Joan Aregio, director general del departament
d’Empresa i Ocupació i, per tant, ma dreta de Felip Puig, fa anys que
em cau malament. Des dels temps en que va ser president de la Diputació
de Tarragona, on s’havia de promocionar per a ser alcalde de Tarragona
en substitució de Joan Miquel Nadal. Amb la victòria de Mas l’any 2010,
Aregio va ser director general de Transit tot i els seus escassos coneixements
(i que consti que no ho dic jo, ho diu la Viquipèdia)
Aregio és el típic convergent a qui van
engreixar per a que pogués fer carrera política, però sembla que degut
a les seves limitacions l’han hagut de reciclar fent càrrecs menors.
Com sabeu, el passat 29 es va fer pública
l’Enquesta de Població Activa, més coneguda per les seves sigles, l’EPA.
Mentre els polítics de Madrid i Barcelona es mostraven satisfets (què dic
satisfets, més que satisfets) pels resultats, el tècnics, els que de veritat
n’entenen, els que s’han estudiat els resultats i no s’han limitat a
destacar allò que els hi han dit els seus assessors, els que són imparcials,
segueixen veient més ombres que llums.
El director general d’Empresa i ocupació
va comparar l’estat de l’ocupació a Catalunya com un malalt que ja
havia deixat la UCI i que l’havien posat a planta i que més tard ja l’havien
donat l’alta i havia pogut marxar a casa... Això sí, encara no està per
a poder córrer maratons... Només faltaria! O ens prenen per babaus
o, directament se’ns en foten a la cara!
I a què venia tota aquesta eufòria? Per
què el nombre d’aturats a Catalunya havia baixat respecte a l’anterior
EPA. Malgrat tot la xifra d’aturats encara és molt alta: del 23,8%.
La veritat és que per als que no som
entesos en la matèria, interpretar els dades és una mica feixuc, però els
comentaris que es poden llegir, ja sigui a les pàgines del diari o a Internet,
expliquen clarament quina és la situació. Bàsicament, el nombre de desocupats
baixen perquè hi ha una disminució de la població activa, es a dir, molts
opten per marxar (ja siguin emigrants que van venir a Espanya durant els
anys de la bombolla immobiliària, ja siguin d’aquí, sobre tot els joves,
que opten per buscar feina a l’estranger)
Altres dades significatives és que encara
es destrueix ocupació o que en 1 de cada 8 famílies, tots els seus membres
estan a l’atur.
Una dada més encara que no formi part
de l’EPA és que a les cues de Càritas ja hi ha més gent d’aquí que estrangers.
Sembla que tothom es conscient que la
recuperació de llocs de treball encara trigarà anys i que mentre, els que
es creen, són precaris i temporals. Sembla que allò d’una feina fixa ja
ha passat a millor vida.
Una de les coses que vaig escolar a la
SER mentre comentaven l’EPA va ser que ara hi ha treballadors que
acudeixen a la feina a la feina malalts o que pateixen accidents de treball
i que, malgrat tot no agafen la baixa per por de perdre el seu lloc de
treball.
Tal com comentàvem l’altre dia, ara,
per part de les administracions, toca dir que l’economia es recupera.
I més si tenim en compte que tenim unes eleccions al voltar el cantó.
Tenen una importància relativa, però els partits que s’hi presenten, si
no guanyar, al menys esperen treure un bons resultats.
Però la realitat, el dia a dia, tots
ho sabem, és molt diferent.
