Desgraciadament l’economia catalana depèn
massa de l’espanyola. Això condiciona totes les polítiques que pot emprendre el
govern de Catalunya dintre del marc estatutari.
Però de fet, Mas, en pocs dies celebra dos
aniversaris: el del primer govern i el del segon.
Després d’una etapa de governs nacionalistes i
d’esquerres, tal com es va qualificar els governs d’entesa entre PSC, ERC i
ICV-EUA, el primer sota la presidència de Pasqual Maragall i el segon amb José
Montilla com a President de la Generalitat, l’any 2010 CiU va recuperar el
govern sense la còmoda majoria que li donaven les enquestes. Per tant, Mas va
haver d’afrontar el govern en minoria i condicionat als pactes de legislatura
que podia subscriure amb els partits de l’oposició. Aquesta va ser la dinàmica
fins l’11 de setembre de 2012. L’èxit de la manifestació de la Diada convocada
per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ser tan gran que Mas es va
envalentir. Va deixar enrere la vella reivindicació d’un pacte fiscal amb
Espanya i va abraçar la fe del independentisme militant. Es va creure un messies
salvador i va convocar eleccions quan encara no s’havia arribat a la meitat
de legislatura, amb la intenció de, ara sí, guanyar per majoria absoluta i
portar a terme les seves polítiques. El que no sabrem mai és si Mas hagués
guanyat sense necessitar suports de ningú, s’hauria atrevit a tirar endavant el
procés sobiranista. Voleu la meva opinió? Crec que no, ja que, si ara està
condicionat per ERC, llavors ho hauria estat pel seu soci UDC i ja coneixem que
opina sobre el tema Josep Antoni Duran i Lleida sobre les relacions Catalunya-Espanya.
Però tal com s’ha dit en infinitat de vegades,
a l’hora de triar, els votants que sé sentien independentistes, van votar l’original
(ERC) en lloc de la imitació que suposava CiU. En aquell moment, si Mas
no s’hagués cregut una figura messiànica, hauria dimitit sense esperar que els
seu partit l’hagués fet recapacitar. Però Mas té un ego massa apujat (mamat
dintre del partit des de molt jove) i, a
sobre sé sap adaptar a qualsevol situació, encara que sigui deixant enrere els
seus principis més elementals. Ara que està de viatge a la Índia ha dit que s’inspira
en Gandhi... Igualet...
Però quan s’arriba a un compromís s’ha de
mirar de complir o argumentar molt bé el motiu pel qual s’ha abandonat la idea.
Però des de el primer dia, ERC li ha posat molt difícil a Mas. Com diu la dita:
caixa o faixa. És a dir, o es comprometia a fer una consulta sobiranista
qualsevol preu o no tenia el suport dels republicans, la qual cosa
hauria creat una situació d’impossibilitat de govern.
Mai un govern de Catalunya havia estat tan
segrestat pel seus socis de govern. Ni en el temps del tripartit! Entre ERC i
l’ANC, marquen l’agenda de Mas, encara que ell, públicament no ho reconegui. Si
llegim la premsa, sobre tot diaris com el Punt Avui, ens en adonarem que l’únic
objectiu de la legislatura és la consulta i tot el que se’n deriva d’ella:
data, pregunta...
El 2013 ha estat un any sense pressupostos. Es van
d’haver de prorrogar els del 2012, però també es van traslladar les retallades.
I els del 2014 ja han estat qualificats pels sindicats i alguns partits de
l’oposició com d’antisocials. Per
exemple, en temes d’educació, la fundació Jaume Bofill, tot un referent a
Catalunya en temes educatius, ja es va pronunciar sobre el tema i posava en
qüestió el model català al preguntar-se quina necessitat hi ha de destinar els
mateixos diners per alumne a una escola d’una zona benestant d’una ciutat i a
un col·legi d’un barri on hi viuen majoritàriament treballadors, molts d’ells
aturats de llarga duració.
Una altra anomalia és que el soci de govern de
Mas, l’Oriol Junqueras tingui l’status de cap de l’oposició. Aquest fet ha estat
denunciat pel PSC sense que s’hagi atès la petició i ara es vol portar al TC.
Algú coneix quines polítiques de foment de
l’ocupació ha portat a terme el govern català? Des del meu punt de vista, igual
un govern com l’altre estan fent el mateix a l’hora d’afrontar la crisi
econòmica o l’estafa tal com la denominen els ecosocialistes: Esperar que passi el temps el més aviat
possible a veure si s’arregla sense haver de fer-hi res.
Tornant als pressupostos per al 2014, sembla
ser que el propi Conseller d’Economia i Finances ha acabat reconeixen que no sé
sap d’on sortiran els ingressos que hi figuren, ja que una part importat es
supedita a la venda d’immobles que ara es destinen a lloguer social.
Tal com vaig escoltar l’altre dia: Potser
Catalunya en un futur serà independent, però haurà de viure de lloguer ja que
s’haurà venut tot el patrimoni.
