Quan
l’ANC va organitzar la Via Catalana de 2013, la veritat és que la idea no em va
sembla malament. Fins i tot vaig comprar la samarreta de la via... Res més (si
ho recordeu podies comprar in kit que incloïa una banderola i no recordo si alguna
cosa més) Per cert, la samarreta, tot i comprar la talla més gran, em va quedar
molt justa; tant que ja no me l’he posat més.
Per
primera vegada podia manifestar-me a casa. L’anar de Nord a Sud em va semblar
una idea extraordinària i fins i tot em vaig notar les mans de mon cosí Miquel
que era un dels que començava la cadena a la Catalunya Nord, concretament
davant de la farmàcia que regenta a el Pertús.
A part
d’això, la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, encara en camisa
blanca (no batejats) fèiem un pilar de 4 damunt del pont penjant que va ser
recollit per molts mitjans de comunicació i va ser portada de l’endemà del
diari Ara.
Per
aquella època, l’ANC encara no tenia la capacitat d’influència que ha anat
adquirint en els 3 anys que porta de vida.
Precisament,
aprofitant la seva força l’any passat va organitzar una gran V al centre de Barcelona, entra
la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes. Un cop més es tornava als
orígens, es a dir, a Barcelona. La resposta va ser tant contundent com la de
l’any anterior, con la de 2012... L’acte va acabar amb un simulacre de vot
d’una jove que havia de fer els anys el dia 9 de novembre, el dia que s’havia
de fer la consulta secessionista. Per a l’ocasió, l’ANC també va vendre
samarretes. Unes roges i les altres grogues, amb una V al pit. Tot molt plàstic.
L’any
passat no vaig comprar res, ja que per problemes de salut (m’havien operat uns
dies abans), no hi vaig poder assistir. Però la colla castellera si que ho va
fer i va portar el nostre blau delta fins a Barcelona per primera vegada.
Finalment
arribem a la Diada d’aquest any, la de 2015. Per evitar suspicàcies de que si
els arbres de les avingudes no van deixar contar molts dels assistents, la van
portar fins la Meridiana, una via molt ampla i on arbres només n’hi ha a les
voreres. Es van inventar el punter que senyalaria la Via lliure cap a la república
catalana i es va demanar cada un dels assistents que en portés un de
mides molt més reduïdes (tot i que n’hi havia d’altres de més grans) A les
indicacions que et donaven quan t’apuntaves, també s’indicava com te’l podies
fer tu mateix. En vaig veure algun (un parell, no recordo que fossin més)
Les
samarretes eren blanques i tot i que portaven inscripcions pel davant i pel
darrere, des de l’aire només es devia de veure blanc. Però no totes eren les oficials, també hi va haver gent que va
agafar la primera samarreta blanca que va trobar a casa. Amb l’excusa que la
colla també anàvem a fer un pilar i que, per suposat, havíem de portar la
nostra blau delta, no me’n vaig comprar cap. De no haver anat amb la camisa
castellera, segurament tampoc me’n hauria comprat cap.
Al pas
del punter major,
tots els assistents havien d’apuntar amb el seu cap el Parlament, lloc on
s’acabava la concentració. Personalment (i no sóc l’únic en pensar així), em va
semblar tot massa dirigit i a la manifestació li va faltar color. Res a veure
amb tota la gamma de samarretes que es van veure a la Diada de 2012. Era un
plaer veure tanta diversitat i, sovint tant d’enginy, sobre tot a l’hora de
confeccionar pancartes.
L’ANC
per tercer any consecutiu es va apropiar de la manifestació de la Diada que, abans convocaven els partits
polítics. La força, però sobre tot la capacitat d’influència de l’ANC en tres
anys ha estat notable i contrastable.
Però
les situacions sempre es poden superar. Degut a una sentència (tal vegada
arbitrària) de la Junta Electoral Central, s’obligava a TV3 a retransmetre en
directe la Festa de la Rosa del PSC i altres actes dels partits no
independentistes i que, per tant, no van estar presentats a la Diada, com a
compensació al gran desplegament mediàtic que va fer la televisió pública de
l’acte de la Meridiana i, que segons la JEC, a l’estar dintre de la campanya
electoral, afavoria a Junts pels Sí i segurament en menor mesura a la CUP.
Llavors
va sortir Jordi Sánchez, l’actual president de l’ANC i va demanar que diumenge
per la tarda no sintonitzéssim TV3...
A casa
nostra, la tarda de diumenge no es va mirar TV3 i no perquè ens ho demanés
Jordi Sánchez, simplement perquè la televisió ni es va obrir... De totes formes
les seves paraules no em van condicionar, més bé em van fer emprenyar. Qui és
Jordi Sánchez o qui és ningú de l’AMC o d’Òmnium per a dir-me a mi que he de
fer i que no?
Realment
la situació ha arribat a un patetisme bestial. Hi ha gent que es creu (i això
també va per la candidatura de Junts pel Sí) guardians de la veritat i que la resta hem de ballar al so de la música que toquin en cada
moment. Qui són ells per a teledirigir-nos?
Per aquest
motiu i per d’altres, jo diumenge no votaré JxS. No sé si finalment el vot meu
serà o no el de la meva vida, però no
serà per a ells. No votaré mai una llista que inclogui presumptes corruptes i
aprofitats. I això, evidentment va per Mas i per molts d’altres.
