M’ha agradat el titular del Periódico: Rajoy avorta la llei da l’avortament.
No cal dir que me’n alegro i a sobre per
partida doble, ja que fa poc que s’ha sabut que Rajoy ha dimitit. Feia dies que
s’especulava amb la dimissió del Ministre de Justícia quan es va córrer el
rumor que, finalment la proposta de Gallardón no arribaria al Congrés dels Diputats.
I dic jo: per què un ministre de Justícia ha de ser el responsable de redactar
una llei sobre l’avortament? No seria molt més lògic que la redactés el
ministre (o ministra en aquest cas) de Sanitat?
I, mentre, Rajoy dient bajanades com sempre. L’heu escoltat? Sabeu per què ha dit que la retirava? Per què quan vindrien uns altres, la derogarien... Què vol dir
això, que ja no es presentarà més? Què no pensa guanyar les properes? Com si durant la història no s'haguessin retirat lleis aprovades per altres governs... Una absoluta xorrada!
De totes formes una cosa és el que diu Rajoy i
l’altra molt diferent els motius reals que l’han portat ha prendre aquesta
determinació. Sembla ser que els motius reals pels quals s’ha retirar el
projecte de llei da l’avortament han estat la constant pèrdua de vots per la
part més moderada del partit. O sigui, s’ha fet una vegada més atenent els
interessos polítics d’un partit. En aquest cas ja va bé, però és vergonyós i
lamentable que quan es legisla, en lloc
de pensar amb la ciutadania, es fa atenent els interessos del partit del
govern. L’avortament hauria de ser lliure i gratuït, així de clar i català.
Crec recordar que hi va haver una legislatura governant el PSOE on es va estar
a punt d’aprovar una llei així pressionats per IU, però al final, els
socialistes no es van acabar de decidir al·legant que els hi va faltar temps
per a fer-ho.
Per una vegada (i no servirà de precedent) un
ministre ha dimitit. Pocs ministres han dimitit al llarg dels 30 i escaig anys
de democràcia: Pimentel, Narcís Serra, Alfonso Guerra i ara mateix no me’n
recordo de cap cas més, però segur que me’n hauré deixat algun. Però n’hi h
hagut d’altres que no ha estat perquè no hi havia motius per a fer-ho... Com el
propi Rajoy que, com aquell que diu, no va complir ni un sol punt del seu
programa electoral amb el que va guanyar les eleccions de 2011. O Aznar, que
ens va posar de ple en una guerra (la de l’Iraq), totalment il·legal, ja que
comptava amb l’aprovació de la ONU.
La veritat és que entre Aznar i Rajoy se’m fa
molt difícil triar sobre qui ha estat el pitjor president del govern d’Espanya.
Aznar era (i és) un prepotent, però al menys té personalitat. En canvi, Rajoy és
que no en sap més, que voleu que us digui... Quan ja tot semblava que,
irremediablement el PP arribaria al poder, després del desgast del darrer
govern de Zapatero, ja vaig opinar que Rajoy és un polític mediocre. I avui m’atreveixo
a afegir una cosa més: Rajoy és un polític mediocre en consonància de la
mediocre societat espanyola. No s’entén que després de la política que ha fet
el PP la ciutadania (tos, els més desafavorits, però també la resta), na hagin
sortit al carrer moltes més vegades de les que s’ha fet, no s’hagin fet moltes
més vagues generals (els sindicats no s’atreveixen a convocar-les perquè estan
desacreditats...)
Per acabar donaré la meva opinió sobre Ruiz-Gallardón.
Com he dit al titular, sé l’han carregat.
Quan Gallardón va ser President de la Comunitat
de Madrid primer i alcalde de la capital del regne després, anava de progre. Eren molts els que, segurament
donant-se vergonya de ser o votar el PP, deien: jo m’identifico més amb la línia Gallardón... Una línia, en
aparença, molt més moderada a la que va imposar Aznar durant la seva segona
legislatura, quan va obtenir majoria absoluta.
Però en arribar a ministre amb Rajoy, Gallardón
es va transformar i de cop i volta es va treure la seva part més fatxa. La
primera polèmica va arribar amb la creació de la taxa judicial que, a la pràctica,
limitava molt l’accés a la justícia gratuïta i la possibilitat de recórrer a
instàncies jurídiques superiors.
Durant la seva etapa de President de Madrid i
d’alcalde de la capital, el nom de Gallardón va sonar per ocupar un dia la
presidència del seu partit. Al final, abans de que l’apartessin del tot, va
optar en fitxar a la dona d’Aznar (Ana Botella) per a mirar de guanyar-se el
favor del que, encara avui, és l’home for del partit.
Però si Gallardón encara tenia opcions de
substituir a Rajoy, ara, de cop i volta s’han esfumat: Pum! Han desaparegut en
un instant.
Adéu Gallardón, adéu llei de l’avortament... d’això
sen diu caçar dos moixons d’un sol tret. Encara que o ens els hem carregat els
ciutadans, sinó que ha estat des del propi PP. Els ciutadans som massa
mediocres per assolir una fita com aquesta.
.jpg)
