Avui trencaré la tradició d’explicar coses d’Amposta per a parlar-vos d’una anècdota que va passar a la Galera ja fa unes quantes legislatures... (Si em permeteu no diré quantes –ni que sigui de forma aproximada- per a preservar la identitat del protagonista dels fets)
Aquesta historieta, que bé podria tractar-se d’un esquetx humorística, me la va explicar un amic del poble. Abans d’entrar-hi de ple, us vull recordar que, sobre tot durant els campanyes electorals, CiU mobilitza càrrecs, membres de la llista i militants en general per a que vagin casa per casa a portar material electoral i demanar el vot. Així ho va fer l’alcalde que optava per la reelecció.
Va trucar a la porta i li van obrir. Els inquilins, amb mirada escèptica els van fer passar i els hi van demanar que s’assegueren.
-Venim a explicar-vos els punts més importants del nostre programa i demanar-vos el vot.
-El nostre vot té un preu...
-I quin és aquest preu?
-5.000 pessetes...
Llavors, l’alcalde, es va treure la cartera i li va allargar un bitllet de 5.000 pessetes.
-5.000 per a mi i 5.000 per a la meva dona...
Es va tornar a treure la cartera i li va donar un altre bitllet de 5.000 pessetes. Després van marxar amb la seguretat que tenien dos vots més.
Quan finalment va arribar el dia de la votació, tots dos van acudir a votar. A la Galera, com a la resta dels pobles menuts només hi ha una mesa electoral. El president els hi va demanar els carnets per a identificar-los i va veure que la dona no estava censada i, per tant, no podia votar.
Diuen que, posteriorment, l’alcalde els hi va anar a demanar les 5.000 pessetes del vot no emès.
Així al menys m’ho van explicar...