http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Gran
I per cert. Macià s'escriu amb 'C', no amb 'S'.
diumenge, 6 de juliol del 2014
LES FOTOS DEL DIA 6-07-2014
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Gran
NI UN PAS ENRERE
L’únic candidat a dirigir el PSC Miquel
Iceta ja ha anunciat que no canviarà res de l’estratègia seguida en temps
de Pere Navarro.
Per tant, queda clar (o això sembla)
que no farà cap gest de cara els militants crítics per mirar d’integrar-los
al nou projecte.
Li vaig escoltar dir a Iceta que està
a favor de la consulta i que per això, el PSC votarà al Parlament la llei
catalana de consultes, però en contra del referèndum que vol organitzar
la Generalitat de Catalunya per al proper 9 de novembre. També va dir Iceta
que el PSC no pot incomplir el que s’acorda als congressos i es porta
als programes electorals...
Sobre aquest referèndum, el futur Primer
Secretari del PSC , opina que no es farà i que Mas, finalment, haurà d’avançar
les eleccions que, si es té en compte el que diu el líder convergent, haurien
de ser plebiscitàries, es a dir, els partits haurien de dir als seus programes
si són partidaris de la independència de Catalunya.
Mentre, els crítics (tret d’alguns com
Elena que han abandonat el PSC), esperen. Abans de prendre una decisió
definitiva sobre el seu futur, volen escoltar que diu Iceta durant el Congrés.
No obstant, sembla que aquest cap de setmana a Girona hi pot haver un altre
moviment secessionista. L’antiga guàrdia de Pasqual Maragall (els
Nadals, la Geli, Castells i companyia) sembla ser que no acaben de
veure que Elena pugui el líder que reagrupi a la dispersa família socialista.
Tampoc creuen que ho sigui l’Ernest Maragall i més si, com ha fet, s’ha
llençat als braços d’ERC.
Tots sabem que en política una cosa és
el que es diu i l’altra la que es fa. De demagògia se’n ha fet sempre
i sovint s’ha canviat de direcció quan el vehicle ja està en marxa. Què
a fet Convergència respecte al referèndum independentista? S’ha anat adaptat
al que exigien els ciutadans. O no?
El PSC se’n hauria pogut sortir molt
més ben parat si, des del principi, s’hagués mostrat d’acord amb el tema
de la consulta. I si tant clar tenen de que, al final no es farà, encara
més al meu favor, ja que haurien pogut mostrar-se a favor de que es fes,
amb la certesa que el resultat final seria ben diferent.
Des del meu punt de vista no van saber
portar el tema. S’hauria pogut acontentar a tothom sense agreujar a ningú.
El gran pecat de Navarro i els seus assessors (sempre he donat més la culpa
a aquests darrers que al l’exprimer secretari) va ser no haver sabut resoldre
la situació des d’un bon principi. Després, ja sé sap, la bola es va
fent gran i quan vols aturar-la ja no pots.
dissabte, 5 de juliol del 2014
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 5-07-2014
LES NOVES TECNOLOGIES DEL FUTBOL
Entre tots els esports, el futbol és un
dels que més reticent és a l’hora de fer modificacions, ja sigui en les
pròpies regles que el regulen com l’aplicació de la tecnologia actual
per a dirimir els casos més polèmics. Diuen els defensors a ultrança d’aquesta
manera de pensar que es perdria l’essència del futbol i que la polèmica
que genera ajuda a la passió que es té per aquest esport.
Potser si, però és evident que, amb les
decisions errònies que es prenen, sempre van en contra d’un dels dos equips.
I això sempre és una injustícia. No em val que es digui que si l’àrbitre
se’n adona, després compensa, ni que s’equivoquen a favor o en contra
de tots dos equips...
Al mundial de Brasil (que aprofito per a
dir que l’estic seguit molt poc) hi ha dues novetats. La primera és l’ús
de les noves tecnologies per a dictaminar sobre els gols fantasma i, la
segona, és la possibilitat de fer temps morts quan la calor afecti als
jugadors. La primera és una mena d’ull de falcó que ja s’està usant al
tennis de fa molts d’anys.
Però, ¿no seria també aconsellable usar
la tecnologia per a poder sortir de dubtes a l’hora d’assenyalar o no
un penal o comprovar si hi ha hagut agressió en una determinada jugada
o només s’ha teatralitzat l’acció?
L’altre dia, un dels considerats millors
jugadors del mundial, l’holandès Roben (jugador del Bayer de Munic de
Pep Guardiola), va simular un penal que va donar la victòria a la seva
selecció. Com diria Joaquim Maria Puyal, Roben i va posar més pa que formatge
la qual cosa vol dir també la manca de fair play del jugador taronja.
En situacions paregudes, sinó ho fa l’àrbitre
durant el partit, ho hauria de fer la FIFA d’ofici, tal com ho ver en
el cas de Luis Suárez i la cèlebre mossegada que li va clavar al jugador
italià. Per a mi, tan punible és una acció com l’altra. La manca d’esportivitats
és, en tots dos casos, més que evident.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)