+ BENEFICIS DE LES EMPRESES = + POBRESA DE LES FAMÍLIES

Sovint llegeixo al diari que les principals empreses espanyoles han tingut més beneficis que l’any precedent. Aquests beneficis es mesures en percentatges. Així, la darrera en anunciar-ho ha estat Gas Natural amb un 0,3%. Un percentatge pírric, sí, però que només fa que sumar-se als beneficis que ha anat obtenint en exercicis anteriors.

És evident que els accionistes de les empreses (la majoria bancs, elèctriques i d’altres grans empreses que solen cotitzar al Ibex 35 de la Borsa Espanyola) exigeixen als consells d’administració de cadascuna d’elles l’obtenció de més i més beneficis per tal d’incrementar la seva revalorització que és, en aquest cas, sinònim de riquesa.

Però en aquests temps, és necessari que les empreses hagin de tenir cada vegada més beneficis? Evidentment que no, però l’enorme voràgine dels seus dirigents incrementada per l’obligació que tenen de presentar millors resultats davant les assemblees generals d’accionistes, fa que millorar resultats respecte als exercicis precedents s’acabi convertit en una necessitat imperiosa, quasi en una obligació.  

Hi ha una màxima en economia que diu: l’economia ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Per tant, si les grans empreses tenen beneficis, per lògica hi haurà qui tindrà pèrdues. I normalment la corda sempre es trenca pel costat del més feble, es a dir, pel d’aquell individu al que li abaixen el sou i veu com s’incrementen els preus dels bens i serveis que adquireix: llum, aigua, transport, seguretat social, cistella de la compra...

Aquest fet fa que la capacitat d’estalvi de les famílies sigui cada cop menor i, per tant, de mica en mica s’aproximi al llindar de la pobresa: A més beneficis, més riquesa per alguns i més pobresa per a la majoria.

La vida està plena d’exemples que demostren en fets el que estic dient. Imagineu-vos un matrimoni de jubilats que estiguin de lloguer i que només un dels dos cobri la prestació per jubilació, un fet molt freqüent, ja que fins només fa unes dècades la dona no treballava i solia estar-se a casa per a cuidar els seus fills i a les persones grans que hi vivien.

La pensió mínima de jubilació amb cònjuge a càrrec està pels 780 euros al mes. Amb els darrers increments de la tarifa de la llum, només per aquest concepte pagaran uns 300 euros cada dos mesos, a part de les altres despeses fixes: lloguer, aigua, gas, telèfon... I evidentment menjar, vestir i cobrir altres despeses extraordinàries que puguin arribar.

Els hi queda alguna cosa per a donar als seus nets en dates especials com aniversaris, Reis, festes majors, etcètera? Segur que sí, però cada cop menys.  

I podria continuar posant exemples, però segur que no t’explicaria res que tu no sàpigues.

DE JUSTÍCIA

Besalú: La placa recorda el seu passat sefardita. 

Escoltava l’altre matí a TV3 que Espanya vol retornar-los la nacionalitat als jueus sefardites que van ser expulsats a finals del segle XV. Per aconseguir-la, evidentment, hauran de demostrar les seves arrels espanyoles.

Molts d’aquest jueus sefardites van anar a parar a Turquia on han conservat l’idioma (castellà antic) i fins i tot la clau de les seves cases com una prova de propietat i, segurament, pensant que algun dia hi podrien retornar i recuperar la seva casa.

A finals del segle passat vaig poder conèixer a un d’aquest jueus sefardites descendents del que van establir-se a Turquia. Després de tenir algun negoci propi, va treballar de guia a Istanbul ensenyant els llocs més emblemàtics de la ciutat als turistes espanyols.

Aquest jueu es deia Elias que com tots sabeu és un nom bíblic i molt popular entre els jueus; el seu cognom era Khoen, una transformació de Cohen, que indica que pertanyia a una de les millors famílies entre els de la seva casta i, segons sembla, els seus orígens es situaven a Toledo, una de les ciutats espanyoles on la colònia del sefardita era més important. 

Abans del jueus sefardites també van tenir l’oportunitat de recuperar la nacionalitat espanyola els fills dels combatents republicans espanyols que van d’haver d’exiliar-se a països com França i als que Franco els va privar per haver lluitat en contra seva. 

Dels dos fills de mon tio Leonardo, un d’ells, Gerard, la va voler recuperar. Entre la documentació que li van demanar hi havia els certificats de naixement dels seus pares ja que, en aquest cas tots dos progenitors eren espanyols (o catalans si voleu): mentre mon tio era de la Galera (el Montsià), la seva dona Rosita era filla del Port de la Selva (l’Alt Empordà)

Mon cosí va dir al consolat que aquests certificats no els podia aportar perquè s’havien cremat a la guerra. Quan m’ho va dir a mi, li vaig dir que no, al menys el de la Galera, ja que moltes vegades havia demanat certificats per a tramitar pensions de jubilació de treballadors d’aquí que havien fer campanyes d’arròs i verema França. Em va preguntar si me’n podia encarregar i li vaig respondre que sí.  

El de la Galera el vaig obtenir molt ràpid. De fet, al dia següent de demanar-lo per correu electrònic, el secretari de l’ajuntament ja me’n va portar al meu lloc de treball. El del Port de la Selva em va trigar una mica més, però al cap d’unes setmanes els hi vaig poder remetre al meu cosí. Al cap d’un temps, Gerard em va mostrar el seu passaport espanyol i em va fer la següent pregunta:

-Saps que va ser el que més em va costar?

Davant la meva resposta negativa, em va dir:

-Demostrar quer era francès.

Sembla ser que amb la carta d’identitat francesa i el certificat de naixement, les autoritats consulars espanyoles no en tenien prou

.    

Dit això, crec que també seria de justícia atorgar-los la nacionalitat espanyola a tots aquells ciutadans del Sàhara Espanyol i que ara mateix estan en una espècie de terra de ningú, principalment, els que han immigrats cap aquí buscant un treball, com Mohamed.

Mohamed treballa d’escombraire per a l’Ajuntament de Tortosa i viu molt prop del meu centre de treball. És molt bona persona i sempre que el veig li dono la ma, encara que hi ha vegades que em dona el colze per a evitar donar-me la ma amb el guant brut com porta. D’altres cops es treu el guant.

Aquests casos els veig molt més complicats perquè els sahrauís mai han gaudit de la nacionalitat espanyola i, segurament, suposaria que la majoria dels que avui viuen en campaments dispersos pel desert volguessin establir-se a Espanya per allunyar-se de les penúries quotidianes que pateixen.      

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. BEL II

Adiós a El Intermedio ?

Lara y Wyoming ¿quien ganará el pulso?
 
El régimen español PP-PSOE está muy atemorizado por lo que prevé una debacle electoral el 25-M y en un acto muy característico de este tipo de circunstancias históricas, ha empezado ya a “fusilar” a sus “generales” disidentes: el primero ha sido el periodista Pedro Jota Ramírez, en lo que supone un “aviso” para la tripulación de ese “buque insignia” que era el diario “El Mundo”. Otros generales, como Jaime Mayor Oreja, han preferido el “suicidio” y se han descabalgado de las listas europeas. También coroneles con galones como Vidal Quadras han dado su salto a “Vox”, la formación que pretende sustituir al PP a corto y medio plazo. Incluso el general en jefe, ya retirado, José María Aznar, ha preferido replegarse a sus cuarteles de invierno en Marbella, tras airearse los emails que su hijo enviaba a Blesa con su consentimiento y que él mismo reconoció también haber enviado a los Museos del Prado y Thyssen, a la Residencia de Estudiantes y a la Fundación Lorca. El problema del régimen es que está soltando sus lastres más caros a toda velocidad y le falta tiempo: “Espía en el Congreso” ha podido saber que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, encargada de estos “menesteres” internos, está negociando con el editor José Manuel Lara, propietario del diario “La Razón” (PP), el diario “Avui” (CiU) y de la cadena de televisión “La Sexta” (PSOE), la interrupción de los programas de José Miguel Monzón Navarro, más conocido como “El Gran Wyoming“. El precio será alto: la previsible caída en audiencia de La Sexta y el descenso de ingresos que supondrá desprenderse de su figura más emblemática y popular va a ser compensado con la concesión de los trenes de alta velocidad (AVE) a una empresa del propioLara: Veloi Rail, perteneciente al Grupo Hemisferio, que obtendría un negocio que el sector estima en 1900 millones de euros.
 
El Foro del Transporte y el Ferrocarril (FTF), que reúne a expertos y trabajadores del sector, ha desvelado que “la primera licencia “habilitante” y posterior adjudicación de una línea Madrid-Barcelona al Grupo Hemisferio del editor José Manuel Lara, forma parte del cesto de negociaciones en curso entre Gobierno-Generalidad. Posteriormente, la alianza Comsa-Sncf operaría bajo la fórmula low-cost entre Madrid y Barcelona, con los trenes duplex de la operadora pública francesa, desplazando ambas a Renfe Operadora del codiciado corredor noreste”.
FTF atribuye al presidente de Gobierno, Mariano Rajoy, el principal apoyo a Lara “para convertirse en la primera operadora privada de alta velocidad al disponer ya de una autorización ferroviaria y a la espera de un “título habilitante”, en léxico del ministerio”. Según esta fuente, la propia ministra de Fomento, Ana Pastor, no estaría dispuesta a entrar en batalla con su jefe, ni tampoco el titular de Economía, Luis de Guindos, ni de Hacienda,Cristóbal Montoro. Enigmáticamente, FTF sugiere que “el prohombre del grupo editorial le ha recordado a Rajoy los apoyos mediáticos que recibe del grupo, aunque de no todos los componentes del grupo, haciendo hincapié en que es el único bastión que defiende a capa y espada al gobierno. Rajoy lo sabe y por ello, pero no solo por ello, es el promotor de esta candidatura”. Funcionarios de Moncloa con acceso a la documentación del concurso público y las negociaciones han hecho saber a “Espía en el Congreso” que “Lara está jugando fuerte con Soraya y con la cabeza de Wyoming: o le dan los trenes o Monzón dará más caña“.
 
Apezarena tiene constancia de las presiones del Gobierno
El periodista José Apezarena, con buenas fuentes en el Gobierno tras su marcha de la Cadena Cope, ha detectado como Rajoy y Soraya quieren cortarle la lengua a Wyoming a toda costa: “Directivos del Grupo Atresmedia han planteado la posibilidad de retirar de la parrilla de la Sexta el programa ‘El Intermedio’. El Gobierno del Partido Popular presiona a la compañía de Silvio González por lo que consideran un formato incómodo y, en ocasiones, ofensivo”.
Para el Gobierno, el problema no es ‘Al rojo vivo’, la tertulia de Antonio García Ferreras. Ni tampoco es ‘Más vale tarde’, el formato de Mamen Mendizábal. Tampoco les provoca especial malestar ‘La Sexta Noche’, en el ‘prime time’ de los sábados. El principal problema para Moncloa y para el PP es uno: ‘El Intermedio’ de Wyoming. “Las presiones son terroríficas”, asegura un alto directivo de la compañía. En los despachos de San Sebastián de los Reyes son conscientes de que Moncloa y Génova se sienten especialmente incómodos con algunos formatos de la Sexta.
 
Las sornas de Wyoming no hacen reír a Rajoy
El principal problema para Moncloa y para el PP de cara a las elecciones del 25-M es uno: Wyoming. Y él ve venir el golpe con resignación: “No he oído nada, pero imagino que sí porque esta gente a la que nos dirigimos es rencorosa y traicionera, por eso nos cae tan mal. Este es su programa de gestión. Ellos se venden como grandes gestores, hunden las empresas publicas y, una vez que las han hundido deliberadamente, dicen ‘¿ven? son una mierda, no son rentables y no sirven a nadie’. Una vez que están en ese estado, dicen ‘lo mejor seria deshacerse de ellas o venderlas. Yo trabaje en Telemadrid, muchos días mi programa era líder de audiencia. Pero es que la media de la cadena era un 12%. Desde la llegada de estos señores, baja a un 4% y, entonces, la cierran y echan a todo cristo menos a los directivos.  Me han echado de todas las cadenas en las que he trabajado y siempre por el mismo motivo, por ser crítico con el que manda”.
 
Quieren ver a Wyoming postrado
Y al periodista Enrique Clemente le ha desvelado el contenido de su libro “No estamos locos“: “Los auténticos antisistema no son los que calzan rastas y queman una papelera sino los que nos gobiernan. Hasta que la gente no tome conciencia de que les importamos un carajo (el régimen) no se va a mover. Lo están haciendo de una forma soterrada, con lo que llaman externalizaciones, gestión. Lo van haciendo poco a poco, dando pasitos, convenciendo a la gente de que es necesario. Y hasta cierto punto comprando a la gente”.
Y concluye: “Yo estuve en una universidad con Franco que era gratis. Lo que no puede ocurrir es que en una dictadura fascista la gente pueda ir a la universidad y en una democracia no. Hasta ahí no podemos llegar, ya está bien. Y de esto son responsables unos señores sí y otros no. Pero si hicieran lo mismo, por supuesto. Si el PSOE se dedica a hundir la sanidad pública por supuesto que me cago en todos sus muertos. No tengo ningún familiar ahí metido”.