ÈPOCA DE SEGA (12)

MONTBLANC (3)

Més vells, més cansats i més enfrontats

ANTÓN LOSADA

Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la

A tothom li agrada que augmenti la participació. Tots es mostren sempre convençuts que els beneficiarà. Fins que efectivament augmenta i no els és tan rendible com s'esperaven. Llavors tornem a començar i a inventar-se noves excuses per no caure de la nòria. Però el mandat del poble català ha ressonat el 27-S tan massiu com contundent. Queden poques excuses. Per moltes ocasions que els tornin els problemes als electors perquè els resolguin votant, el resultat no canvia. Dos anys després som on érem. Més vells, més cansats, més enfrontats i després d'haver malgastat unes quantes oportunitats.

Catalunya fa temps que viu com una societat conformada en dos blocs que, una altra vegada, s'han reestructurat internament en aquestes eleccions però es mantenen íntegres i estables un davant de l'altre. De les urnes n'emergeix un mandat negociador contundent. S'ha de prendre una decisió. O perseverar fins que rebenti per algun costat, o inventar un espai on puguin trobar-se els que voten per un Estat per a la nació catalana i els que voten per un Estat espanyol on pugui ser-hi Catalunya.

Junts pel Sí ha guanyat però no ha tingut el seu plebiscit. Les seves prestacions com a força de govern es presenten ara com una incògnita. Però l'haurà d'aclarir i ràpid, començant per la presidència d'Artur Mas. Encara que el pla consisteixi a tornar a convocar eleccions d'aquí un any i mig durant aquest temps haurà de prendre i gestionar decisions, fer que funcionin hospitals o escoles i entendre's amb un previsible soci, la CUP, molt conscient que no tindrà cap altra oportunitat igual i està preparat per aprofitar-la.

El repte de Ciutadans

Catalunya Sí que es Pot paga el preu de voler arribar a tot arreu i beure a totes les fonts: acabar deshidratat i en terra de ningú. El resultat de Ciutadans representa un desastre per a socialistes i populars. Utilitzant la contundència dialèctica que tots dos no es poden permetre, Ciutadans recull els guanys de la polarització que van sembrar. Ara li tocarà demostrar si sap fer oposició al govern o només oposició a l'oposició. Acabar davant de Podem pot representar un consol per als socialistes, però això no els torna els vots que els falten a Catalunya per guanyar la Moncloa.

El PP jugava sobretot fora de Catalunya. Esperava alguna cosa més al Parlament però necessitava un resultat final per poder presentar a la resta de l'Estat com una altra suposada prova de la veracitat de la seva estratègia per a la generals. Ja el tenen. El PP no es cansa de repetir-nos que hem d'escollir entre ells i el caos. Ara és el PP i la dreta espanyola els que han de resoldre el seu propi dilema. Haurà de triar entre rendibilitzar una estratègia del caos que els pot servir per guanyar unes eleccions o posar-se a fer política d'Estat, pensant en l'Estat i per salvar l'Estat. L'elecció sembla fàcil però no ho és. Hi ha poques coses més addictives que l'oportunisme.

ENS AIXECAREM!

La diada del segon aniversari de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta no va ser la somiada, tot i comptar amb la presència d’una de els colles punteres dintre del món casteller com és la Joves Xiquets de Vall que tal com van anunciar van fer un castell de 9 convertint així la plaça de la Vila d’Amposta en plaça de 9 (i per extensió les Terres de l’Ebre, ja que mai se’n havia fet cap al nostre territori) i els Bordegassos de Vilanova que també van fer una gran diada. Però de vegades passa. Quan tot sembla que està a favor, al final arriba la decepció...  

La nostra colla només va poder descarregar un dels 3 castells que va intentar (un per dues vegades): 3d6, 5d6 (2) i 4d6 (l’únic descarregat) i, òbviament  els pilars de 4.

La Jove Xiquets de Valls va estar a l’alçada anunciada. Portaven dies dient que convertirien les Terres de l’Ebre en territori de 9, ja que mai abans s’havia fet un castell de 9 als conjunt de les nostres 4 comarques. Concretament va ser un 3d9f que, només veure’l muntar ja és tot un espectacle. Va ser, sense dubte, el moment més important de la nit i, el públic assistent així els hi va reconèixer amb un llarg i emotiu aplaudiment. Les altres construccions dels Joves van ser un 2d8f, un 4d8 i un vano (o súper vano) de 5. 

L’anècdota de la jornada la va protagonitzar un dels castellers de la torre de 8 dels Joves, una construcció força inestable. Quan ja el castell es considerava descarregat, quan anava a baixar, va fer el pi a sobre dels que quedaven per a baixar posteriorment cap per avall. Desgraciadament aquest fet tan singular em va agafar a mi (i imagino que a la majoria dels presents) per sorpresa i no varem poder immortalitzar el moment. Al recull de fotos de l’Aguaita.cat, hi ha una foto feta per Sofia Cabanes on es pot veure el descens del casteller vallenc.

Per la seva part, els Bordegassos de Vilanova també van fer una magnífica actuació dintre de les seves possibilitats. El castell més destacat va ser un 5d7.

La nostra colla no va voler acabar l’actuació sense retre-li un nou homenatge a Martí Guillén,Martinet, que com sabeu va traspassar recentment. Posteriorment, i tal com ve sent tradició, es van fer tants pilars de 3 com pobles hi ha representats a la nostra colla. Ja sabeu que una de les grans virtuts de la nostra colla és tenir representants de la majoria de pobles del Montsià, alguns del Baix Ebre i fins i tot de Vinaròs (Baixa Maestrat)

Estic segur que a la següent crònica que escriure podré explicar una gran actuació que posarà les coses al seu lloc. No sé si encara és prematur per a parlar del pilar de 5 i algun castell de 7, però haurien de ser els reptes per a la propera temporada.

Per cert. Trobo que estaria bé que es pengés una placa commemorativa del 3d9f de la Joves Xiquets de Valls a la façana de la Casa Consistorial. (De fet ja li vaig dir ahir a un regidor de l'equip de govern i em va dir que ho consultaria...)