ELS COGNOMS LOCALS (Capítol 2)

Alcanar

Anem al mapa i donem una ullada a alguns dels pobles i el cognom més habitual. Comencem per Alcanar on surt com a cognom més habitual Reverter (o Reverter), però n’hi ha d’altres que també són molt freqüents, com Fibla, Forcadell, Sancho, Bort... Com a curiositat us diré que hi havia un veí que es deia Sancho Sancho Sancho.

A la Ràpita també surt Reverter com el més habitual, però n’hi ha que algun que diria que és propi d’aquell municipi, com per exemple Gasparín, segurament d’ascendència italiana. També hi ha molta gent que porta el cognom Castellà.   

A Ulldecona el més comú és Castell que no vaig esmentar al primer capítol perquè ja el coneixia abans d’anar a estudiar a Ulldecona i, per tant, no era nou per a mi. Tenia un amic del barri Castell (oficialment, Castell) que portava aquest cognom i del que la seva iaia era de la Galera on tenia una germana que vivia prop de casa nostra i a la que venien sovint a visitar.

La Sénia

A la Sénia el predominant és Bel, però bé podria ser també Verge, el cognom més habitual a la Pobla de Benifassà que és d’on procedeix el cognom. 

A Godall és Albiol. Recordo que quan va començar a sonar el que avui és alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol, vaig dir: aquest pervé de Godall, de la Galera o de Peníscola, tot i que la Galera ho vaig descartar ràpidament perquè els Albiol de la Galera eren famílies vingudes de Godall i es van establir a la part sud del barranc, anomenada popularment com la Raval. Posteriorment, em vaig assabentar que, efectivament, el iaio matern de Garcia Albiol era de Godall.

Masdenverge

Albiol també és el més corrent a Masdenverge i Peníscola.

A la Galera, sense cap mena de dubte és Tomàs, seguit de Ferré (no Ferrer com surt al mapa com a més freqüent a Amposta). El cognom Ferré, sembla que és el més freqüent a la comarca del Montsià. El meu em ve de Masdenverge, d’on era mon iaio patern. Al País Valencià el cognom sol ser Ferrer per un tema de pronunciació. A Catalunya la ‘r’ final de paraula sol ser muda.

A la Galera hi ha hagut dues nissagues familiars amb oficis molt característics, els Bailach que eren flequers (una branca dels quals va passar a Amposta i van continuar amb el mateix ofici) i els Cortiella que han estat terrissers. 

Peníscola

El cognom Ferré és el més habitual a Amposta. Trobo que no hi ha discussió possible. Només un exemple, en la segona legislatura que vaig estar a l’ajuntament com a regidor, al grup de CiU hi havia quatre regidors (incloent-hi l’alcalde) que portaven el cognom Ferré en primer o segon lloc i la representant del Poblenou del Delta, que no era regidora electa, Ferrer. Per tant, de vint, podríem dir que sis ens dèiem Ferré.

Un cognom curiós d’Amposta és Fatsini, que, com Gasparín a la Ràpita, tenen, segurament, ascendència italiana. 

Mas de Barberans

Al Mas de Barberans és Lleixà. Fixeu-vos si és freqüent que hi ha gent que es diuen Lleixà Lleixà. Un cas pràcticament calcat el trobem a Tivenys, amb el cognom Piñol (no Pinyol). Allí també hi ha gent que es diuen Piñol Piñol.

Una anècdota. Una vegada un amic em va dir que havia conegut a un tivenyenc i jo li vaig preguntar, qui, Piñol? I ell em va respondre, com ho saps?

El cognom Curto és el predominant a 4 pobles, Tortosa, Camarles, l’Ampolla i Roquetes. Els municipis de Camarles i Roquetes, històricament, havien format part de Tortosa. Un altre cognom que trobem sovint entre els ciutadans de Tortosa és Arasa.

Tortosa

Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, les dues poblacions més deltaiques, coincideixen amb el cognom més freqüent, Casanova que, també ho és a Benlloc.

Es té constància de què Pedro i Benito Casanova van servir al rei Jaume I durant la conquesta de València i van heretar terres valencianes.  

Deltebre

Sant Jaume d'Enveja

La Ràpita

Convent de Santa Maria de Benifassà (La Pobla de Benifassà)

ELS COGNOMS LOCALS (Capítol 1)

La Galera

La pàgina de Facebook ‘Lo parlar tortosí’ va publicar un mapa on apareixien els diferents pobles de les Terres de l’Ebre (comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i el Montsià) i el cognom més habitual en cada un. Uns dies després en publicava un altre, en el mateix sentit, dels pobles de les comarques del nord de la província de Castelló, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, els Ports, la Plana Alta i l’Alcalatén. 

Per a mi va ser una reafirmació del que ja me n’havia adonat des de molt xiquet, cada poble té uns cognoms que els són propis i característics. De vegades també passa amb els noms ‘de pila’, però aquest capítol el deixo obert, qui sap si per a un proper escrit.

La meva primera relació amb altres xiquets i xiquetes de fora de la Galera, el meu poble, va ser quan vaig començar a estudiar a Ulldecona. Ens portava Miguel Ralda de Godall amb el que crec que va ser el seu primer vehicle de servei públic, una furgoneta, marca Alfa Romeo. 

Ulldecona

Precisament Ralda era un cognom que no hi havia a la Galera, com tampoc Pago, Simó, Villalbí, tots ells molt característics de Godall. A Ulldecona també hi havia cognoms que no havia sentit mai, Vericat, Callarisa, Forcadell, Homs, Sans, Balagué, Canalda, Pasalamar, Nadal, etc.

Em vaig anar fent gran i em vaig adonar que cada poble tenia els seus cognoms característics, sobretot quan vaig entrar a treballar a l’Administració d’Hisenda de Tortosa i van començar a passar per davant de mi una gran quantitat de noms i cognoms de la majoria de les poblacions de les Terres de l’Ebre (una part dels pobles de la Ribera d’Ebre van pertànyer durant molts anys a l’Administració de Reus). Al llarg d’aquest escrit us explicaré algunes anècdotes relacionades amb el tema d’avui.

Amposta

Joan Espelta va treballar tota la vida a la Cámara Arrossera del Montsià, amb seu a Amposta. La cooperativa, segurament la més gran de les nostres comarques, té més de dos mil cinc-cents socis i, entre tants, no és difícil que algun nom es repetís. Quan vaig començar a treballar a Hisenda feia ben poc que s’havien creat les etiquetes, un element que avui en dia pot semblar curiós i antiquat, però que durant molts anys va ser una eina molt important i imprescindible. Les etiquetes (autoadhesives), amb el DNI, nom i cognoms i domicili (el domicili va quedar finalment eliminat) s’havien d’enganxar a la majoria dels documents fiscals com ara cartes de pagament, declaracions, autoliquidacions, etc. A la Cámara, com algun dels noms es repetia, tenien veritables problemes si, per error, s’enganxaven les etiquetes d’un soci en lloc d’un altre. Per aquest motiu van haver de demanar al Ministeri d’Hisenda de poder introduir el malnom. Crec que en un primer moment se’ls hi va autoritzar, però finalment no es va permetre més.

Godall

A Paüls, un municipi de la comarca del Baix Ebre, també tenien un problema amb els noms, ja que una majoria de la gent del poble tenen per cognoms Lluís (el predominant), Gracià, Gabriel, Benaiges, Targa, Povill... Desgraciadament, un dia vaig haver d’anar al cementiri de Paüls i em vaig fixar que sota el nom havien posat el malnom o el nom pel qual es coneixia a la família.

L’estudi amb el qual es basa les dues entrades de ‘lo Parlar Tortosí’ ha sortit de l’Institut Nacional d’Estadística, però només fa uns anys, s’hauria pogut fer perfectament a partir d’un element que hi havia a quasi totes les cases, la guia telefònica. Si eres una mica observador te n’adonaves ràpidament d’aquells cognoms que predominaven a cada poble.