CARLOS ELORDI
Periodista
La millor prova que el nostre sistema polític necessita ser reformat de dalt a baix és que n'hi ha hagut prou amb uns sondejos per crear la sensació que està a punt de caure. Ni vagues generals, ni mobilitzacions massives, ni disturbis violents. Només la confirmació demoscòpica que molta gent n'està tan farta que afirma que votarà un partit que diu que vol tombar la truita.
Ara com ara és impossible predir com es concretarà a les urnes aquest fet polític, formidable per les seves dimensions i per la rapidesa amb què s'ha gestat. Però el que és clar és que ja està produint uns efectes polítics importants.
Està colpejant durament el Partit Popular, que es creia omnipotent i intocable i que apareix com un partit feble, sense cohesió interna, que no creu en els seus líders i que pot patir una greu crisi. El fantasma de Podem, agegantat per la corrupció, pot fer caure Rajoy.
I res indica que el PSOE s'estigui beneficiant del desastre del seu rival. Perquè està mancat de tot el que faria falta per atendre les demandes del front del rebuig. D'aquesta gent que declara estar disposada a secundar una aventura, per tal que el seu atipament tingui una concreció política que sigui contundent.
En té prou amb amb això. No li interessen els programes. Intueix que la situació està tan profundament malament que poca cosa es pot fer per canviar-la, que guanyi qui guanyi s'haurà de seguir patint. I es conforma que aquesta vegada almenys pugui brillar la seva dignitat, aquella mateixa dignitat que els que manen no han deixat de trepitjar des de fa massa temps.
És una qüestió d'ètica. De principis. Que es deia que a Espanya ja no existien, però que no havien mort, encara que molt pocs volien veure-ho.
