PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PASSEJANT PER DELTEBRE (X)

Associacions o societats limitades? (Carta publicada al Punt Avui)

 CAROL MARTÍ GRAU / SITGES (GARRAF)

La nova Llei 27/2014 del govern espanyol que va entrar en vigor al novembre sobre impost de societats és clarament un atac directe al teixit associatiu del país. Jo mateixa formo part d'una associació de pares amb nens amb discapacitat que es veu directament afectada per aquesta nova normativa fiscal. Segons aquesta, totes les associacions, per petites que siguin, tant si generen ingressos com si no, hauran de declarar l'impost, tal com ho fan les societats mercantils. Cada vegada és més complicat gestionar una associació, moltes d'aquestes han estat creades per les mancances que els ciutadans trobem en els nostres municipis, i el cas de la discapacitat és un camp minat; per això destinem les nostres energies a posar en funcionament serveis especialitzats amb què es busca millorar la vida dels nostres fills. És una bona notícia saber que des del mes de febrer moltes associacions catalanes s'estan mobilitzant en contra de l'aplicació d'aquesta llei, demanen al govern espanyol que modifiqui la llei per simplificar els impostos tributaris de les associacions i entitats sense ànim de lucre per recuperar els supòsits d'exempcions que existien. També demanen al Parlament i al govern de la Generalitat que instin el govern de l'Estat a elaborar una nova proposta fiscal per aconseguir que les nostres associacions siguin del tot participatives, transparents i coherents, sense haver de recórrer a gestors externs.

.

SÓN DEMÒCRATES O NO?

Hem de partir de la base que generalitzar no és prudent ni tampoc seria correcte. En multituds, encara que hi predomini un comportament majoritari, està clar que no tothom pensa i actua de la mateixa maner; fins i tot, membres d’aquests col·lectius, sovint, poden mostrar discrepàncies i sovint, potser en privat, critiquen les actuacions d’aquella majoria.

I per què dic això? Pel comportament d’una gran majoria dels assistents a l’assemblea de l’ANC respecte a unes paraules que va pronunciar l’alcalde de Lleida Àngel Ros. Des del meu punt de vista, van quedar ben retratats.  

Vagi per davant que, tot i ser socialista, l’Àngel Ros no és sant de la meva devoció. I no ho és perquè defensa el canal Segarra-Garrigues que és el mateix que dir que vol un transvasament del Segre per a que puguin regar els pagesos de Lleida. Transvasar aigua del Segre (per molt que sigui dintre de la pròpia conca) produeix els mateix efectes sobre l’Ebre i el seu Delta que qualsevol altre tipus de transferència d’aigua.

Des del meu punt de vista, ahir, l’assemblea de l’ANC va cometre un greuge a l’alcalde de la Paieria i president del PSC i per tant, en aquest cas (i, sense que serveixi de precedent i com que lo cortés no quita lo valiente) li he de donar suport.

Ros estava donant la benvinguda als assistents i, en un determinat moment, va dir que erasocialista i catalanista. Llavors, a l’auditori es va poder escoltar una gran xiulada. Tan gran va ser la xiulada que Carme Forcadell, la encara presidenta de l’ANC va haver de sortir en defensa de Ros i es va dirigir al públic amb aquestes paraules:

-Som demòcrates o no som demòcrates. Si ho som hem de respectar als que pensen diferent.

Llavors, la multitud es va posar a aplaudir.

Aquest fet, del que es va fer un ampli ressò Televisió de Catalunya, a part d’inusual, és impropi d’un col·lectiu que, segur, pensen que són molt educats. Mireu, l’alcalde és, dintre dels límits competencials, es adir, en tot el terme municipal, la màxima autoritat i per tant, es mereix alguna el màxim respecte i potser alguna cosa més. No sé de qui era propietat el local on s’estava celebrant l’acte, però de ben segur que era municipal, la qual cosa encara incrementa més la gravetat de l’acció.

La meva experiència em diu que quan més gran sigui un col·lectiu més difícil és de controlar. Dissortadament, dintre de l’ANC hi ha molts fanàtics que només veuen davant seu la paraula independència, la qual cosa no m’estranya que hi ha alguns dirigents que la repeteixen sense parar i sembla que és l’única fita important que tenim.

Personalment he tingut algun rifi rafe per manca de tolerància amb alguns que, sinó paguen la quota a l’ANC, si, al menys, s’hi consideren afins. Amb un d’ells, com que fa molts anys que som amics, el vaig haver d’advertir que no m’agradaven algunes de els coses que penjava a les xarxes socials i que no esperés que li posés ‘m’agrada’. A l’altre, a qui també fa molts anys que conec, davant de la seva reiteració d’improperis, directament el vaig bloquejar. He conegut molts més casos, però com que no m’afecten tant, senzillament els he obviat.

Va dir la Carme Forcadell que el soufflé independentista no es desinflava i la prova evident era la gent que era presenta a l’assemblea. Mireu, no sé si es desinfla o no es desinfla. Cadascú dirà el que li sembla i, de vegades saben, fins i tot, que el que es diu no es veritat, però fets com el que ahir va passar a Lleida, no ajuden gens ni mica a afegir al moviment a persones, que com jo, tenim una mica d’escèptics i molt més de pragmàtics.

Sempre he dit que independència sí, però no de qualsevol ma. És evident que mentre hi hagiconvenients pel mig, serà difícil (per no dir impossible que m’hi troben) I el mateix puc dir dels fanàtics. Entre els uns i els altres, no trio, em quedo on estic.  

I, finalment, contestant a la pregunta del títol, demòcrates ho són, però maleducats, també...Sense generalitzar.              

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 13-04-2015

Bosses de grans dimensions deixades al costat dels contenidors.
Potser no hi caven?