dilluns, 16 de setembre del 2013

Juegos de manos

David Torres

A los estrategas del PP se les está yendo la mano con las cortinas de humo. De hecho, la última que han lanzado es tan gorda y tan tóxica que ya está ahogando en gas mostaza a algunos de sus correligionarios. La reconquista de Gibraltar a base de pasodobles en la aduana todavía tenía un pase, pero lo de querer tapar el sainete informático del caso Bárcenas con un nuevo empujón a Urdangarín puede que haya sido excesivo. La metástasis valenciana del caso Nóos no sólo ha alcanzado de lleno a Rita Barberá y a Francisco Camps (dos figuritas de Lladró que parecían ya definitivamente exiliadas de la cubertería) sino que también ha salpicado a la Zarzuela. Una vez entrados en faena, si se decide recurrir al fuego amigo, lo más práctico es sacar el lanzallamas. Y ya que vamos a tirar la casa por la ventana, mejor que sea la Casa Real.
Para distraernos del último monólogo de María Dolores, que sigue empeñada en desbancar a Cantinflas, no se les ha ocurrido otra cosa que desempolvar el regalo de más de un millón de euros que le hizo el rey Juan Carlos a su hija Cristina para ayudarla en la compra del palacete de Pedralbes. Con nueve años de retraso, Hacienda ha informado de dos transferencias urgentes de 600.000 euros ordenadas por su borbónica majestad, asunto éste (el de la transferencia urgente con nueve años de retraso) que tampoco parece tan extraño. Lo extraño hubiese sido que el rey llevara los 600.000 euros en los bolsillos.
Gracias a los desvelos de la Fiscalía hemos vuelto a admirar la cintura de Urdangarín, cuya habilidad dentro de la pista de balonmano no era nada comparada con la que demostraba fuera de ella. Entre los eventos del Valencia Summit y la tramitación de los Juegos del Mediterráneo, que nunca se celebraron, el instituto Nóos se embolsó tres millones de euros limpios. Tiene mucho más mérito ganar unos juegos que nunca tuvieron lugar que una medalla olímpica, elemental, querido Watson.
El caso es que todas estas informaciones se han cruzado el mismo día y entonces el periodista atento ya no sabe dónde mirar: si a Cospedal riendo sus propios chistes en la tarima o a la luna de Valencia saliendo otra vez por Antequera. Ha sido una escena tragicómica al estilo de esos aficionados a la carpintería, que se machacan una mano a martillazos e inmediatamente se pegan otro martillazo en la otra mano, para que no tenga envidia y se pase antes el dolor. Ya no sabemos qué mano nos duele más: la mano con que esquiaba Bárcenas, la mano con que Urdangarín jugaba al balonmano o la mano del rey, quien con una mano le echaba una mano a su hija en su aventura inmobiliaria y con la otra mano les echaba otra mano a los albañiles en la reforma del chalet de Corinna. Son demasiadas manos, me parece a mí.

diumenge, 15 de setembre del 2013

HISTORIETES DE L’AMPOSTA PROFUNDA V




Semblava que un acte con l’organització de la Via Catalana no havia de comportar anècdotes més allà de les relacionades amb els desplaçaments i la pròpia organització de la cadena humana.
La que us explicaré, encara que també té que veure amb la participació a la manifestació, es una mica inversemblant i surrealista.  
No sé si coneixeu a Anabel Marcos, una ampostina que és diputada al Parlament de Catalunya i que es va fer famosa arran d’una foto que li van fer mentre feia una becaineta en seu parlamentària.
Bé, un de l’organització em va dir que algú portava la foto de la diputada a la cadena i quan va interessar-se pel tema li van dir que com no havia pogut anar, era una forma de que hi fos present. Com conec força bé a qui m’ho va dir, m’ho vaig creure, però sembla ser que ella mateixa va confirmar-ho al seu compte de Facebook i un altre amic em va fer arribar una còpia de l’entrada. 

Vull recordar que son pare va ser cap de llista del PP a unes municipals a Amposta i ella mateixa va formar part d’aquella llista. Deu de ser un pecat de joventut...   

Qui si que hi va ser present a la manifestació va ser l’exalcalde Rojo y Gualdo. El vaig veure prop del pot amb una bandera (no sabria dir si estelada o no) Hi ha que veure com canvien les persones! La de dalt i la de baix... Per aquells que encara no ho sàpiguen, Rojo y Gualdo ha estat tota la vida del Real Madrid, la qual cosa per a mi és incompatible amb la independència de Catalunya. És cert que, de vegades, quan parlo d’aquest tema, trobo gent que opinen el contrari, però jo els hi faria una seriosa reflexió: Està entre els valors del Madrid l’estima a Catalunya i el poble català? Si em responeu que sí, voldria ni que fos una petita prova i si és que no, llavors... Vosaltres mateixos.

La tercera cosa que us vull explicar no té res que veure amb els actes de la Diada, però em va semblar tan grossa que no puc d’estar-me de contar-la.
Hi ha un pagès (perdó un empresari del sector de l’arròs, al menys ell s’ho deu de pensar així) que paga els seus treballadors a 10 euros... L’hora? No, el dia!!! I els hi complementa el sou amb tomàquets, pebrots i altres productes de l’hort. No ho sé del cert, però tot em fa pensar que deuen de ser els del destrio, aquells que no són aptes per a vendre al majorista. Evidentment, els treballadors es queixen i li diuen que volen cobrar més i en diners, ja que ells han de pagar el lloguer del seu habitatge, l’electricitat, l’aigua, els llibres i material escolar dels seus fills...
Hi ha que veure com se’n aprofiten alguns de la manca de recursos que tenen els altres!    

LA FOTO DEL DIA 15-09-2013

Prop de casa algú va fer aquesta pintada. Mai n'havia vist cap de tan "cutre".

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. ACTUACIÓ PARC DELS XIRIBECS II