dimarts, 5 de maig del 2015
Aguirre-Rajoy, la batalla definitiva
ENRIC HERNÀNDEZ
Director
Al destapar-se els sobresous que els dirigents del PP suposadament cobraven a càrrec d'una caixa b, denúncia que els papers de Bárcenas vindrien a apuntalar, el partit de Mariano Rajoy va amenaçar d'emprendre accions legals contra tots els que l'acusessin d'haver repartit sobres en diner negre. Si l'advertència del PP segueix ferma, aquest dilluns, tan aviat com obrin els jutjats, hauria de presentar una querella contra la seva candidata a l'alcaldia de Madrid,Esperanza Aguirre.
Malgrat que la trama Gürtel va germinar i va florir a Madrid, concretament en el si del partit i el Govern autonòmic per ella presidits, Aguirre no només es declara aliena a aquest entramat corrupte, sinó que fins i tot presumeix d'haver-lo fet aflorar. Però dissabte, en una tertúlia televisiva, la líder del PP de Madrid va anar més enllà en la seva estratègia d'oposició al partit a la cúpula del qual pertany, ja que a preguntes d'un periodista va confirmar que tots els dirigents conservadors cobraven sobresous, excepte ella mateixa i Alberto Ruiz-Gallardón. Déu n'hi do.
Ostatge de la candidata
¿Què succeiria si un dirigent del PSOE andalús impliqués Susana Díaz en el cas dels ERO? ¿I si un responsable de Convergència acusés el partit del cobrament de comissions per adjudicar obra pública? L'escàndol seria majúscul, la suspensió de militància, immediata, i l'actuació de la justícia, fulgurant. Per ara, res d'això ha passat en el cas que ens ocupa.
Si Aguirre no rectifica ni Rajoy pren mesures contra ella per unes afirmacions tan greus, el PP s'haurà convertit, definitivament, en ostatge de la seva candidata a Madrid, disposada a cremar les naus del partit a fi de conquistar l'alcaldia. I no costa imaginar com reaccionarà la lideressa en cas que, com vaticinen les enquestes, s'alci amb un triomf a les urnes enmig de l'enfonsament general del PP.
Encara que li pesi, Rajoy es va aferrar a l'empenta electoral d'Aguirre per conservar el feu popular de Madrid. Si guanya les seves eleccions en franca oposició a Rajoy, la batalla estarà servida. I aquesta vegada serà la definitiva.
dilluns, 4 de maig del 2015
CANSAT DE QUÈ? (Resposta a Josep Roda, candidat de CiU) -Primera part-
L’escrit que va publicar l’Aguaita aquest passat cap de setmana signat per Josep Roda va tenir molta repercussió a les xarxes socials i se’l va arribar a comparar amb el que va signar Francesc Paz fa uns mesos; fins i tot, se’l va qualificar com fer un paz...
Només començar a llegir-lo, ja et sobta: Reps una trucada i et canvia la vida, ho penses i ho tornes a pensar.
El primer que li demanaria a aquest jove és que no ens vulgui ensarronar. Les coses no van així. Contràriament al que els hi passa als altres partits que els hi costa (més o menys) trobar candidats per acabar de configurar la llista, el problema de CiU és descartar-ne, no trobar-ne.
Pressuposo que són molts els que s’ofereixen a l’alcalde per a formar part de la llista de CiU i poder tenir o bé un sou com a regidors o la possibilitat de trobar feina.
Les trucades a les que fa referència Josep Roda, em sonen a fal·làcia, al menys de que siguis un superfigura. Potser a Paz sí que el van trucar (ja tenia molts d’anys de bagatge), però als joves no; als joves se’ls capta per mirar d’assegurar la continuïtat del partit. O dit, d’una altra manera, o t’apropes a Convergència buscant alguna cosa més que el treballar per a millorar Amposta o bé t’apropen ells si consideren que pot ser com una espècie de diamant en brut. Però a un desconegut, no se’l truca esperant una resposta immediata. Evidentment que no.
Veig a Josep Roda és com un moixonet acabat de caure del niu. De sobte s’ha vist en primer línia política i, senzillament, li va gran simplement anar a llistes... Imagineu-vos per un moment si arriba a regidor! Tindrà un tarannà semblant al de la Laia Subirats. A Roda encara li queda molt que aprendre i la primera cosa que hauria de saber és que en política igual que en dónes, en reps. I les has de saber encaixar i no fer-te la víctima a les primeres de canvi. Si ara està cansat, com sé sentirà quan porti 8, 12 o 16 anys a l’ajuntament (si és que mai hi arriba...)
Algú li hauria d’explicar també al futur regidor de joventut (així li van presentar a mon fill) la forma com va accedir CiU al govern d’Amposta i com s’han sabut mantenir durant 6 legislatures més fins acumular un total de 28 anys al capdavant del govern municipal.
Hauria de saber (i segur que els del seu partit no li explicaran) que durant els darrers temps del govern de Josep Simó, van utilitzar qualsevol ocasió per a desgastar-lo a la vegada que aplanaven el seu camí, sovint utilitzant males arts.
Només per posar dos exemples. A començaments de la democràcia, a Amposta s’hi celebrava un macroconcert anomenat Festa i Rock. En la darrera edició (després d’aquell anys ja no es va fer més), els organitzadors van convidar al conjunt punk la Polla Records que va atraure centenars de seguidors vinguts de tot arreu, però que a la vegada sembla que van produir alguns aldarulls pel poble. Encara que l’organització no anava a càrrec de l’ajuntament, va ser utilitzat per Roig i companyia per a carregar contra el govern socialista de Simó.
(Continuarà demà...)
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 4-05-2015
A els 8 del matí, el camió de Foment del reciclatge va a recollir la brossa d'un súper. L'operació la fa aturant-se al bell mig del carrer, mentre els cotxes s'han d'aturar encara que portin pressa.
Per cert, al dos xamfrans hi ha cotxes aparcats, per no perdre el costum.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)