dimarts, 8 de juliol del 2014
dilluns, 7 de juliol del 2014
L'AMPOSTA DESCONEGUDA. HOMENANTGE A LO TEIXIDOR
Vaig tenir l'honor d'assistir al seu homenatge poc temps abans de morir.
Per cert, fixeu-vos amb l'escut d'Amposta. Quan es va col·locar aquest pedestal, je no er oficial.
Una vergonya!
LA CAIXA CANVIA DE DIRECTOR GENERAL. ENS ESPERA ALGUN CANVI MÉS?
La setmana passada, Isidre Fainé,
president de la Caixa, va destituir al fins ara Director General Joan Maria
Nin i va nomenar para ocupar el càrrec a Gonzalo Gortázar. Sembla ser que
volen donar a l’entitat un nou rumb. Falta li fa!
És evident que en el temps, la Caixa
ha perdut tota l’essència de l’entitat que jo vaig conèixer quan
era jovenet.
Ja no demano que sigui fidel als seus
orígens, perquè s’ha d’adaptar necessàriament als nous temps, però l’esperit
hauria s’hauria d’haver conservat pràcticament intacte.
El qui com jo portin anys de clients
de la Caixa, de ben segur que estaran totalment d’acord amb mi que s’ha
despersonalitzat molt. Antigament la Caixa tenia aquell grau de proximitat
que en el temps ha anat a parar al poal de les escombraries.
Quan vaig obrir la meva primera llibreta
d’estalvis a l’oficina de Ferreries de Tortosa, amb una petita imposició
et regalaven un cinta de música per Nadal i un llibre per Sant Jordi. Després
depenia de la amistat que tinguessis amb el delegat per a que et donés
algun regal dels que, normalment, estaven destinats als bons clients. Com
que vaig tenir la sort de tenir molta amistat amb un d’ells, em va donar
làmines que vaig emmarcar, bolígrafs, un marc de fotos i, fins i tot, un
rellotge per a la meva dona. Avui en dia, com aquell que diu, no et donen
ni el bon dia.
Malgrat tot, aquest no ha estat el gran
canvi de la Caixa, però si una manera molt gràfica de demostrar-ho. El
canvi va començar, fins i tot, de que es convertís de caixa a banc (Caixabanc)
El gran canvi va ser quan poc a poc van
deixar de fer aquella atenció personalitzada que els va caracteritzar.
Encara recordo quan em feien enquestes telefòniques per a que valorés el
servei i l’atenció. Fa anys que no en fan o al menys no me’n fan a mi.
Una de les preguntes que em fan fer era sobre si quan entrava a l’oficina
em coneixien i es dirigien a mi pel meu nom.
La que havia estat la meva oficina fins
fa poc més d’un any la van tancar i la van ajuntar amb una altra, massificant
treballadors però també clients. A Amposta, de 5 oficines que hi havia
s’ha quedat amb 3.
Ara no és que no em coneixen ells, és
que jo tampoc els conec. De fet pràcticament ni em sona la cara, ja que
a molts els van canviant sovint d’oficina en oficina, sobre tot als que
van ocupar llocs de responsabilitat durant els anys que venien les preferents
als iaios.
Conec un cas (i us ho dic de debò, ja
que es tracta d’una persona molt propera), que li van posar els diners
a un producte sense previ ais. Quan ho va anar a esbrinar, l’empleada
no va poder trobar el contracte. A pesar que li van dir que ho mirarien,
mai va saber res més. Curiós, no?
Els treballadors més antics de la Caixa,
alguns d’ells jubilats, podrien donar testimoni del que estic dient i,
segurament encara us explicarien molts més casos. De vegades parlo amb
un que va ocupar un lloc de responsabilitat a una de les oficines de Tortosa.
Allí s’hi va passat tota la vida fins que es va jubilar. Va marxar molt
cremat!
Als treballadors cada vegada se’ls hi
exigia més per menys sou. No sé si ho sabeu, però els antics treballadors
cobren un bon sou (i quan dic bo vull dir molt bo!) Els d’ara segurament
no arriben ni al 50%. La resta se l’han de guanyar a base de vendre productes,
com per exemple assegurances. Més que banquers són comercials i així us
ho inculquen.
No sé si el canvi de director general
serà per a bé o encara s’anirà a pitjor. Conec clients de molts d’anys
que han cancel·lat els comptes i, lògicament, els han obert a una altra
entitat bancària. A hores d’ara encara no sé sap si serà per a be, però
si que demostra que s’estava molt cremat amb la Caixa. Intueixo que recuperar
tot els que s’ha perdut en aquests anys serà molt difícil.
LA ‘PENÚTIMA’ DE LA REFORMA DE L’IRPF
Diumenge em vaig assabentar que la fiscalitat
dels habitatges de segona ma passaria a ser 4 vegades superior a l’actual.
Realment no sé els que es pretén ni crec que ho sàpiguen els experts en
el tema.
Si el que vol el govern és donar sortida
als milers i milers d’habitatges nous que hi ha al mercat, la mesura seria
abaratir-los o bé que passessin a tenir una millor fiscalitat, podent-se
deduir a la declaració de la renda.
Cal recordar que ara mateix no és pot
deduir cap habitatge. Si aquest any heu fet la renda i l’any passat en
vàreu comprar un, ho heu pogut comprovar. Recordo que fa anys (bastants),
a part de la vivenda habitual, també es podia deduir la segona vivenda,
la que es destinava per a passar-hi els caps de setmana i estiuejar. Evidentment
la fiscalitat era més avantatjosa en el primer dels casos.
Què passarà si una persona té un habitatge
vell que vulgui vendre? Segurament ignorarà que haurà de pagar una quantitat
que por arribar a ser astronòmica a la renda. Per tant, si la ven
sense assessorament previ, quan vagi a fer la renda les primeres sensacions
seran les d’incredulitat i estupefacció. A partir d’aquí maleiran el
govern de torn.
Però pot ser que abans de vendre-la s’assessori
i acudeixi a un professional per a que li digui el que hauria de pagar.
Imagino que les sensacions seran les mateixes i, a partir d’aquí té dues
opcions: o augmentar el preu, la qual cosa desmotivarà el comprador que
en preus similars preferirà comprar un habitatge nou o bé conformar-se
i vendre i més si ho té que fer forçat per la seva situació econòmica.
Torno a dir que jo no acabo de veure
la veritable intenció del govern. La veus tu?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)