divendres, 31 de juliol del 2026

MÉS I... MILLOR?

‘Quan la cosa no funciona, no ens ve pas de cent milions i com que la bossa sona hem portat a Barcelona les millors cuixes del món...’.

Els més vells de per aquí potser recordareu que el text que encapçala l’escrit forma part de la lletra de Botifarra de pagès que la Trinca va enregistrar quan el Barça va fitxar al gran Johan Cruyff.

Efectivament, quan alguna cosa no va bé, la solució és abocar més calés per a veure si així pot funcionar millor. El problema és quan aquestes coses passen al nostre país o municipi, els diners que s’aboquen de més no surten de les butxaques dels nostres polítics, sovint culpables de la mala gestió que provoca que ‘les coses no funcionin’, sinó dels diners dels contribuents que aportem via impostos.

En poc temps, Amposta ha tret a licitació dos contractes per tal de millorar, des del meu punt de vista, dos dels aspectes que funcionen pitjor a la nostra ciutat i que, segurament, si es fes una enquesta entre la ciutadania, suspendrien. Em refereixo a la neteja viària i la jardineria. Tot i que n’hi ha molts més, com ara els temes crònics relacionats amb la caòtica circulació, l’incivisme patent, etc.  

De tots dos contractes, el que va més avançat és el de la neteja viària, ja que al passat ple es va aprovar la concessió a l’empresa que havia presentat una millor oferta, Fomento de Construcciones y Contratas, pel davant de Romero Polo, una empresa de Lleida amb subseus a Barcelona, Tarragona i Saragossa i que es dedica a ‘serveis integrals de construcció i de gestió global de les necessitats municipals’ i Acciona. Es tracta de la mateixa empresa que feia el servei en els darrers anys. A veure si més calés també vol dir millor servei, perquè fins ara ha estat pèssim. El nou contracte entrarà en funcionament l’1 de setembre.   

Respecte al nou contracte de jardineria, va passar a aprovació pel ple de l'ajuntament el passat 10 de juliol.

En el primer cas, el de la neteja viària, l’increment ha estat d’un 54% respecte al qual hi havia fins ara i, s’elevarà a més de 6 milions d’euros fins al termini del mateix que serà l’any 2031. Sobre el nou contracte de jardineria, el preu de sortida és de 3,27 milions d’euros i els temps de duració també de cinc anys. Aquest segon, gairebé duplica l’actual contracte que es va atorgar a l’empresa URBASER, amb el consegüent desencís que va comportar per a una bona part de la ciutadania. A hores d’ara encara no se sap quines empreses licitaran per la concessió i quina serà, finalment, l’adjudicatària.  

L’alcalde Adam Tomàs justifica el significatiu increment en el nou servei de jardineria i, cito textualment: ‘que permetrà reforçar el servei i adaptar-lo a les necessitats actuals del municipi’.

Anem a pams. D’ençà que Adam Tomàs n’és l’alcalde d’Amposta, o sigui, des de juny de 2015, les zones enjardinades de la ciutat s’han mantingut estables, és a dir, no hi ha hagut un increment de les zones enjardinades. En canvi, ara ens ho volen vendre com ‘una adaptació a les necessitats actuals’. Jo diria que les necessitats actuals són exactament les mateixes que anys enrere, si no és per la degradació soferta durant aquests onze anys a causa de la manca d’atenció per part d’URBASER, com per exemple, el més significatiu de tots, el parc municipal, el de tota la vida...  

El mateix passa amb el servei de neteja viària. En onze anys la superfície urbana no s’ha incrementat, però possiblement la gent és molt més bruta que el que era abans. Si tu veus un terra net, abans de tirar-hi una deixalla, igual t’ho penses dues vegades, però si el terra ja està brut, no ve d’una llauna de refresc més o un paquet de tabac buit.

Quan va començar el primer govern d’EA-ERC em pensava que era impossible que l’Amposta del futur pogués estar més bruta, però he d’acceptar que em vaig equivocar de mig a mig. Veníem d’una ciutat bruta i hem passat a una ciutat degradada.

La culpa, tot i ser de la gent incívica que hi ha a la nostra ciutat, també és de les nostres autoritats que durant tots aquests anys no han posat les mesures correctores necessàries i, perquè no dir-ho, del servei de recollida de residus que de tant en tant sembla que s’estalvien algun viatge. Si portes una bossa de reciclatge a una illa de contenidors i el de la fracció on has de dipositar la bossa està ple i, a continuació, te’n vas a una altra illa i et tornes a trobar el contenidor ple, arribes a la conclusió que qui havia de passar a recollir aquella determinada fracció no ha passat aquell dia.

Per tant, i ja per acabar, més inversió en els serveis de neteja viària i jardineria no significa que a partir de l’entrada en vigor dels nous contractes haguéssim de veure de la nit al dia una Amposta més neta i polida. Una ciutat així només la veurem quan la ciutadania es conscienciï que aquests serveis (com la resta dels que van a càrrec de l’ajuntament) es paguen amb els diners de tots i si cada vegada tenim menys cura de les nostres responsabilitats, irremeiablement, el servei s’anirà incrementant progressivament en cada contracte en detriment a altres béns i serveix que ens podria oferir l’ajuntament. 







UN COP D'ULL A CATALUNYA. Monestir de Ripoll 6

VIATGE A ITÀLIA. Pompeia 20

dimarts, 28 de juliol del 2026

APROPIACIÓ INDEGUDA

La Ràpita
L’apropiació indeguda, tot i ser un terme jurídic per a tipificar un determinat tipus de delicte, ja us avanço que no té res a veure amb la temàtica d’aquest escrit.

Sovint, segurament massa, el ser humà té tendència a apropiar-se de coses que, en un principi, pertanyen a la ciutadania en el seu conjunt. Aquest tipus d’apropiació es pot fer per motius ideològics, esportius, religiosos, etc.

De vegades he sentit que el nacionalisme es cura viatjant. No és del tot cert, ja que viatjant també es pot incrementar el sentiment nacionalista d’una persona. M’explico.

Els que em coneixeu sabeu que m’agrada viatjar i ho faig sempre que puc o els diners em deixen i fer-ho per Espanya m’encanta. A part de tindre una excel·lent gastronomia, parlen un idioma que vaig haver d’aprendre de menut i, també, llocs encantadors i fins i tot màgics.

Amb la meva dona hem viatjat per molts de llocs. Alguns d’aquests els denominem, no sense motius, ‘l’Espanya profunda’, és a dir, aquella Espanya que no cal que sigui rural, però tampoc la inclouria dintre del que són les grans ciutats de l’estat. Us parlo de Burgos, Toledo, Logronyo, Càceres, Badajoz, Sòria, etc. 

Toledo
Quan visites aquestes ciutats no és difícil veure la bandera espanyola lluint d’algun balcó. De vegades trobes, sempre segons la meva opinió, que se’n fa massa ostentació, però... ¿No deuen pensar el mateix quan són ells els qui visiten les terres catalanes i es troben la senyera per tot arreu?    

Trobar un equilibri entre unes i altres posicions és molt complicat, per això sovint, es pot arribar a creure que certes conductes alienes són un ultratge a les idees pròpies.

L’última situació polèmica va tenir lloc a la Ràpita el passat diumenge 19 de juny i els dies que el van precedir, precisament quan la selecció espanyola de futbol havia de jugar la Copa del Món que va acabar guanyant.

La polèmica va sorgir quan des de l’ajuntament es va  decidir instal·lar una pantalla gegant per a poder veure el partit a un lloc que, molts rapitencs i rapitenques el consideren sagrat. Estic parlant de la plaça 1 d’octubre, l’indret on aquest dia de l’any 2017, agents de la Policia Nacional van atonyinar a molts dels presents que es van concentrar pels voltants del pavelló municipal per tal de votar una consulta independentista més simbòlica que real. Amb govern d’ERC, l’ajuntament rapitenc, va decidir posar nom a la plaça en commemoració d’aquella data.  

¿S’hauria pogut escollir una ubicació més idònia, o almenys que no causes tantes susceptibilitats? Segurament, tot i que com a foraster em costa trobar un emplaçament de característiques físiques similars i que hagués agradat a tothom.

La plaça 1 d’octubre no és un santuari, és una plaça i prou, amb tot el simbolisme que sé li vulgui donar. En aquest lloc s’hi fan concerts i d’altres activitats, ja que té una ubicació ideal perquè es puguin fer tota mena d’activitats a l’aire lliure. 

El que per alguns es pogués veure a Espanya jugar el Mundial de futbol era un detall menor; en canvi, per als altres, els més posicionats políticament cap a les idees nacionalistes, es va tractar d’un ultratge. Només pensar que s’ompliria la plaça de banderes espanyoles i samarretes de la selecció de futbol, ja els causava una angoixa delirant. Sí s’hagués acabat fent a un altre lloc, el resultat final (caravana de cotxes tocant els clàxons i mostrant les ensenyes pàtries) hauria estat força semblant.  

L’apropiació, ni que sigui de forma simbòlica, de llocs públics, pot tenir efectes perversos i arribar a provocar reaccions contraproduents. No tothom ho interpreta així.     


Burgos


UN COP D'ULL A CATALUNYA. Monestir de Ripoll 4

VIATGE A ITÀLIA. Pompeia 17