Entre tots els esports, el futbol és un
dels que més reticent és a l’hora de fer modificacions, ja sigui en les
pròpies regles que el regulen com l’aplicació de la tecnologia actual
per a dirimir els casos més polèmics. Diuen els defensors a ultrança d’aquesta
manera de pensar que es perdria l’essència del futbol i que la polèmica
que genera ajuda a la passió que es té per aquest esport.
Potser si, però és evident que, amb les
decisions errònies que es prenen, sempre van en contra d’un dels dos equips.
I això sempre és una injustícia. No em val que es digui que si l’àrbitre
se’n adona, després compensa, ni que s’equivoquen a favor o en contra
de tots dos equips...
Al mundial de Brasil (que aprofito per a
dir que l’estic seguit molt poc) hi ha dues novetats. La primera és l’ús
de les noves tecnologies per a dictaminar sobre els gols fantasma i, la
segona, és la possibilitat de fer temps morts quan la calor afecti als
jugadors. La primera és una mena d’ull de falcó que ja s’està usant al
tennis de fa molts d’anys.
Però, ¿no seria també aconsellable usar
la tecnologia per a poder sortir de dubtes a l’hora d’assenyalar o no
un penal o comprovar si hi ha hagut agressió en una determinada jugada
o només s’ha teatralitzat l’acció?
L’altre dia, un dels considerats millors
jugadors del mundial, l’holandès Roben (jugador del Bayer de Munic de
Pep Guardiola), va simular un penal que va donar la victòria a la seva
selecció. Com diria Joaquim Maria Puyal, Roben i va posar més pa que formatge
la qual cosa vol dir també la manca de fair play del jugador taronja.
En situacions paregudes, sinó ho fa l’àrbitre
durant el partit, ho hauria de fer la FIFA d’ofici, tal com ho ver en
el cas de Luis Suárez i la cèlebre mossegada que li va clavar al jugador
italià. Per a mi, tan punible és una acció com l’altra. La manca d’esportivitats
és, en tots dos casos, més que evident.
