LES FOTOS DEL DIA. EL CEL D'AMPOSTA AHIR PER LA TARDA

Amb la llum d'una espelma

EMMA RIVEROLA

Escriptora

Hi ha una altra manera d'entendre el món i una altra manera que les dones hi tracin els seus passos

Va encendre una espelma i va anar recorrent cadascuna de les habitacions de la casa. La llum tremolosa del foc dibuixava ombres en la soledat de les alcoves. A les partes hi havien quedat impregnades les veus dels nens que ja havien perdut la infància, les olors de receptes oblidades, l'aire compartit per tots els que hi van viure. Cada pas que feia estava precedit per milers, milions de corregudes, trepitjades cansades o una manera de caminar endormiscada. El seu passat de nena modèlica, bona esposa i mare abnegada estava incrustat en cadascuna de les escletxes, de les esquerdes d'aquell espai interior que havia estat el de la seva vida.

Va entrar a l'habitació de la planxa. La peça més petita de la casa. A penes l'espai per estendre-hi la taula. Es va acostar a la finestra i, malgrat que la nit era freda, la va obrir de bat a bat. Com si seguís un ritual, va anar desfent els passos i va obrir una per una totes les finestres de la casa. El corrent era cada vegada més intens. De l'exterior arribava l'aroma ensucrada d'un gessamí. Una ràfega d'aire fresc que es trenava amb les olors retingudes en aquelles quatre parets.

Va obrir la porta que donava al carrer i ella mateixa va apagar l'espelma. La casa ja estava definitivament oberta. Va respirar profundament, va deixar que l'aire nou inundés els seus pulmons i va saber que el seu temps, el d'aquelles dones, s'havia acabat. L'exterior era el món per conquistar.

Durant segles, l'home va ocupar els espais exteriors i la dona va quedar relegada a l'interior de les cases. Les coses públiques eren cosa d'ells, les privades portaven el nom d'elles. Conquistes o feines tenien el segell masculí. El femení se cenyia a la reproducció i la cura dels seus.

Així DONCS, el rastre de la dona en la història és escàs. En les seves pàgines no es relaten les dificultats per criar els fills, els afanys per alimentar tota la família o els interminables sargits fets durant les hores del son. Les batalles, els pactes, les empreses i els descobriments van ser protagonitzats pels que llavors eren els amos dels camins. Dels homes eren els fracassos i la glòria. A través de la seva mirada es van dissenyar els carrers i el món. La religió, l'economia, la sociologia, la política, la filosofia, la cultura i fins i tot l'arquitectura claven les seves arrels en aquells dies en què la flama de les espelmes només dansava a l'interior de les cases.

Llavors, la dona va obrir les portes. A vegades d'amagat, a vegades empenyent els obstacles que insistien a tornar-les a tancar, a vegades sabent que davant d'ella s'obria un abisme. Però va obrir les portes, les finestres, i va començar a caminar per un món que li havia estat negat. El record de les poques i intrèpides dones que en el passat havien aconseguit arrencar unes ratlles en els llibres d'història servia d'inspiració.

Després de dècades, seguim lluitant per conquistar l'espai. Regirant-nos contra una visió paternalista, un sistema jeràrquic que, de tant en tant, encara intenta desterrar-nos a les quatre parets d'una casa. Pas a pas hem anat guanyant espai. Algunes dones ja ocupen llocs rellevants en àrees on abans van ser proscrites. Però sense ser les heroïnes d'abans, continuen sent una minoria. Una minoria que, sovint, s'ha vist obligada a poblar el seu camí de renúncies. En les carreteres del lideratge, les dones segueixen pagant un peatge massa elevat. Però, ¿i si no es tracta de conquistar espais ja existents?

Tot s'hauria de replantejar. Hi ha una altra manera d'entendre el món i una altra manera que la dona hi traci els seus passos. No es tracta d'esforçar-nos a fer-nos un lloc, a adaptar-nos a un territori que no vam dissenyar, sinó de crear nous espais, nous marcs de pensament. Esforçar-nos per liderar una visió alternativa que, sense ser excloent, no ens resulti hostil. La ideologia imperant no pot ser l'única. Ha de ser possible concebre un món en el qual l'economia estigui orientada al benestar humà, amb menys desigualtats i més preocupada per llegar als seus fills alguna cosa més que un planeta esgotat.

Una societat que no visqui subjecta a l'addicció al consum, en la qual el capitalisme no impregni tots els aspectes de les nostres vides, més solidària i conscient que o canvia radicalment la seva manera de desenvolupar-se o, senzillament, s'extingeix al mateix ritme frenètic amb què devora els recursos.

Una manera d'interpretar l'arquitectura i l'urbanisme que concebi ciutats més confortables per a la vida quotidiana, més segures i obertes a les diferents maneres d'experimentar-la. Noves solucions laborals que no confonguin la flexibilitat amb la precarietat, ni els contractes amb l'explotació.

Potser no es tracta d'apagar l'espelma. Potser es tracta de mantenir-la encesa i, amb la calidesa de la seva flama, il·luminar els nostres passos en el món exterior.

LA CURIOSITAT DEL DIA 24-09-2014

Són casos molt puntuals, però algunes plaques de carrer d’Amposta contenen errors d’accentuació.

Un dels errors és posar un accent obert sobre la a en cognoms castellans: Velàzquez en lloc de Velázquez. Fa uns mesos, quan es van col·locar plaques noves per a completar la senyalització (amb l'actual escut oficial) l'error no es va corregir.

Més greu és posar un accent tancat sobre la a quan tots sabem que en català les a sempre van en accent obert: Gran Capitá (!)     

      

MESURES CONTRA LA POL·LUCIÓ

Ahir mateix, des de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de Santi Vila es van anunciar una sèrie de mesures contra la pol·lució a Barcelona, però jo no ho acabo de veure clar.

Els dies en que la pol·lució a Barcelona superi els màxims permesos (i només aquells dies), s’abaratirà el transport públic en un 50% i s’incrementarà el preu dels aparcaments per a cotxes particulars, excepte en aquells casos que els vehicles siguin ecològics.  

Ara us posaré un exemple pràctic. Resulta que jo vaig a treballar a Barcelona cada dia amb el meu cotxe particular que deixo a un determinat pàrquing al costat de l’empresa on treballo. Qui m’informarà abans de sortir de casa de que es tracta d’un dia d’aquests?

Ja sé que avui en dia hi poden haver aplicacions per a mòbils on es pot consultar qualsevol cosa, però em temo de que si no t’avisa algú, et pot passar sense que te’n adones.

No recordo la xifra que van donar dels dies en que es van passar els límits l’any 2013. Crec que uns 20, no ho sé segur... Però l’any 2012 van ser 2. Evidentment els factors per a que això passi poden ser múltiples i quasi sempre es produeix per la suma de diversos d’ells: factors mediambientals (anticicló) sumats a una gran concentració de cotxes, normalment en dies feiners, ja que dissabtes i diumenges hi sol haver menys circulació sinó és que es tracta d’una llarg cap de setmana o del començament i acabament de les vacances.

Des del meu punt de vista les mesures haurien de ser constants i progressives. Es a dir, s’haurien d’aplicar a diari i cada cop ser menys tolerants.

Sinó recordo malament, el govern Tripartit ja va aplicar mesures correctores quan va reduir la velocitat màxima que es podia circular per les carreteres d’entrada i sortida de la Ciutat Comtal. Una mesura que no va agradar al grup de CiU, llavors a l’oposició.

És viable una solució com la que jo he proposat? Des el meu punt de vista si. Les mesures s’han de prendre tots els dies i no només en casos molt puntuals. S’ha de fomentar l’ús del transport públic. El govern de la Generalitat s’omple la boca quan parla de la millora del servei de Rodalies Catalunya (a les Terres de l’Ebre no ens afecta) Però sé li ha de sumar una campanya de promoció per a que els ciutadà adquireixi l’hàbit d’usar el transport públic a diari o bé mirar de compartir cotxe (recordo que aquesta mesura està mal vista per les nostres autoritats quan els que comparteixen cotxe només ho fan com a mesura d’estalvi)

Suposo que reduir la velocitat en determinats trams també produeix un efecte de millora.

I com s’aconsegueix la progressivitat? Donant ajudes per a que es puguin comprar cada vegada més vehicles ecològics, ja siguin elèctrics o mixtes. Així, any rere any, tal i com el parc de cotxes de gasolina o dièsel s’anessin fent vells, a l’hora de canviar-los, preu per preu, la gent es decantaria cap als vehicles ecològics i així es podria donar solució al problema de contaminació que pateix Barcelona i la seva àrea d’influència.

Com heu vist, avui us he parlat d’un tema diferent i no polític, la qual cosa ja és extray amb mi.