dijous, 11 de setembre del 2014

11 DE SETEMBRE (1714-2014) EL TRICENTENARI





dimecres, 10 de setembre del 2014

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LA VIA VERDA DE DELTEBRE II











FM (Fem-ho Malament)

Segurament recordareu que l’alcalde de Tortosa es va presentar a les eleccions amb el lema FB (Fem-ho Bé) FB eren les inicials del seu nom: Ferran Bel.
Avui no valoraré si ho ha fet bé o no, ni parlaré de Ferran Bel ni tan sols de Tortosa.
Una vegada més em centraré amb el que passa a la capital del Montsià. Sabeu que l’alcalde d’Amposta es diu Manel Ferré (MF) Si invertim l’ordre de les inicials ens trobarem amb FM. I d’aquí podríem treure un nou lema que, ara com ara reflectiria la realitat de la ciutat: Fem-ho Malament.
No faré balanç dels seus dos mandats, encara que la gestió en temes com el nou escorxador i la zona comercial no és que s’hagin fet malament, s’han fet pèssimament. Sovint, des de l’Ajuntament d’Amposta es ven fum als ciutadans i, a sobre, aquest s’ho creuen. Sembla ser exemples anteriors com el de la zona lúdica de Tosses (la discoteca Metro, el darrer local d’oci que quedava va tancar definitivament aquest passat agost) o el polígon de l’Oriola amb el tancament d’empreses que havien de ser la salvació d’Amposta (Lamicat o Antaix) no són prou arguments per a que d’una vegada per totes es deixi de donar la confiança amb el que, durant els darrers 27 anys s’han cregut els amos i senyors de la nostra ciutat.
Després d’aquest preàmbul passo a valorar la roda de premsa que el PSC va fer dimarts passat i que, des de el meu punt de vista, va posar el dit a la nafra en les mancances que ha tingut l’equip de govern municipal presidit per Manel Ferré.

CETECOM (Centre tecnològic del Compòsit) Recordareu que fa unes setmanes i de forma casual me’l vaig trobar a una punta del polígon de l’Oriola. Quan vaig veure per Internet em vaig estranyar que una cosa així pogués existir a Amposta, però si havia de ser el que s’anunciava a la pàgina web, n’hi havia per felicitar a aquells que ho haguessin fet possible. Massa bonic.
Segons la nota de premsa facilitada pel PSC, aquestes instal·lacions que, sembla ser s’havien pensat com a complement de Lamicat (la fàbrica de laminats que va visitar Pujol fa uns anys i que avui es troba tancada i barrada), es troben en concurs de creditors. En el darrer ple, l’equip de govern va aprovar la compra del terreny on s’ubica per a que ningú, després de la inversió que s’ha fet allí, pogués, comprant el solar, fer-se la resta de les instal·lacions. O sigui que es va començar fent un nyap i ara l’única cosa que s’ha fet és corregir l’error inicial.

46 informes negatius. Ni 5, ni 10 ni 20... 46! Em semblen molts informes negatius els que ha fet la intervenció municipal. La qual cosa fa pensar que, evidentment, les coses o s’estan fent bé. Abans de l’arribada de la interventora hi havia una dinàmica que s’ha volgut mantenir i que com es pot veure, les velles argúcies d’anteriors equips de govern, no han pogut tirar endavant.

Una nova màquina de neteja. L’equip de govern s’excusa amb els quilòmetres de carrers que hi ha a Amposta. Però jo, humilment, voldria recordar a l’alcalde i la resta de l’equip que no és més net aquell que neteja més, sinó qui menys embruta.
Arribat a aquest punt, em pregunto: ¿Quines mesures (reals, però sobre tot efectives s’han pres per part de la regidoria corresponent per a mantenir nets els espais públics de la ciutat (carrers, places, parcs...)? Perquè l’evidència ens demostrar que allà per on vagis hi trobes tota mena de brutícia: papers, plàstics, envasos de tota mena, femtes de gos... Ah! Sé m’oblidava... I bolquers de nadó i adult!!
Es podrien estalviar molts diners als ciutadans si no s’embrutés la ciutat, igual com passa a d’altres països on, des de ben menuts, se’ls educa per a que no embrutin. Aquí costaria més, ja que hi ha molts mals hàbits, però sempre s’hi pot aplicar una dràstica solució: la sanció.


Sense bandera blava. Els visitants no voten i deixen pocs diners a les arques municipals. Potser per això l’equip de govern es descuida de tenir unes bones platges aptes per al bany. La manca de serveis bàsics, així com d’altres mesures per a garantir la qualitat de les platges d’Amposta (Eucaliptus i Aluet) fa que des de la Unió Europea no ens atorguin cap bandera blava, la qual cosa dissuadeix sovint el turista.      

NI EL 2 NI EL 22...

Cito textualment un titular del Periódico del passat dilluns: De Gispert assegura que Pujol anirà al Parlament la setmana del 22. I subtitula: La presidenta critica les presses per crear una comissió d’investigació.  
Si, ja sé, ja sé que primer es va dir que aniria el 22, però ara ja es parla de la setmana del 22, que no és el mateix. De fet la primera data va ser a principis de setembre...
També sé que la compareixença és voluntària i que si vol, Pujol (mira, quasi m’ha sortit un apariat) no té perquè anar.
Al Telenotícies migdia d’avui (com es nota que estic a casa, ja que normalment no el veig) han dit que el 26 o el 29 (dilluns)
Ja no és que Pujol hagi mentit tota la vida, tota la vida (repeteixo), sinó que ara està jugant amb els diputats i també amb la resta dels catalans, molts d’ells gent de bona voluntat, no com jo que mai em va agrada aquest personatge així com tants d’altres que el van envoltar.
Potser no serà obligatori acudir a donar a explicacions al Parlament. Total si va, dirà el que li donarà la gana i el que no, s’ho seguirà guardant. Però Pujol té el deure moral d’anar-hi. Va ser (fraudulentament) durant 23 anys el president de la Generalitat de Catalunya, el màxim representant institucional i, per tant, una persona que ha ocupat un càrrec així no pot de deixar de donar a explicacions sobre si es o no veritat tot el que ha anat sortint a la premsa durant aquest temps, tant d’ell com de tota la seva família.
Però com s’ha demostrat que Pujol ha estat sempre un frau (i no només fiscal), qui sap, primer, si al final acudirà i, segon, si explicarà la veritat o només es limitarà a dir quatre bajanades. Perquè no crec que digui allò d’ara no toca. La fet massa grossa per excusar-se en qualsevol cosa.
En quan a la Presidenta del Parlament, la Núria de Gispert, tot i no ser del seu partit, ha viscut a l’ombra de Pujol durant molts d’anys. Voleu que us digui una cosa? (bé, crec que ja la sabeu o al menys la intuïu) No em crec a tots aquells que diuen estar tristos i contrariats pel que va fer Pujol. El que estan és preocupats. Preocupats de què? Imagineu-vos per un moment que Pujol canti i no precisament la Traviata. Que digui que, efectivament, es cobraven comissions de les empreses constructores i que això servia per a finançar-se tant ell com el seu partit. Estaríeu o no preocupats vosaltres si estiguéssiu a la pell d’algun càrrec convergent.
El que voldrien fer els de CiU (CDC, però pel que sembla també UDC si ens atenem a les paraules de la de Gispert i del propi Duran) és el que acostuma a fer Mariano Rajoy. Deixar passar el temps, perquè sembla ser que al final tot s’acaba oblidant.
Tot i creure que una comissió d’investigació al Parlament no servirà per a gran cosa, crec que és necessària per a que, al menys, hi hagi gent que no pugui cagar dur (perdoneu-me l’expressió, però crec que així s’entén bé)
Seran molt més efectius els informes que puguin fer tant l’Agència Tributària, com la UDEF (Pujol es preguntava fa temps què era això) i les sentencies dels propis jutjats, encara que, de ben segur, sempre hi haurà qui les posi en dubte i digui que és per a fer mal a Catalunya.

I per cert, que tornin els diners dels que s’han apropiat il·lícitament, que d’això no se’n parla!