divendres, 8 d’agost del 2014

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES 8 (Primera part)

Resposta. La Secretaria de Comunicació d’ERC de Tortosa Cristina Girón publica un escrit a la Marfanta com a resposta a l’Alcalde de Tortosa Ferran Bel per l’acusació de pobresa intel·lectual que va fer als membres de l’oposició.  
La resposta de Cristina Girón em sembla adequada i oportuna, però... Sempre hi ha d’haver un però.
Vull recordar als republicans de Tortosa que van se ells els que van donar suport a Bel durant la primera legislatura, ajudant-lo així a fer-se gran i que tragués majoria absoluta a les passades municipals.
Per la foto, Cristina Girón m’ha semblat una persona jove i, segurament fa poc temps que està en política a diferència de mi, per exemple, que entre unes coses i altres ja porto quasi 40 anys. Per la qual cosa li vull explicar (per si els seus companys de partit no ho han fet) que ERC del Baixa Ebre sempre ha nedat contracorrent. L’any 2004, gràcies a l’empenta de la societat ebrenca, es va aconseguir treure CiU de la Generalitat. El pacte del Tinell, a petita escala, es va subscriure a d’altres institucions menors: ajuntaments, consells comarcals... En alguns casos, com al Consell Comarcal del Montsià, el pacte s’havia subscrit un any abans i es va tornar a repetir el 2007.
En canvi, al Consell Comarcal del Baix Ebre, l’any 2003 (en plena lluita contra el transvasament de l’Ebre), ERC va fer president a Ferran Bel. Aquest trampolí li va permetre donar el gran salt a l’alcaldia de Tortosa amb els resultats que tots coneixem. L’any 2007 es va tornar a subscriure el pacte.
A gran escala, ERC està donat suport a CiU al Parlament de Catalunya, que és el mateix que permetre que governi Mas amb el que això suposa: afavorir la sanitat privada per davant de la pública, així com també l’ensenyament i d’altres mesures que perjudiquen als més febles.
Vull di amb això que s’ha d’estar a les dures i a les madures i ser conseqüents. CiU (sobre tot CDC) no enganyen ningú (o al menys no haurien d’enganyar ningú) Fa massa anys que els estem patint ja sigui a la Generalitat o a algun ajuntament proper (quan acabi la legislatura a Amposta portaran 28 anys de governs ininterromputs, 24 dels quals amb majoria absoluta)
Qui durant anys ha ajudat a engreixar el porc, ara que s’atengui a les conseqüències!(metafòricament parlant, es clar)

Divisió del treball. La divisió del treball fa anys que es va inventar. En lloc de començar una feina i no parar fins acabar-la, es tracta de repartir-la de manera que cadascú en fa una part encara que el final sigui el mateix. Més o menys això és el que s’ha fet a Tortosa. Per una part surt el PSC i denuncia que a Tortosa s’han tancat els menjadors infantils durant l’estiu, deixant així desemparats a molts de xiquets i xiquetes que durant un temps, segurament, no menjaran al menys un àpat en condicions.
Després, surt ERC i demana que es reobrin els menjadors infantils. No sé si s’ha fet a propòsit o no, però m’ha cridat l’atenció que hagi estat així. Són dos formes de denunciar la mateixa cosa.
Serà sensible al problema el senyor Bel i el seu equip? Ho dubto molt.

LES FOTOS DEL DIA. QUÈ COMENCI LA FESTA!!





PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. EL POVET DE TORRIL I (LA SÉNIA)













La refundació de CDC com a penitència (Un article de SISCU BAIGES publicat al Triangle)

Pels cristians, la confessió és un sagrament que consta de cinc etapes: examen de consciència, acte de contrició, confessió, penitència i absolució. A Jordi Pujol, l'examen de consciència, la contrició i la confessió li han costat 34 anys. La seva penitència serà dura.

Però la seva confessió farà que el partit que va crear també hagi de fer penitència. I ja li han posat nom: "Refundació". La refundació del partit que ell va impulsar i dirigir durant tots aquests anys consistirà a allunyar-se el màxim possible d'ell i donar forma a un partit independentista català de dretes.

CDC haurà de renunciar a ser pal de paller de la política catalana i assumir un paper secundari. Una mica el paper que ha jugat Unió Democràtica tots aquests anys. L'única esperança que li queda a CDC per continuar viva políticament és que Oriol Junqueras li faci la respiració assistida.

Com Juli Cèsar, ERC pot decidir si deixa caure CDC o li permet anar tirant una temporada més. El 9 de novembre no hi haurà cap consulta que s'adigui amb la legalitat espanyola. Artur Mas insisteix que no la convocarà fora de la legalitat. Junqueras pot ordenar Mas que tregui les urnes o que convoqui eleccions al Parlament de Catalunya. I en aquest cas pot regalar-li a Mas la capçalera d'una llista conjunta CDC-ERC de la qual no en formarà part cap partit polític més.

ERC aportaria molts més vots a aquesta candidatura, però Junqueras podria compensar Mas la immolació de CDC mantenint-lo com a president de la Generalitat.

La refundació de CDC com a penitència per la confessió de Jordi Pujol no serà fàcil. Costa de creure que els i les catalanes que han votat, els darrers anys, el partit que avui presideix Artur Mas estiguin massa inclinats per absoldre'l i continuar fent-ho.