Les temporades en les que el Barça no
va del tot bé, la moral dels socis i aficionats dibuixa una espècie de
gràfica coincidint els pics més alts amb les victòries contundents o de
prestigi i els més baixos amb les derrotes i partits menys convincents.
Després d’una primera volta pràcticament
immaculada i on es va assolir el títol honorífic de campions d’hivern
(un títol que no serveix per a res), la segona volta ha estat, fins ara,
un desastre. Què podria haver estat pitjor? Segur, però perdre contra el
València a casa, contra la Reial Societat i el Valladolid (un equip en
situació de descens) i, tractant-se com és tracta del Barça, no es pot
qualificar d’una altra manera.
El partit contra el Manchester City va
ser prou acceptable, però està clar que el joc del Barça està lluny d’aquell
futbol que ens va enlluernar durant uns anys. Ara bé, recordem el que dèiem
llavors: gaudim ara que això no pot durar sempre.
Ahir el Barça va guanyar de forma contundent
a l’Osasuna de Pamplona. Un 7-0 és un d’aquells resultats que només es
dóna 1 cop o dos durant la temporada (i hi ha anys que ni això) Però no
ens enganyem, era l’Osasuna. No era ni el Madrid ni l’Atlético, ni cap
dels equips punters del futbol. Per tant, pensar ara que diumenge contra
el Madrid s’anirà amb molta moral i que es podrà retallar la diferència
que ara és de 4 punts, és com explicar el conte de la lletera.
Les lligues es guanyen o es perden als
camps petits, contra rivals que, sovint es juguen els descens. Fixeu-vos
sinó en la situació actual. El Madrid, tot i perdre al camp del Barça i
a casa contra l’Atlètico a la primera volta, està líder i, sense mostrar
un joc convincent, ara mateix, és el màxim favorit per a guanyar la lliga
actual, ja que s’ha mostrat l’equip més regular.
Al partit de diumenge s’hi juga molt
més el Barça que el Madrid. Si el Barça perd, es situaria a 7 punts molt
difícils de remuntar, en canvi, si guanya, el Madrid encara aniria per
davant i tal vegada líder en funció del resultat del seu rival de la capital.
A hores d’ara no estic gens convençut
de que el Barça pugui guanyar al Santiago Bernabeu. La defensa del Barça
s’ha mostrat, fins ara, com una de les línies més febles de l’equip (tot
i ser un dels equips menys golejats) Aquí el mèrit sé li hauria d’atorgar
a Víctor Valdes, un porter que se’n anirà del club al final de la temporada.
La defensa no dóna la tranquil·litat suficient que et faci pensar que Ronaldo,
Benzema i companyia topin en un mur infranquejable i molt difícil de superar,
perquè fins ara no ha estat així. Les freqüents badades a l’àrea, sobre
tot a pilota parada (corners i faltes) no presagien un partit plàcid. Evidentment
voldria equivocar-me, però em decanto que tinc moltes més possibilitats
d’encertar-ho que d’errar-ho.
Què cal confiar amb Messi? Sí, es clar...
Però per unes circumstàncies o per altres, l’argentí tampoc està al nivell
dels anys precedents. És cert que ahir va marcar un triple que l’ha
convertit en el màxim golejador del Barça de tots els temps superant a
Alcántara, un jugador de la dècada dels anys 20. Però això només queda
per a l’estadística.
Els 7 gols marcats, el triple de Messi,
al final només són 3 punts, els mateixos que va obtenir el Madrid
al camp del Màlaga dissabte on va guanyar per un raquític 0-1 o els que
va aconseguir l’Atlético guanyant a l’Espanyol per 1-0.
