Llista única: arriba la segona sessió

JOAN TAPIA

Periodista

L'endemà de les eleccions municipals era (tret d'algun fet poc previsible) l'última ocasió que tenia el president, Artur Mas, per desistir de tornar a avançar les eleccions (ja ho va fer el 2012) i governar una legislatura completa. I el resultat electoral ha sigut un fort avanç de la fragmentació que pot conduir a la ingovernabilitat com veurem a Barcelona.

Per una altra banda, al procés no li ha anat gaire bé, perquè malgrat que els partits que el recolzen pugen respecte al 2011 (quan no hi havia procés) retrocedeixen respecte a les europees del 2014 i queden bastant lluny del 51%. A més a més, l'augment de l'independentisme es deu al fet que ERC (que va plantar cara a la llista única de Mas) incrementa els seus vots, igual que les CUP, mentre que CiU no només baixa sinó que és humiliada per Ada Colau a Barcelona i queda marginalitzada a l'àrea metropolitana.

La lògica hauria de portar que Mas es fes revisionista, governés amb responsabilitat i esperés les legislatives. Llavors l'horitzó podria ser diferent. La immensa majoria del món empresarial català -el de l'empresa que és la que crea llocs de treball- l'hi ha dit i repetit.

Però el president no canviarà d'opinió. Com va dir un conseller, al presentar-lo en una conferència pública, un parent molt pròxim deMas deia amb admiració que ja de petit era molt estudiós i molt tossut. Andreu Mas-Colell (somrient) va puntualitzar que ell preferia dir coherent i perseverant.

Mas creu que si repensa el procés no se l'entendrà i és home mort. Continuar endavant pot sortir malament, perquè CiU i Esquerra juntes poden quedar lluny de la majoria absoluta. I CiU corre el gran risc de sortir-ne debilitada (les enquestes li donen 35 diputats davant els 50 actuals) i no poder dirigir res. Catalunya pot acabar ingovernable (menys que el Líban, que ja fa un any que no té president) però Mas creu que és l'única sortida honorable que li queda. Jugar-se-la al 27-S i si queda el primer continuar. Encara que sigui amb la mateixa poca força que Colau.

Els reflexos del president

Però Mas és cabdillista (recordin la seva magna conferència després del 9-N) i voldria als seus peus una llista única de tot l'independentisme, excepte la CUP, és clar. Però Oriol Junqueras li va dir que no a la unificació que estranyament va voler dictar sense consulta prèvia i ara resulta que CiU ha baixat un 6% en les eleccions municipals (s'ha de consolar pensant que el PSC ha caigut més), mentre que Esquerra ha pujat un 8%.

Junqueras constata que la llista separada, sense Convergència (el partit de Pujol), li ha anat bé. I ningú assenyat es deixarà impressionar amb l'argument de Mas que la divisió ha portat la victòria de Colau, perquè Xavier Trias mai va proposar (ni va voler) una llista amb ERC. Creia que guanyava. Que la por a Colau li donaria tot el vot moderat.

Però sense llista única de l'independentisme, Mas, que malgrat estar baldat té reflexos (excepte per al revisionisme), vol muntar la llista única del president. Diu que CDC se sacrificarà una mica i cedirà llocs a gent independent de prestigi -patriotes autèntics- que aniran darrere de l'únic polític català perseguit per haver posat les urnes el 9-N. I obre la porta (un gest dirigit a Unió, perquè tossut no vol dir pocatraça) a «gent que com a mínim defensin el dret a decidir, no dic ja la sobirania plena». O sigui, des d'algun amic de Josep Antoni Duran Lleida fins a Carme Forcadell sense descartar algun intel·lectual que coquetegi una mica amb les CUP. La llista del president per als amics o un nou Moviment Nacional per als impertinents. Tant se val. El president creu que així pot arribar el primer la nit del 27-S. Després Déu proveirà.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA PRIMER ANIVERSARI XIQUETS DE VILA-SECA (RESUM ACTUACIÓ) FOTOS

IMPREVISIBLE SITUACIÓ

Quan ja fa quinze dies de les eleccions municipals i autonòmiques (parcials), tal com dirien els castellans, todavía queda mucha tela por cortar. Es a dir, tret d’allà on hi hagi majoria absoluta o bé un clar guanyador, alguns governs són encara imprevisibles i tot dependrà dels acords que fins i tot poden tancar-se a corre-cuita i a darrera hora.  

Us posaré un exemple de l’any 2003. A la Galera CiU va guanyar les eleccions amb 3 regidors, seguit pel PP amb 2, PSC amb 1 i ERC també amb 1. Com que ningú va voler pactar amb CiU, per a que pogués obtenir l’alcaldia, necessitava que les altres formacions fossin incapaces d’entendre’s. I tot semblava que així seria, ja que el PP i ERC, a priori, políticament, una i l’altra estan a les antípodes. Populars i socialistes van preguntar a la candidata d’ERC per qui votaria i va dir que per ella mateixa. Llavors, les altres dues formacions van decidir votar a ella també i, per tant, va treure 4 vots i va assolir l’alcaldia.

Vull dir amb això que es poden donar resultats totalment imprevisibles i inversemblants, però no per això menys legítims.

L’altre dia llegia al Periódico una entrevista a Albano Dante Fachín que no té res a veure ni amb cap cantant ni amb cap escriptor italians. Fachín, juntament amb Marta Sibina Camps, van ser el fundadors i editors fins fa poc de la revista Cafè amb llet, flagell dels responsables i exresponsables de la Salut catalana. Durant un qüestionari ràpid, sé li preguntava que tries entre el PP i CiU i la seva resposta va ser: Per a triar entre els uns i els altres, haurien de ser diferents. Totalment d’acord.

Sempre he pensat que entre el PP i CiU (o potser més concretament CDC), hi ha molt poca diferència ja que totes dues formacions representen a la dreta més pura i dura. Segurament, l’única diferència visible és que mentre el PP és n partit nacionalista espanyol, els de CiU són nacionalistes catalans i, darrerament esdevinguts independentistes per interès personal d’algun dels seus dirigents.

Quan en altres circumstàncies podrien pactar republicans, socialistes i eco-socialistes, així com altres formacions d’esquerres presentades amb altres sigles, allà on hagin tret representació, a hores d’ara, tot sembla que ERC seguirà majoritàriament els mandats de Barcelona i facilitarà governs de CiU allà on estiguin en disposició de fer-ho.

Un clar exemple és el de Tortosa. Quan tot semblava que es podia conformar un govern entre ERC, MT i PSC i deixar a CiU (la força més votada) a l’oposició, Monclús, el cap de llista dels republicans, ja ha anunciat que no pactarà amb ningú i, per tant, facilitarà la investidura de Ferran Bel.

Quan un polític (qualsevol) es presenta a unes eleccions té com aspiració aconseguir el màxim i, en el cas d’unes municipals, el màxim és ser alcalde. Si Monclús renuncia a ser-ho he de pensar que no és per voluntat pròpia, sinó que ha hagut de rebre ordres del seu partit des de Barcelona.

Un fet semblant passa a Ulldecona. A la població del Montsià, Núria Ventura, al front de Socialistes d’Ulldecona, ha tornat a guanyar, tal i com ja va passar fa 4 anys, però aquest cop ha tret un regidor més (5) Malgrat tot ha quedat lluny de la majoria absoluta que sé situa en 7 regidors. La segona força és CiU amb 4 regidors, seguida del PP amb 2. Aquí, ERC es presentava amb la denominació de + Ulldecona i va obtenir un regidor. Finalment la CUP (que també ha anunciat que no pactarà amb ningú), també va assolir representació amb 1 regidor.

Amb la renuncia de + Ulldecona a donar suport a ningú, ara està per veure si tornaran a pactar CiU i el PP. Si ho fan, quedarà en evidència el que molts tenim clar: que només busquen el propi interès més enllà de les ideologies.

Si finalment es posen d’acord, el resultat que es podria donar el proper dia 13 bé podria ser el següent: Núria Balagué de CiU 6 vots (els 4 de la seva formació i els dos del PP) per 5 de Núria Ventura (els de SU) Les altres formacions o bé votaran en blanc o a ells mateixos.

Fa 4 anys l’alcaldessa va ser Núria Balagué que també va comptar el suport de Celestino Hervás, un camaleònic polític que era regidor des de les primeres municipals l’any 1979. Hervás va passar per la UCD, el CDS i altres formacions independents, sempre com a cap de llista.                      

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 7-06-2015

L'altre dia, passejant per la zona de l'Esquerra, només sortir d'Amposta, vaig veure baixar carxofes per la sèquia. Com que les carxofes no són peixos, vaig suposar que algú se'n desfeia tirant-les a l'aigua.