Em sento molt catalana, estimo la meva terra, la meva llengua i la meva cultura, i no tinc necessitat d'independitzar-me d'Espanya. Crec que un dels motius que mouen els que sí que ho desitgen és el sentiment per la nostra llengua. M'agrada molt el meu idioma i l'utilitzo per comunicar-me i expressar-me, amb la mateixa passió i sentiment que quan utilitzo qualsevol altre que no sigui el català. Penso que el desig de separar-se respon a un arrelament desmesurat que porta a voler cuidar i protegir la nostra cultura a base de barreres i fronteres. Un altre motiu pot ser l'econòmic, pensar que la Generalitat, al no dependre del Govern central, podria comptar amb més recursos i destinar-los a un benestar més gran per a tots. No ho crec, i a més el finançament que hi ha és el que es va pactar al seu dia amb el Govern de l'època. Tots sabem que s'hauria de millorar: renegociem-lo. Però aquest no és motiu per separar-se sense haver lluitat abans. Aquesta és l'era de l'alta tecnologia i la globalització; impera la comunicació i la informació flueix, aportant-nos enormes possibilitats de creixement i l'ocasió d'estrènyer vincles abans inimaginables. Vivim una evolució constant i a passos agegantats, que fa possible que ens ajudem mútuament i ens puguem adaptar millor als canvis i esdeveniments futurs, que sens dubte cada vegada seran més sorprenents i extraordinaris. La unió fa la força i proporciona amplitud de mires per vèncer els contratemps amb eficàcia. No ens limitem, siguem tots ciutadans del món.
