Destruir, criticar, jutjar, opinar, analitzar, condemnar, retreure, enfonsar amb la finalitat de guanyar? És així aquest joc? De veritat som així?
És el primer any que estic vivint unes eleccions des d’un altre punt de vista i he arribat a un punt que entenc la gent quan em diu: “Josep, és que la política és avorrida, tots fan el mateix, es critiquen els uns als altres i ningú pensa amb nosaltres, amb el poble”
“Tens raó” responc, estic dins i ho veig cada dia, tant sols rebem crítiques, cap constructiva, amb odi, rancor, ràbia, animadversió envers un partit en el que estem intentant fer la nostra feina i sobretot amb l’objectiu de treballar per al poble, i ho sento, avui estic deixant al poble de banda i responc a les seves actuacions, però ja no podia més, ESTIC CANSAT; que fàcil és denunciar, criticar, però al mateix temps que difícil és per vosaltres donar solucions o acceptar que us heu equivocat, jo sóc el primer que m’equivoco i el dia que ho faig demano perdó, crec que al final tots som persones i ens hem de respectar!
I vull acabar amb el que dieu vosaltres, la ciutat necessita un canvi! Aquesta frase tant fàcil de pronunciar i dir amb veu alta i amb orgull, em fa pensar i molt, opino que primer ens hem de mirar nosaltres mateixos i després sortir al carrer.
Jo ja ho he fet, i he vist que he d’escoltar, opinar i actuar, crec que és el millor, jo no sé vosaltres, però jo vull el millor per al meu poble!
Un jove que creu amb ell i amb tots els que l’envolten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada