SISCU BAIGES
Fa només uns mesos, bona part dels dirigents de CDC miraven els membres de la CUP amb un cert aire de superioritat. Eren "aquells noiets" que somniaven truites i no tocaven de peus a terra demanant la independència dels Països Catalans i un sistema anticapitalista. Des de les eleccions del 27 de setembre, aquelles mirades han passat del menyspreu a la súplica. I amenacen en convertir-se en odi si no passen per l'adreçador i faciliten la investidura d'’Artur Mas com a president de la Generalitat.
"Si no faciliteu la investidura d'Artur Mas com a president sereu uns traïdors a Catalunya, els responsables que no assolim la desitjada independència", els adverteixen. I molts de la CUP, i dels que no són de la CUP, es pregunten quina necessitat hi ha de lligar una cosa amb l’altra, per què no es pot caminar cap a la independència amb un president diferent?
Si el procés independentista s'ha aturat no és perquè Antonio Baños i els diputats del seu grup hagin votat NO a la investidura de Mas. És per la tossuderia d'aquest a no acceptar un president que no sigui ell. Ho ha provat tot menys cedir la presidència: aprovar una resolució independentista el primer dia que es va obrir el nou Parlament, assumir propostes polítiques i socials a les quals s'havia oposat durant els cinc anys anteriors, diluir la figura presidencial nomenant tres vicepresidents.., fins i tot, deixar les corbates a l'armari. És a dir, s'ha comportat com José María Aznar quan deia que parlava català en la intimitat per aconseguir el suport dels diputats de CiU a la seva curta majoria parlamentària al Congrés dels Diputats.
Mas està posant en perill el procés independentista per raons que només es poden atribuir a un orgull excessiu o a una desconfiança i un menyspreu enorme envers els seus col·laboradors. Descarto la hipòtesi d'alguns analistes que interpreten la seva actitud com la voluntat de tapar i controlar la pudor de la corrupció que l'envolta i amenaça.
No és a les reunions i assemblees de la CUP on s’ha de mirar per entendre el perquè de l'aturada de la marxa triomfal cap a la independència catalana.
És al despatx del president en funcions on cal fixar-se. Allí, al Palau de la Generalitat, s'hi han viscut moltes jornades 'històriques' darrerament. La renúncia de Mas al càrrec seria el millor servei que podria fer a la causa de la República Catalana independent. Cristóbal Montoro es quedaria sense la seva millor joguina per ajudar Mariano Rajoy a continuar com a president espanyol, però no es tracta d'ajudar el PP a les eleccions generals, oi?
Si és per manca de plomes 'històriques' per firmar la seva dimissió, segur que molts independentistes cupaires i d'altres famílies polítiques li deixarien la seva.
Fa només uns mesos, bona part dels dirigents de CDC miraven els membres de la CUP amb un cert aire de superioritat. Eren "aquells noiets" que somniaven truites i no tocaven de peus a terra demanant la independència dels Països Catalans i un sistema anticapitalista. Des de les eleccions del 27 de setembre, aquelles mirades han passat del menyspreu a la súplica. I amenacen en convertir-se en odi si no passen per l'adreçador i faciliten la investidura d'’Artur Mas com a president de la Generalitat.
"Si no faciliteu la investidura d'Artur Mas com a president sereu uns traïdors a Catalunya, els responsables que no assolim la desitjada independència", els adverteixen. I molts de la CUP, i dels que no són de la CUP, es pregunten quina necessitat hi ha de lligar una cosa amb l’altra, per què no es pot caminar cap a la independència amb un president diferent?
Si el procés independentista s'ha aturat no és perquè Antonio Baños i els diputats del seu grup hagin votat NO a la investidura de Mas. És per la tossuderia d'aquest a no acceptar un president que no sigui ell. Ho ha provat tot menys cedir la presidència: aprovar una resolució independentista el primer dia que es va obrir el nou Parlament, assumir propostes polítiques i socials a les quals s'havia oposat durant els cinc anys anteriors, diluir la figura presidencial nomenant tres vicepresidents.., fins i tot, deixar les corbates a l'armari. És a dir, s'ha comportat com José María Aznar quan deia que parlava català en la intimitat per aconseguir el suport dels diputats de CiU a la seva curta majoria parlamentària al Congrés dels Diputats.
Mas està posant en perill el procés independentista per raons que només es poden atribuir a un orgull excessiu o a una desconfiança i un menyspreu enorme envers els seus col·laboradors. Descarto la hipòtesi d'alguns analistes que interpreten la seva actitud com la voluntat de tapar i controlar la pudor de la corrupció que l'envolta i amenaça.
No és a les reunions i assemblees de la CUP on s’ha de mirar per entendre el perquè de l'aturada de la marxa triomfal cap a la independència catalana.
És al despatx del president en funcions on cal fixar-se. Allí, al Palau de la Generalitat, s'hi han viscut moltes jornades 'històriques' darrerament. La renúncia de Mas al càrrec seria el millor servei que podria fer a la causa de la República Catalana independent. Cristóbal Montoro es quedaria sense la seva millor joguina per ajudar Mariano Rajoy a continuar com a president espanyol, però no es tracta d'ajudar el PP a les eleccions generals, oi?
Si és per manca de plomes 'històriques' per firmar la seva dimissió, segur que molts independentistes cupaires i d'altres famílies polítiques li deixarien la seva.
