Fixeu-vos amb aquest trams d'un carrer del barri de Ferreries de Tortosa.
Com veieu hi ha un senyal que prohibeix aparcar a tots dos costats del carrer, però després de la travessia, no hi ha cap senyal.
A la segona foto s'hi veuen dos cotxes aparcats... Pregunta:
Per què estan mal aparcats.
El cotxe del primer terme, senzillament perquè li prohibeix el senyal, però també perquè està sobre la vorera.
En canvi el segon cotxe, des del meu punt de vista, només està mal aparcat perquè està sobre la vorera, ja que la prohibició dels senyal acaba en arribar al cantó.
Per tant, farien bé les autoritats de Tortosa de senyalitzar-ho correctament.
Reps una trucada i et canvia la vida, ho penses, ho tornes a pensar, ho comentes, et donen l’opinió, ho penses, ho tornes a pensar i et decideixes. Ho agafes amb força, amb ganes, amb il·lusió, vols el millor per al teu poble, però després de tot, ets nou, i no saps com funciona res, i et preguntes... Jo també he d’actuar com fan ells?Destruir, criticar, jutjar, opinar, analitzar, condemnar, retreure, enfonsar amb la finalitat de guanyar? És així aquest joc? De veritat som així? És el primer any que estic vivint unes eleccions des d’un altre punt de vista i he arribat a un punt que entenc la gent quan em diu: “Josep, és que la política és avorrida, tots fan el mateix, es critiquen els uns als altres i ningú pensa amb nosaltres, amb el poble” “Tens raó” responc, estic dins i ho veig cada dia, tant sols rebem crítiques, cap constructiva, amb odi, rancor, ràbia, animadversió envers un partit en el que estem intentant fer la nostra feina i sobretot amb l’objectiu de treballar per al poble, i ho sento, avui estic deixant al poble de banda i responc a les seves actuacions, però ja no podia més, ESTIC CANSAT; que fàcil és denunciar, criticar, però al mateix temps que difícil és per vosaltres donar solucions o acceptar que us heu equivocat, jo sóc el primer que m’equivoco i el dia que ho faig demano perdó, crec que al final tots som persones i ens hem de respectar! I vull acabar amb el que dieu vosaltres, la ciutat necessita un canvi! Aquesta frase tant fàcil de pronunciar i dir amb veu alta i amb orgull, em fa pensar i molt, opino que primer ens hem de mirar nosaltres mateixos i després sortir al carrer.Jo ja ho he fet, i he vist que he d’escoltar, opinar i actuar, crec que és el millor, jo no sé vosaltres, però jo vull el millor per al meu poble! Un jove que creu amb ell i amb tots els que l’envolten.
