dissabte, 19 de setembre del 2015

CORRUPTOS POR CONCEPTO Y TRAMPOSOS COMPULSIVOS…

Nota del sindicat FSP-UGT

Los responsables de RR.HH. nos han proporcionado con dos meses de retraso los listados de productividad de los Servicios Centrales de la AEAT del mes de julio. ¡Ahora entendemos el interés de estos “responsables” por hacer descarrilar la negociación colectiva, dinamitar el acuerdo de carrera e imponer un sistema arbitrario de reparto de dividendos!



Estos señores y señoras han repartido graciosamente del orden de 30 millones de euros para combatir la lucha contra el fraude fiscal (cantidad estimada porque es desconocido el volumen de estos fondos reservados), y como era de esperar en un sistema de reparto de dividendos “el que parte y reparte se lleva la mejor parte”… migajas para la mayoría y cantidades indecentes para unos pocos.



¿Es de recibo que haya subdirectores adjuntos del área de recursos humanos (entre 3.000 y 5.000 €) o asesores y vocales de la dirección (por encima de 5.000 €) que se hayan llevado de estos fondos, destinados a la intensificación de la lucha contra el fraude fiscal, cantidades superiores a lo que cobran la mayoría de inspectores de hacienda de la unidad central de grandes contribuyentes, de la ONIF o de la mayoría de delegaciones del país? ¿Cuánto se habrán llevado los jefes y jefas de estos compañeros y compañeras? Eso no lo sabemos porque es secreto de estado. ¿Son merecedores de pagos de miles de euros los responsables de la cacicada sucedida con los procesos selectivos de la OEP de 2014 en la que han quedado sin cubrir cientos de plazas destinadas a la lucha contra el fraude fiscal (Agentes y Técnicos)? ¿Existe alguna explicación, salvo que estamos en manos de presuntos corruptos y tramposos compulsivos, que justifique las diferencias en el reparto de fondos entre los distintos cuerpos y la exclusión del personal laboral?...



Alguien podría pensar que más que retribuir la lucha contra el fraude, con estos fondos se están pagando fidelidades inquebrantables a los afines al poder. Estamos en manos de gente acostumbrada a vivir en el límite del marco legal, bordeando la prevaricación y el abuso de poder en la gestión de sus negociados.



La corrupción tiene muchas caras, y los corruptos nombres y apellidos. El 24 de agosto se publicaba en el diario El País un artículo titulado “En Hacienda, la realidad discrepa de los resultados” denunciando la “cocina de los resultados anuales de la lucha contra el fraude”. ¿Quién se beneficia de esa cocina? ¿alguien cree que los cocineros trabajan gratis?...

divendres, 18 de setembre del 2015

AIGUA PER A LES SEVES PATATES

Dilluns, el Gran Wyoming i Sandra Sabatés entrevistaven a qui va ser Ministre d’Economia i Hisenda d’uns del governs de Felipe González i també president del Parlament Europeu.
L’excusa per a fer-ho va ser l’ajornament per part de TV3 de la presentació del llibre, escrit conjuntament amb l’economista Joan Llorac: las cuentas y los cuentos de la independencia.  
L’excusa que va donar la televisió pública catalana per ajornar l’acte, va ser per considerar el llibre massa polític (!?) Caldria esbrinar que volen dir amb l’adjectiu massaMassa contrari als interessos de Junts pel sí?
Vaig escolar atentament a l’exministre i ja sé sap, sempre que s’escolten els raonaments d’un gran comunicador (i Borrell ho és), sembla que tinguin raó. L’argumentació i les dades que va donar si no es poden contrastar de forma immediata, sonen a verídiques i només del grau d’empatia que puguis tenir amb la persona que ho explica (en aquest cas Borrell) farà que t’acabis creient o no els seus arguments.
Cal dir també que Borrell va emprar les dosis de teatralitat necessàries per a reforçar les seves tesis i, de passada, tirar per terra els motius que donen tots aquells que defensen l’opció independentista.
En finalitzar l’entrevista vaig treure a la meva gosseta en la que va ser la darrera sortida del dia. Els veïns de casa encara surten a la fresca, un costum que s’ha anat perdent, però que encara hi ha qui el conserva. Ràpidament un dels veïns em va dir:
-Has escoltat el teu col·lega...?
Vaig comprendre que parlava de Borrell i li vaig dir que sí.
A ell no li havia agradat. Abans era de CDC i darrerament s’ha apropat a ERC i el dia 27, amb tota seguretat votarà a Junts pel sí.
-Els altres tampoc ens diuen tota la veritat –li vaig respondre-.
-Això està clar, però a Borrell l’he vist massa arrogant.
També en aquest sentit s’hauria d’analitzar les actituds d’una bona part dels candidats que es presenten aquesta vegada. L’entrada en escena de nous partits i la possibilitat que ha donat la candidatura de Mas d’integrar persones de la societat civil i polítics més o menys apartats de la primera línia, ha fet protagonistes a persones que, segurament, no ho haurien estat en altres circumstàncies. I a alguns d’aquests candidats els hi agrada ser protagonistes de tot allò que passa pels seu voltant.
Aquesta situació es va poder constatar en el debat de candidats de Tarragona que va emetre TV3 dimarts a la nit, en el qual hi havia moltes cares desconegudes per a la majoria dels telespectadors. Però a l’hora de la veritat semblava que quasi tothom volia tenir el seu minut de glòria. Així no és d’estranyar que una gran part del públic que va seguir el debat, hagi quedat decebut i així ho hagi piulat a Twitter.
I és què sense ànim d’ofendre a ningú, a part de ser o no un estat independent, en aquestes eleccions ens hi juguem alguna cosa més?
Des del meu punt de vista sí i molt! Primer que res fer fora a Mas i a la seva política de retallades. Llegia diumenge al Periódico que Mas supeditava l’estat del benestar a la independència de Catalunya. Clarament d’això se’n diu xantatge.
Em reafirmo amb el que dia més amunt: ni uns ni els altres no ens diuen tota la veritat, simplement perquè no els interessa...
Bé, potser no tots... Tampoc cal ser tan contundent.

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 18-09-2015

Mes vidres plans deixats fora del contenidor de vidre...
Igual és que no cabia per la boca... 

LES FOTOS APLAUDIMENT DEL DIA 18-09-2015

Fa 27 anys que visc a Amposta i, des del meu record, al carrer Sebastià Juan i Arbó, davant de la zona esportiva, sempre hi ha hagut una sèquia oberta.
Més d'una vegada m'havia preguntat perquè no la cobrien, ja que, sobre tot a la part de dalt, significava un obstacle per a tothom.
Aquesta sèquia oberta té els dies comptats, ja que s'hi estan fent treballs per a tapar-la completament.
Aquest fet fa que, per primer cop, aplaudeixi una cosa que s'està fent bé a Amposta.
No vull dir que no s'han fet coses bé, però normalment han estat coses que han comportat grans inversions.