitació de la grossa de Nadal que es sorteja a l’estat veí. Serà una fórmula de finançament sense esperar que arribi la corresponent transferència de Madrid, perquè ja sé sap que quasi sempre, els diners de Madrid arriben a deshora i en escassetat.

La tradicional Rifa de Nadal data de fa 2 segles i, per tant, està totalment consolidada. Com sabeu, les associacions, entitats, clubs i fins i tot particulars, fan participacions que les venen en recàrrec (o no), normalment per a finançar-se. Passarà el mateix amb la grossa de Cap d’Any de la Generalitat. Potser sí amb el temps, però ara per ara, no crec. Tinc clar que no se’n vendrà tanta i com a molt, la gent en compraran alguna butlleta per si hi ha sort. Comprar una quantitat semblant de la rifa catalana a la que ja ens gastem amb l’espanyola, seria realitzar una despesa extra que, segurament, la majoria de la gent no està disposada a fer.

Per cert, el preu serà de 5 euros per butlleta, la qual cosa indica que les pretensions inicials dels organitzadors són molt humils conscients, segurament, de les limitacions que patiran. Ah! I la grossa 100.000 €. 

 

SUGGERIMENT DE REBAIXAR EL SOU DELS TREBALLADORS ESPANYOLS EN UN 10% (PER QUÈ NO SE’L REBAIXA ELL?) La recomanació de Olli Rehn, el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, encara porten cua. Fis i tot Juan/Joan Rossell, el president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials s’ha mostrat en contra de rebaixar el 10% el salari dels treballadors espanyols.

Fins fa uns anys ser mileurista era pràcticament un desprestigi, ja que qualsevol peó de la construcció podia guanyar el doble d’això. Ara hi ha qui té que agafar feines de 500 euros i fins i tot menys. Em pot explicar algú que es pot arribar en aquestes quantitats. Pagar-li la universitat al fill, pot ser? Ni amb beca...

Per cert, sabeu quan guanya Olli Rehn? 27.000 euros mensuals (però igual no té pagues extres...) En un any, jo no guanyo el que ell en un mes! Però segur que dic menys tonteries que ell. Qualsevol es bo per a ocupar un càrrec de responsabilitat. Estic esperant una trucada per a ocupar una plaça que em permeti guanyar c om a mínim 12.000 euros mensuals, em dóna igual de què. Això sí, amb pagues extra a part. 

 

COMUNICAT INTERN D’ERC. Quasi que per casualitat, em vaig assabentar que la federació d’ERC del Camp de Tarragona va emetre un comunicat dilluns on es feia èmfasi que qualsevol atac a Arturo Mas és consideraria un atac a les pretensions sobiranistes i, per tant, un atac a Catalunya, per tant, havia que preservar l’honor del President.

Igual que existeix la presumpció d’innocència i una persona és innocent mentre es demostri el contrari, en el cas de Mas hi ha un presumpció de culpabilitat pel cas Palau i el finançament irregular del seu partit, segons ha quedat demostrat per al jutge instructor. Què passarà si en el futur Mas és declarat culpable? ERC serà còmplice de l’espoli del Palau de la Música i per extensió del finançament irregular de CDC?

 

NOU FRAU A LA SEGURETAT SOCIAL FENT SERVIR “SENSE PAPERS”. En les darreres hores s’han detingut a la província de Tarragona diverses persones presumptament vinculades en un frau a la seguretat social utilitzant emigrants sense papers. Previ pagament de 3.000 euros, se’ls hi feia un contracte fictici a una empresa que de fet no tenia cap activitat per a obtenir més tard ajuts oficials.

Aquest cas m’ha recordat un altre que van cometre gent que jo conec ja fa uns anys. Resulta ser que el propietari d’una assessoria fiscal va ser enganyat i li van estafar 20 milions de pessetes de l’època. Llavors es va voler recuperar de la patacada i va idear una manera de fer-ho utilitzant també estrangers.

Els immigrants il·legals (la majoria magrebins) necessiten papers per a continuar de forma legal a Espanya. Utilitzant les empreses que eren clientes de l’assessoria i falsificant la signatura dels seus representants legals, va fer més de 100 precontractes de treball a un mínim de 1.000 euros per contracte. Finalment la subdelegació del govern se’n va adonar que cap d’aquells precontractes es fa acabar formalitzant, la qual cosa va fer aixecar sospites. Després de fer les oportunes indagacions, el nexe comú de totes les empreses era l’assessoria. Es van emportar a la propietària i als treballadors emmanillats.