dijous, 16 d’octubre del 2014

LOS LADRONES SOMOS GENTE HONRADA


És una obra de teatre escrita per Jardiel Poncela i estrenada l’any 1941 a Madrid.
Parafrasejant aquest títol, es podria dir, ja en català: Els polítics som gent honrada. Encara que jo afegiria: fins que es demostri el contrari.
Dit això, entraria de ple a comentar la carta que ahir ens va dirigir als ciutadans d’Amposta el regidor Francisco (un no hauria de perdre mai els seus orígens) Paz Belmonte i que podeu llegir en diverses publicacions digitals, fins i tot aquí al meu blog. 
Què us semblaria si jo sortís i digués que sóc el més guapo i el més llest d’Amposta?
No us semblaria correcte, oi? Això és el que ha fet el regidor Paz al seu escrit, però no només això, sinó que s’ha pres la llibertat de qualificar als ampostins d’alcohòlics, dropos i frustrats. Perquè si quan es diu una cosa no es concreta, un s’acaba referint a tots els ciutadans d’Amposta que ho puguin llegir.
El regidor Paz està emprenyat, encara que no explica el perquè. Ho hauria de dir. No us sembla?
Segons m’han dit, el regidor d’esports es va presentar perquè era amic de l’alcalde i aquest li va demanar. No sé quan es va fer amic de l’alcalde, el que si sé és que les poques vegades que ens trobaven, normalment durant la Gala de l’Esport Ampostí el solia criticar tan com jo. Alerta senyor Ferré, d’aquests amics que el critiquen a l’esquena! Aquí podríem dir allò de: Senyor, cuida'm dels meus amics que dels meus enemics ja me'n cuido jo. O encara una altra: Tenint amics així, per a què volem enemics! 
I segons diu ell mateix, ho va fer per continuar portant a la nostra ciutat allà on es mereix, sobretot als esportistes i als clubs ampostins i a tot el projecte esportiu i intentar que cada vegada vinguin més turistes per conèixer el nostre territori i les seves meravelles en tot allò que suposa a nivell econòmic.
O dit d’una altra manera: a treballar per Amposta. Aquesta és l’excusa que més conversos han usat al llarg de l’etapa de CiU. Recordo el cas d’una convers fill d’una de les famílies més d’esquerres de la nostra ciutat que va decidir abraçar la fe convergent excusant-se, si fa o no fa, en això mateix. Avui, la filla és directora de serveis territorials de la Generalitat. Quines coses!
Des del meu punt de vista, el regidor Paz comet dos errors greus. El primer parlar en nom de tots els polítics ampostins (vull entendre que es refereix només als del seu grup) I, el segon i més greu, com ja he dit abans, qualificar als seus conciutadans d’alcohòlics, dropos i frustrats.
Ahir mateix, una neboda meva, periodista, en llegir els seu escrit va dir: Mira que no s’hagi de menjar en patates les paraules que diu...
I un altre familiar va opinar: Si tots sabem que es va presentar per viure del xollo!
Sembla ser que per les xarxes socials ha tingut prou repercussió (aquestes que diu que no mira, però que sembla que hi ha qui les mira per ell i després l'informa) Igual és el que ell pretenia. De vegades una persona que no té pràcticament protagonisme, una bona manera de fer-se notar és crear polèmica. Jo mateix vaig opinar que les seves formes em semblaven prepotents i igual era una manera d’intentar-se col·locar entre els favorits de cara encapçalar la candidatura de CiU les properes municipals.
El que sí que li he de reconèixer és atreviment. Del seu escrit es desprèn que no només ell és honrat, ho són tots! Aquí li voldria donar un consell: Què no poses la ma al foc per ningú que de vegades es pot cremar... I molt!! 
Un exemple del que estic dient és el comentari que va deixar al meu Facebook Àngel Porres, ex cap d’ICV i president de l’Associació de Veïns de l’Acullidora. Com que segurament explicar-vos-ho seria una mica llarg, us faig un copiar i pegar.

Algu li hauria d'explicar lo q passa a l'ajuntament, o a fussmon o a sagessa o a l'extinta gursam, o lo de sorea o lo de la universitat esportiva euses, o lo de la residencia d'avis o lo de la estació d'autobusos, o lo dels leds, o lo de guisona o lo de los poligons de tosses i de l'oriola, lo del matadero nou, o lo del local de rehabilitació, o los locals de la policia, o lo del centre d'acollida de menors o lo del carrefour, o lo del castell, i per començar ja tens prou sr. Paz, ja me dira alguna cosa senyor regidor i lo q ha costat al poble, ja que la ciutadania no tenim accés a este tipo d'informacio. Per cert si algun dia vol q comentem les despeses de pensonal i els carregs de confiança de la seva regiduria ne parlem. De quan en quan vaigue mirant les instal·lacións estan deteriorades i mal conservades. Per cert, gràcies pel seu esforç per informar-se en quin grup de gent forma part.


Més clares no es poden dir les coses. Ara la pilota està al seu terrat, a veure com es defensa d’aquesta.               

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA DE L'ERMITA D'ALCANAR. 2d6








































PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI: El Camí de Sant Jaume de l'Ebre I










L'única solució: la dimissió d'Artur Mas

Article de Jaume Reixach, director del Triangle.

La situació d'atzucac que viu Catalunya només té un desllorigador: la dimissió immediata del president Artur Mas i la seva substitució per un diputat de CiU que tingui el suport majoritari de la federació (Germà Gordó?) i el dels socialistes per tal de salvar la legislatura i endreçar les caòtiques finances de la Generalitat. És l'hora dels democristians –tant dels del sector catòlic de CDC com dels d'Unió Democràtica- i a ells pertoca donar el "cop d'Estat" intern que forci la decisió, imprescindible i inajornable, de renovar el lideratge de la principal institució d'autogovern dels catalans.

Hi ha moltes raons per exigir la dimissió d’Artur Mas:

1. És l'hereu i marmessor de l'estructura corrupta muntada, des de fa dècades, per la família Pujol per tal de saquejar els Pressupostos de la Generalitat

2. L'aparició d'una còpia del seu DNI en el compte del banc LGT de Liechtenstein que figurava formalment a nom del seu pare i la seva connexió amb un compte a la banca UBS de Suïssa l'inhabilita, segons els cànons europeus de transparència exigibles a la classe política, per continuar ni un dia més a la presidència de Catalunya

3. A través del seu fidel secretari i home de màxima confiança, Daniel Osàcar, està "pringat" fins al coll en l'escàndol del saqueig del Palau de la Música. És absolutament impensable que Artur Mas no estigués assabentat i al corrent de la trama Ferrovial-Millet-CDC i només la pèssima instrucció judicial menada pel jutge Juli Solazexplica que hagin desaparegut proves i pistes cabdals que, sens dubte, haurien determinat amb més precisió el tràfic de bitllets entre el Palau de la Música i la seu del carrer Còrsega, on l’actual president de la Generalitat ostentava, com a secretari general del partit, la màxima responsabilitat sobre les finances de Convergència.

4. Durant els quatre anys que porta com a president de la Generalitat, Artur Mas ha mantingut i alimentat les dinàmiques corruptes a l'administració catalana. Esmentaré alguns casos que fan una pudor que espanten i que han passat desapercebuts sota el "soroll" del "procés": l'adjudicació de multimilionaris contractes del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) a empreses vinculades aDavid Madí i al seu cunyat, Joan Antoni Rakosnik; la creació d'una cèl·lula d'espionatge polític a partir del CTTI; la privatització de l'empresa pública ATLL a Acciona, anul·lada pels tribunals; la venda massiva d'edificis públics de la Generalitat amb la intermediació del despatx d'advocats deMiquel Roca Junyent; la renovació dels escandalosos contractes entre TV3 i Mediapro; les subvencions als mitjans de comunicació i l'adjudicació de les noves freqüències de ràdio per tal que inflessin el "globus" del "procés"…

Però, a banda dels affaires més escabrosos, hi ha dues raons polítiques concretes per exigir la dimissió d'Artur Mas:

1. El fracàs de la consulta del 9-N. Artur Mas va prometre solemnement que el dia 9 de novembre els catalans votaríem la consulta sobre el "dret a decidir" i és evident que això no serà així. Aquesta setmana ha anunciat una pantomima sense cap mena de credibilitat jurídica ni internacional. Si li queda un bri de decència i coherència democràtica, just després de fer l'anunci que la versió original del 9-N quedava enterrada havia de presentar la seva renúncia al càrrec.

2. Les brutals retallades que, en els últims quatre anys, ha perpetrat la Generalitat de CiU en la sanitat, en l'educació, en els serveis socials, en els sous dels funcionaris… han enfonsat amplis sectors de la societat catalana en la misèria. I, per postres, aquesta despietada política neoliberal menada pel conseller Andreu Mas-Colell no ha servit de res. Les finances de la Generalitat, el dia d'avui, estan totalment en fallida i l'endeutament del Govern català s'ha disparat dels 35.000 milions (any 2010) als 65.000 milions (any 2014). Per dir-ho sense embuts: els Pressupostos pactats per CiU i ERC eren paper mullat, les previsions d'ingressos eren quimèriques i avui no hi ha ni un euro a la caixa per pagar les nòmines i els proveïdors.

Només hi ha un problema: de què viurà Artur Mas un cop deixi la presidència de la Generalitat? Que Isidre Fainé li trobi un càrrec ben remunerat i ben lluny de Catalunya.