No vull dir que Víctor Valdés es mereixi
tot el que li està passant, però esta clar que la seva sortida del Barça
va ser del tot desafortunada.
Començaré dient que sempre vaig defensar
Valdés. D’això en poden donar fe els meus fills amb els qui em discutia
sovint. Fins i tot durant l’època en que Van Gaal el va apartar de l’equip
el vaig defensar, ja que considerava (i considero) que un porter ha de
tenir caràcter i més quan és un crio, tal i com ho era Víctor en
aquella època.
Jo em posava a la seva pell. Imagineu-vos.
Un jovenet de sobte es trobava sent titular d’un dels millors equips del
món, ple d’estrelles, de jugadors consolidats i alguns veterans. Penseu
que sense tenir caràcter hauria pogut triomfar al Barça? Definitivament
crec que no. Al Barça va créixer com a jugador, encara que dubto que ho
fes com a home, al menys en la mateixa proporció.
La sortida del Barça no va ser elegant.
Víctor va decidir abandonar el club quan estava considerat un dels millors
porters del món, a la mateixa alçada que Iker Casillas. I segurament va
decidir marxar atret pels cant de sirena que li arribaven des del Principat
de Mònaco. Però va preferir callar-ho. Només va dir que en acabar la temporada
2013-2014 abandonaria el club. El seu destí era una incògnita.
Pràcticament no es va acomiadar. De l’afició
que tant l’havia aplaudit, segur que no. I va marxar per la porta del
darrere quan ho hauria pogut fer amb tots els honors que, de ben segur,
es mereixia.
En una jugada tan fortuïta com ximple,
Víctor es va lesionar de gravetat. Una d’aquelles lesions que t’aparten
dels camps durant bastants de mesos. Però Víctor devia d’estar tranquil
i confiat. Confiat en que el Mònaco, malgrat tot, complís el contracte
i el fitxes.
Però en arribar l’hora, no ho va fer.
Com sabeu, tots els esportistes quan fitxen per un nou club, passen una
revisió mèdica i, es clar, Valdés no la va passar. Cóm ho havia de fer
si està lesionat? I aquesta ha estat l’excusa per a dir, ara, que no el
volen.
Estic convençut de que si les formes
de Víctor haguessin estat diferents, es a dir, si hagués estat molt més
elegant a l’hora de marxar, el Barça li hagués dit de tornar al club.
Això sí, potser li hauria fet un contracte a la baixa, però s’hauria pogut
jubilar portant els colors del seu club de tota la vida.
Ara no ho faran. A Masip sé li ha fet
fitxa del primer equip i amb Ter Stegen i Bravo, la porteria del Barça
sembla més ben coberta que mai.
El Mònaco ha barrat la porta a Víctor
i el Barça no li obrirà; segur que ell tampoc es rebaixaria a demanar-ho.
Té massa caràcter i, sovint, tenir massa d’alguna cosa és mer perjudicial
que beneficiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada