dissabte, 19 d’abril del 2014

ETXACARRI ARANATZ, L’ARENYS DE MUNT CATALÀ

En aquest poble navarrès de nom impronunciable i situat tocant el País Basc, va celebrar diumenge passat una consulta similar a les que es van fer a Catalunya i que van començar per Arenys de Munt. La pregunta era clara i concisa. Es preguntava si es volia forma part d’una Euskal Herria independent. Ja sabeu que Euskal Herria compren els territoris bascos històrics, inclosos els que depenen jurídicament de Navarra.
El poble té, aproximadament, uns 2.500 habitants i es permetia votar a partir del 16 (tal i com es va fer aquí) Al final van ser 851 els que van dipositar a l’urna la seva papereta i d’aquests 804 hi van votar a favor. Durant la jornada hi van haver observadors internacionals i també l’alcalde d’Arenys de Munt.
Aquest fet pot, perfectament, crear una reacció en cadena y provocar que molts d’altres pobles navarresos i bascs convoquin consultes d’autodeterminació.
Pot passar (i per què no?) que el País Basc visqui dintre d’uns mesos una situació semblant a la catalana amb un procés obert per a independitzar-se de Catalunya. Recordem que el Lendhakari Ibarreche ja ho va voler intentar fa uns anys i tal com passa ara a Catalunya, la caverna el va voler criminalitzar. Llavors, el partits que la premsa afí al PP anomena constitucionalistes (PP i PSOE) van il·legalitzar Herri Batasuna (el màxim exponent de l’esquerra aberzale) per afavorir un pacte entre tots dos països, ja que els votants del partit il·legalitzat no van acudir a les urnes.
Fins aquí la realitat i ara ve la ficció. Us imagineu que en un moment donat els dos processos secessionistes caminessin a la par? Si, sobre tot el PP, però també el PSOE, ja tenen un gran maldecap amb el que passa a Catalunya, dos fronts oberts dels dos màxims exponents de les nacionalitats històriques espanyoles, podria deriva en una situació difícilment controlable.
Llàstima que no s’haguessin posat d’acord des d’un primer moment. Però també cal analitzar en deteniment quin ha estat el desencadenant del procés català, així com la situació basca amb la influència de l’entorn de la banda terrorista ETA. Si ho fem, ens fixarem que els desencadenants són molt diferents i mentre el País Basc, des de fa dècades, s’ha mostrat més obertament independentista, Catalunya, governada majoritàriament per CiU, sempre ha preferit tenir un encaix econòmic amb Espanya recolzant l’empresariat català abans que enfrontar-se políticament amb el govern central.
La resta de la història, molt més recent, imagino que ja la teniu ben present i que no cal incidir més en ella.      

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. L'OLIVERA DEL CATXO I D'ALTRES OLIVERES DE LA SÉNIA II















RESPOSTA DE L'EXECUTIVA DEL PSC D'AMPOSTA AL SETMANARI L'EBRE

Ara, la renovació implica manca d’experiència ?

És el que s’interpreta del semàfor ambre, posat de forma frívola, al candidat escollit per les properes Municipals, gairebé per unanimitat, per l’assemblea de militants i simpatitzants del PSC d’Amposta. Contrasta el semàfor amb el tractament respectuós de la majoria de mitjans de comunicació i del propi Setmanari la l’Ebre en les pàgines interiors. Aprofitem per agrair el tractament impecable amb el que tots ells han reproduït aquesta decisió dels socialistes ampostins.
Ens preguntem si aquesta valentia demostrada pel “semaforer” de la veu de l’Ebre acarnissant-se contra el candidat del PSC, la tindrà també en l’anunci d’altres candidats que portaran 28 anys presentant-se en unes llistes municipals, o potser respon als dictats d’algun dirigent polític republicà local que uns dies abans havia expressat amb paraules calcades aquesta desqualificació gratuïta i tant desafortunada.
Menys frivolitat i més solvència professional, tant de portes cap a fora com de portes cap a dins. Que si s’entén per renovació estrictament gent jove, molts  dels que treuen pit, haurien d'acotxar el cap....
Executiva del PSC d’Amposta

LES FOTOS DEL DIA. EL POBLE DE LES XIQUES GUAPES