Sóc fill de
pagès... I d’alguna manera també de caçador. Encara que mon pare no ha tingut
mai escopeta, li agradaven altres arts com ara el filat i les rateres (el alguns llocs també conegudes
com ceps o cepets)
La relació entre
uns i els altres mai ha estat bona. El pagesos que tenien oliveres, sovint es
queixaven de que els caçadors no tenien miraments de res i els hi trepitjaven les
olives. Els caçadors consideraven que el coto era seu i que per tant, podien passar
lliurement per qualsevol finca. Evidentment si estava el seu propietari teníem
molt més cura per on passaven que quan aquest no hi era.
Entre els
pagesos-caçadors esporàdics com per exemple mon pare, també es feien la guitza.
Paraven rateres prop de les piquetes
(o avealls) per espantar la caça o
miraven de que l’aveall del veí no
tingués aigua i la pròpia sí, per a que així els moixons i sobre tot els tords
beguessin d’ella.
Les baralles
entre uns i els altres eren constants. Pocs veïns es portaven bé. Si no es
barallaven per una cosa ho feien per una altra: perquè passes per dins del meu
i no tens camí... Perquè tot fent foc per a cremar rostolls s’havia calat foc a
una rama que entrava a la finca veïna... Qualsevol excusa era bona... Em
semblava que com que no havia seguit la tradició familiar, aquestes coses no em
passarien. Fa anys que no paro rateres
i encara més que no he fet de pagès, ni els caps de setmana...
Però l’altre dia
me’n vaig adonar que en aquesta vida té pot passar de tot. Anava a fer fotos a
la torre de Sant Joan, una fortificació que es troba molt prop del Poble Nou
del Delta, a un costat de la badia dels Alfacs. La seva construcció data del
regnat de Felip II (segle XVI) És un lloc prou freqüentat pels fotògrafs ja que
si es té una mica de sort, es poden captar unes esplèndides postes de Sol.
L’accés a la
torre no és fàcil i te l’has de conèixer. Fins que no vaig trobar el amí, hi
vaig fer unes quantes voltes. Però ara fa un any, finalment el vaig trobar. I
tal com us deia més amunt, fa uns dies hi vaig tornar. Com normalment faig,
anava acompanyat de la meva gosseta Electra.
Vaig deixar el cotxe a un camí que baixa paral·lel a la carretera de les
Salines, entre aquesta carretera i la mar. De d’allí, per un cordó (línies de
terra que separen els quadres d’arrossars) vaig arribar a pocs metres de la
torre, però em separava un sèquia. Una parella que ja anaven de tornada em van
dir que uns 50 metres més amunt podria passar.
Acabàvem de
creuar la sèquia i el Sol ja començava desaparèixer quan me’n adono que per un
camí paral·lel al cordó per on havia passat arribava un vehicle. No li vaig fer
molt de cas i, fent fotos de la posta, vaig continuar camí de la torre. El seu
conductor va reclamar la meva atenció i em va dir:
-Podràs enviar-me a fer punyetes si vols, tal com
han fet aquells dos (una
altra parella que anava davant meu), però
t’ho he de dir. Pel lloc on venies no es pot passar... A més demà, aquí mateix
s’hi fa una batuda de (no em vaig quedar amb el nom) i el gos que portes espanta les aus... A la tornada podries anar per la sendera que va pel costat de la
mar fins l’estació de bombeig.
Quan va acabar
vaig ser jo qui va parlar:
-Si he passat per aquell cordó és perquè tinc
permís d’Albert Castelló
(que és el coordinador dels sindicat agrari ASAJA a les Terres de l’Ebre) A més, com vol que sàpiga que demà es farà
això que vostè està dient?... I no tinc cap problema de tornar al cotxe pel
lloc on ja vaig passar l’any passat...
Al final, el
pagès, com va veure que tenia raó amb els que li deia, em va dir que si volia
podia passar pel mateix lloc per on havia arribat i que fes el que volgués...
Quan vaig arribar
a la torre, l’altra parella estaven mirant el que quedava de la posta i em van
preguntar que m’havia dit. Un d’ells em va dir que havia trucat a la policia
local per veure qui tenia raó i li van dir que l’accés a la torre des de
l’estació de bombeig és lliure, però que no es pot anar per dintre de les
finques. Els hi vaig dir que si jo havia passat era perquè tenia permís.
A la tornada vaig
seguir la sendera que portava a l’estació de bombeig i des d’allí vaig
continuar per un camí que està tallat als forasters, tot fent les darreres
fotos. Quan vaig arribar a la portalada vaig veure que havien col·locat una tela
metàl·lica per a dificultar encara més el pas de la gent. Vaig deduir que no
els agrada que anéssim a fer fotos per aquell indret.
El dia següent
vaig tornar a fer fotos prop d’allí, a l’estació de kitesurfing que hi ha a poca distància de la carretera de les
salines, al començament del Trabucador. Abans però vaig passar per l’estació de
bombeig a veure si veia caçadors i el cert és que no en vaig veure cap... Per
tant, em vaig reafirmar en el meu pensament: No volen estranys per la zona de
la torre de Sant Joan!
