En aquest poble navarrès de nom impronunciable
i situat tocant el País Basc, va celebrar diumenge passat una consulta
similar a les que es van fer a Catalunya i que van començar per Arenys
de Munt. La pregunta era clara i concisa. Es preguntava si es volia forma
part d’una Euskal Herria independent. Ja sabeu que Euskal Herria compren
els territoris bascos històrics, inclosos els que depenen jurídicament
de Navarra.
El poble té, aproximadament, uns 2.500
habitants i es permetia votar a partir del 16 (tal i com es va fer aquí)
Al final van ser 851 els que van dipositar a l’urna la seva papereta i
d’aquests 804 hi van votar a favor. Durant la jornada hi van haver observadors
internacionals i també l’alcalde d’Arenys de Munt.
Aquest fet pot, perfectament, crear una
reacció en cadena y provocar que molts d’altres pobles navarresos i bascs
convoquin consultes d’autodeterminació.
Pot passar (i per què no?) que el País
Basc visqui dintre d’uns mesos una situació semblant a la catalana amb
un procés obert per a independitzar-se de Catalunya. Recordem que el Lendhakari
Ibarreche ja ho va voler intentar fa uns anys i tal com passa ara a Catalunya,
la caverna el va voler criminalitzar. Llavors, el partits que la premsa
afí al PP anomena constitucionalistes (PP i PSOE) van il·legalitzar Herri
Batasuna (el màxim exponent de l’esquerra aberzale) per afavorir un pacte
entre tots dos països, ja que els votants del partit il·legalitzat no van
acudir a les urnes.
Fins aquí la realitat i ara ve la ficció.
Us imagineu que en un moment donat els dos processos secessionistes caminessin
a la par? Si, sobre tot el PP, però també el PSOE, ja tenen un gran maldecap
amb el que passa a Catalunya, dos fronts oberts dels dos màxims exponents
de les nacionalitats històriques espanyoles, podria deriva en una situació
difícilment controlable.
Llàstima que no s’haguessin posat d’acord
des d’un primer moment. Però també cal analitzar en deteniment quin ha
estat el desencadenant del procés català, així com la situació basca amb
la influència de l’entorn de la banda terrorista ETA. Si ho fem, ens fixarem
que els desencadenants són molt diferents i mentre el País Basc, des de
fa dècades, s’ha mostrat més obertament independentista, Catalunya, governada
majoritàriament per CiU, sempre ha preferit tenir un encaix econòmic amb
Espanya recolzant l’empresariat català abans que enfrontar-se políticament
amb el govern central.
La resta de la història, molt més recent,
imagino que ja la teniu ben present i que no cal incidir més en ella.
.jpg)
